Més perles progres. Progresia o tonteria?

-Amb una cara encesa d'odi parlava contra el Nadal i el poc que li agraden aquestes festes, la Rosa Villacastin ,"periodista" experta en putes famoses. Poc abans havia defensat els metges avortistes i la lliure elecció de les dones sobre els avortaments en gestacions molt avançades. Tot va plegat. Gràcies E-Cristians.

- No us heu fixat que a Ventdelpla el casament -el compromís- entre els joves no existeix. Sempre diuen: Anem a viure junts? És significatiu en un cas com el d'una minusvàlida. Així li va anar. Per què plorava tant quan la va engegar el Juliá si ningú es volia comprometre? Sabéssiu com n'es de miserable el Benet i Jornet!

-El regidor sociata Zerolo -gai queen de la política madrilenya- morrejava amb un home davant les càmeres, per provocar. El van insultar. No està bé, és clar. però sembla que ho busquin.

-Els pijoprogres de l'Ajuntament de Barcelona ja fan propaganda per les ràdios de la festa del Carnestoltes fa setmanes. Quins animalons!

A Castelldefels, per aquestes dades, no només no posen les llums amb motius nadalencs, pitjor que les bosses cèlebres del cap i casal, sinó que la gran il.luminària indica: ZONA DE COMPRES. Per cert, és la capital catalana de les putes.

-Una altra gran vergonya nacional perpetrada pels progres: el degà dels homes de teatre, encara en actiu, Esteve Polls, no ha pogut estrenar al Teatre Nacional fins ara, després de lustres d'inaugurar-lo. Ja suposareu perquè. Massa tradicional i catòlic, home de teatre net i moral. Si hagués ensenyat alguna tita, o el desfici per ensenyar el cul com el Joel Joan... Ho ha fet amb el meravellós Poema de Nadal d'en Segarra.

Un japonés del Japó?

Revisant la procedència dels lectors, he vist que tinc una visita del Japó. Això no seria massa estrany si no fos perquè aquest niponés va romandre quasi mitja hora de visita al blog. Ja explicaré si hi han més notícies.

El planeta agonitza

Després de saber que l'Àrtic es fondrà el 2013 heu de comprendre que parlar d'altres coses és absurd. Demà serem absurds com tothom pero avui no puc.

Que feliços sou que això us importa un rave.

Dolor. I ràbia? Amb Franco això no passava.

Acabo de veure per televisió el drama d'una família. M'ha colpit . Una filla que explicava com se li moria la mare en braços amb la cara ensangonada, esbudelllada a cops de ganivet, rematada a bastonades, intentant dir qui sap què a la seva filla; un pobre home gran, plorant desesperat, tot just refer-se de les ferides a l'hospital, explicava la brutalitat del crim; el fill desconcertat. Uns lladres van atacar la família i es van emportar 12 mil euros. Aquest cas és un de tants. Fou en una casa de camp a Andalusia, el novembre passat.

Com a cristià he d' intentar comprendre, fugir de l'odi i la ràbia. Però no sé si sento més ràbia pels pobres malalts assassins, segurament drogats o per la púrria que mana i cobra i per la seva misèria moral i estultícia suprema. Tot per que no els diguin repressors.

Quin deu ser però el retrat d'aquests èsssers humans assassins? A la dictadura aquests crims eren contadíssims i excepcionals; s'en parlava dies i dies i al final pagaven. Avui quasi resten a l'anonimat, són justificats dient dels lladres : "Són víctimes del sistema". Malgrat el meu antifranquisme, malgrat algún tros de suro no entengui una cosa tan clara, ho repeteixo:
Amb Franco això no passava; això és terrorisme. La seguretat és la primera missió d'un govern.

Que collons fan per lluitar contra totes aquestes bandes!

"Es el blog mes collonut que he trobat i a més en català"

...es el blog mes collonut que he trobat i a mes en català. No fa massa he trobat aquest comentari d'en Johan, al final del llarg intercanvi d'opinions amb Rhs al post Cada dia m'agrada més tractar amb capellans -frase del mestre Pla-. Això anima, tant a mi a escriure com a vosaltres a seguir-me llegint, ni que sigui de tant en tant. De retruc l'elogi és també per vosaltres. Enhorabona a tothom.

A vegades hom necessita sentir paraules boniques, digueu-les - i no em refereixo a mi-, encara que no siguin certes, com les que dedica en Johan a aquest modest blog. Encara que modèstia apart,el cert és que no sé si hi han masses blogs que ho puguin dir-ho :)

Parlant de lectors, ni m'interessa ni es pot localitzar els visitants pel Google Analytics. no patiu .Però certament hom no pot deixar de preguntar-se com seran aquests seguidors anònims de Ripollet, Polinyà o Granollers que segons Analytics em llegeixen asiduament. Gràcies.

(Per collonut, al Google sortim a la primera plana)