( Comentaris OBERTS pels dos darrers posts i en general) )
He vist que el comiat era incomplert sense deixar-vos les meves directrius.
Com preparar el futur
- Buscar i trobar d'una vegada, formes i plataformes d'acció per lluitar pel redreçament moral i nacional del nostre país -i d'arreu, perquè no?-
- Buscar, aglutinar gent culta i decent, amb cara i ulls, i els mínims polítics professionals possibles, que deixant personalismes i minúcies situin per davant de tot els ideals i encapçalin un projecte NOU per a un NOU país.
No és senzill, mai no ho ha estat enlloc, per això ens hi hem de posar ara mateix.
La missió del blog era fer-vos prendre consciència de la degradació de tot tipus que ens envolta, el missatge que ara vull deixar és que HA ARRIBAT EL TEMPS D'ACTUAR.
La meva crida patriòtica, més que antiturística del DON'T COME TO CATALONIA anava per aquest camí. Podia haver estat una espurna, que fracassà -de moment-. No tinc por de dir que fruit de la miopia col.lectiva. Cap alternativa -de lluita- hi fou formulada, i així seguim impertèrrits, tot i que cada vegada siguin menys els que neguen la realitat d'un país i un món que s'enfonsa en la mediocritat i la corrupció de tota mena.
I a cadascú de vosaltres : treballeu, lluiteu cada dia per a què vosaltres mateixos i el món siguin millors. Sereu més feliços.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pàtria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pàtria. Mostrar tots els missatges
diumenge, 31 de maig del 2009
dimarts, 20 de gener del 2009
GOD BLESS AMERICA. HIMNE DELS EE.UU. IN GOD WE TRUST
Cada vegada estic més convençut que els Estats Units, els dels valors, són els bons, amb tots els seus defectes, i que hem d'estar al seu costat. Són els autèntics garants dels autèntics valors de PATRIA, FIDES, AMOR.
Hagués donat un ou per veure la cara dels Obamistes progres, els del bus ateu i tota la resta de pobre gent similar en veure com a la cerimònia, l'esperit religiós, d'amor i unitat, era el que transmetia tota la força als presents, i a tot el país. Que bonic seria que tota la nostra pobre gent que viu sense la llum de la fe busqués i trobés aquest camí.
HIMNE NACIONAL DELS ESTATS UNITS AMB TRADUCCIÓ A L'ESPANYOL
Star spanggled banner
O say, can you see, by the dawn's early light,
What so proudly we hailed at the twilight's last gleaming,
Whose broad stripes and bright stars, through the perilous fight,
O’er the ramparts we watched, were so gallantly streaming?
And the rockets’ red glare, the bombs bursting in air,
Gave proof through the night that our flag was still there.
O say, does that star spangled banner yet wave
O’er the land of the free, and the home of the brave?
Oh! thus be it ever, when freemen shall stand
Between their loved homes and the war's desolation!
Blest with victory and peace, may the heaven-rescued land
Praise the Power that hath made and preserved us a nation.
Then conquer we must, when our cause it is just,
And this be our motto: "In God is our trust."
And the star-spangled banner in triumph shall wave
O'er the land of the free and the home of the brave!
Himno de los Estados Unidos- Himno americano
La bandera de estrellas brillantes
?Oh, dime, puedes ver
a la temprana luz de la aurora,
lo que orgullosamente levantamos
a ultima hora del atardecer?
?Cuales franjas anchas y brillantes estrellas,
a traves de la peligrosa noche,
por encima del fuerte,
estaban noblemente ondeando?
Y la luz roja de los cohetes
las bombas explotando en el aire,
pudieron demonstrar al final de la noche
que nuestra bandera seguia alli.
Dime, ?esa bandera de estrellas brillantes todavia ondea
sobre la tierra de los libres y el hogar de los valientes?
¡Oh asi sea siempre, en lealtad defendamos
Nuestra tierra natal contra el torpe invasor!
A Dios quien nos dio paz, la libertad, y honor,
Nos mantuvo nacion, con fervor bendigamos.
Nuestra causa es el bien, y por eso triumfamos,
Siempre fue nuestro lema: "¡En Dios confiamos!"
¡Y desplegara asi su hermosura estrellada,
Sobre tierra de libres, la bandera sagrada!
Lo escribió Francis Scott Key durante la guerra de 1812. Fort McHenry estaba siendo atacado por barcos ingleses toda la noche, y al despertar, cuando vio que los barcos no habian podido llegar a la bandera sobre el fuerte, le vino la idea del poema, que escribio en 1814. En el, esta preguntando si la bandera ha podido resistir el ataque nocturno, y si aun permanace izada por la manana.En 1916 se hizo himno nacional.
Hagués donat un ou per veure la cara dels Obamistes progres, els del bus ateu i tota la resta de pobre gent similar en veure com a la cerimònia, l'esperit religiós, d'amor i unitat, era el que transmetia tota la força als presents, i a tot el país. Que bonic seria que tota la nostra pobre gent que viu sense la llum de la fe busqués i trobés aquest camí.
HIMNE NACIONAL DELS ESTATS UNITS AMB TRADUCCIÓ A L'ESPANYOL
Star spanggled banner
O say, can you see, by the dawn's early light,
What so proudly we hailed at the twilight's last gleaming,
Whose broad stripes and bright stars, through the perilous fight,
O’er the ramparts we watched, were so gallantly streaming?
And the rockets’ red glare, the bombs bursting in air,
Gave proof through the night that our flag was still there.
O say, does that star spangled banner yet wave
O’er the land of the free, and the home of the brave?
Oh! thus be it ever, when freemen shall stand
Between their loved homes and the war's desolation!
Blest with victory and peace, may the heaven-rescued land
Praise the Power that hath made and preserved us a nation.
Then conquer we must, when our cause it is just,
And this be our motto: "In God is our trust."
And the star-spangled banner in triumph shall wave
O'er the land of the free and the home of the brave!
Himno de los Estados Unidos- Himno americano
La bandera de estrellas brillantes
?Oh, dime, puedes ver
a la temprana luz de la aurora,
lo que orgullosamente levantamos
a ultima hora del atardecer?
?Cuales franjas anchas y brillantes estrellas,
a traves de la peligrosa noche,
por encima del fuerte,
estaban noblemente ondeando?
Y la luz roja de los cohetes
las bombas explotando en el aire,
pudieron demonstrar al final de la noche
que nuestra bandera seguia alli.
Dime, ?esa bandera de estrellas brillantes todavia ondea
sobre la tierra de los libres y el hogar de los valientes?
¡Oh asi sea siempre, en lealtad defendamos
Nuestra tierra natal contra el torpe invasor!
A Dios quien nos dio paz, la libertad, y honor,
Nos mantuvo nacion, con fervor bendigamos.
Nuestra causa es el bien, y por eso triumfamos,
Siempre fue nuestro lema: "¡En Dios confiamos!"
¡Y desplegara asi su hermosura estrellada,
Sobre tierra de libres, la bandera sagrada!
Lo escribió Francis Scott Key durante la guerra de 1812. Fort McHenry estaba siendo atacado por barcos ingleses toda la noche, y al despertar, cuando vio que los barcos no habian podido llegar a la bandera sobre el fuerte, le vino la idea del poema, que escribio en 1814. En el, esta preguntando si la bandera ha podido resistir el ataque nocturno, y si aun permanace izada por la manana.En 1916 se hizo himno nacional.
diumenge, 28 de desembre del 2008
Algunes perles. Algunes bones
Tinc cosa acumulada i la vaig treient ara que hi ha més temps per llegir. Si n'hi ha cap massa fort per aquestes festes, disculpeu, ja els tenia escrits.
TURISMOFÒBIA I PÀTRIA
- Ha ha ha! Ha sortit un llibre que es diu Odio Barcelona, editorial Melusino, de Llúcia Ramis, que m'ha omplert de satisfacció. Va en la línea del manifest DON'T COME TO CATALONIA! Mireu que diu la gran Llúcia:
"Falta determinar porqué Barcelona atrae tanto a nivel internacional. No és excesivamente juerguista, y físicamente ha dejado de ser bella. Sus playas eficaces como parrillas para broncear, son bastante feas. No és especialmente tolerante, ni espectacular en lo que a oferta cultural se refiere". Jo et diria Ramis que és perquè la gent és molt simple, i aquí venen majoritariament horteres. En general però, la majoria -qué són com bens- busca les aglomeracions, i força gent, fins la suor els dona benestar, diria jo.
- Al Concert de Sant Esteve al Palau, en el vibrant moment que la gent es posava dempeus com a respecte a la Senyera, i durant tota la interpretació, la tele socialista no va enfocar al públic, cap ni un moment! Quan l'espectacle era la platea.
- El que podriem aconseguir tancat l'aixeta del turisme, ara potser ho aconseguirem amb la crisi: els catalans hauriem d'estar molt acabats si amb la crisi industrial i el consiguient empobriment -que s'accentuarà encara més a Catalunya- continuéssim deixant-nos parasitar per mantenir ganduls i lladres.
- Estan preocupats perquè els aiguamolls de l'Empordà tenen tan poca aigua que perillen. Doncs bé, sapigueu que és per la poca aigua de la seva conca de la Muga, que és desviada cap a la Costa Brava perqué milions de turistes la malgastin o la converteixin en pipí. I diner brut.
- La conxorxa anticatalana té un abast molt gran. Si la conxorxa fos contra aquesta Catalunya d'ara, bruta i mesella, m'enfotaria. Però això sembla anar contra l'ànima mateixa de Catalunya. Estan amagant els anàlisis d'ADN que demostrarien amb tota probabilitat la catalanitat de Colom.
LLENGUA, IMMIGRACIÓ, TELE
-Apart el munt d'anuncis fets en anglès, l'anunci de la Loteria Nacional està fet en argentí. Si no arriba a ser Nacional la fan en mandarí.
-A Mallorca un ciutadà ha formulat una demanda que ha estat admesa al jutjat perquè l'espanyol està discriminat. El home aquest és colombià! Anava de farlopa d'algun cartel? Em resulta incomprensible que algú, tantíssims forasters tinguin la barra de rebelar-se perquè parlem català.
-Vaig quedar parat quan vaig veure que en un programa que té l'Arús a una tele catalana, sortia el Victor Lamela -aquest tio de la meleneta, tan fi- parlant en espanyol tota l'estona. L'Arús també és un botifler de cuidado. Tots dos els trobo "repelentes niños Vicentes". Qualitats apart.
- Van titular-ho tal qual al teletext de TV3 : el català potencia el consum de drogues. L'explicació era que amb el fracàs escolar, produït pel desconeixement del català, els nois s'aboquen al carrer i això porta els porros. El que és fastigós és la manera de titular la notícia.
- Hi ha molta gent sobretot noies reticent a les dites parelles lingüistiques pels possibles equívocs i connotacions. Doncs bé, l'eslogan de la campanya és: A l'anunci es veu la poma d'Eva, i es llegeix "llençat a compartir la llengua sense vergonya" "llengua tímida busca companyia" i altres gracietes. Apropiadíssim pels reticents.
- El president de la FAPAC (APAS) : "a la classe en català i al pati en castellà. Està molt bé aquest poti-poti" digué. Òbviament aixó seria la fi del català. Vaja elements. Aquests són els representants dels pares a la pública.
- A Vic, els dies del ditxós mercat medieval hi havien cartells d'UNC : Parla català o fot el camp! És desafortunat, vale, i tonto -algún estranger sap que vol dir fot el camp?- Però compte, en aquest grup abunden els patriotes sans, i parlen clar.
Afegit el 2011-
L'esmentat nefast Victor Amela a la mateixa setmana: s'ha proclamat, orgullosament, relativista. I per acabar-nos de demostrar lo desgraciat que és ha fet una aferrissada defensa del nudisme a ciutat, dient literalment que no passa res per ensenyar el pinganillo a les Rambles, sic. És ben boig a part de repelent. Perdó, el freak il.lustrat aquest és Amela.
TURISMOFÒBIA I PÀTRIA
- Ha ha ha! Ha sortit un llibre que es diu Odio Barcelona, editorial Melusino, de Llúcia Ramis, que m'ha omplert de satisfacció. Va en la línea del manifest DON'T COME TO CATALONIA! Mireu que diu la gran Llúcia:
"Falta determinar porqué Barcelona atrae tanto a nivel internacional. No és excesivamente juerguista, y físicamente ha dejado de ser bella. Sus playas eficaces como parrillas para broncear, son bastante feas. No és especialmente tolerante, ni espectacular en lo que a oferta cultural se refiere". Jo et diria Ramis que és perquè la gent és molt simple, i aquí venen majoritariament horteres. En general però, la majoria -qué són com bens- busca les aglomeracions, i força gent, fins la suor els dona benestar, diria jo.
- Al Concert de Sant Esteve al Palau, en el vibrant moment que la gent es posava dempeus com a respecte a la Senyera, i durant tota la interpretació, la tele socialista no va enfocar al públic, cap ni un moment! Quan l'espectacle era la platea.
- El que podriem aconseguir tancat l'aixeta del turisme, ara potser ho aconseguirem amb la crisi: els catalans hauriem d'estar molt acabats si amb la crisi industrial i el consiguient empobriment -que s'accentuarà encara més a Catalunya- continuéssim deixant-nos parasitar per mantenir ganduls i lladres.
- Estan preocupats perquè els aiguamolls de l'Empordà tenen tan poca aigua que perillen. Doncs bé, sapigueu que és per la poca aigua de la seva conca de la Muga, que és desviada cap a la Costa Brava perqué milions de turistes la malgastin o la converteixin en pipí. I diner brut.
- La conxorxa anticatalana té un abast molt gran. Si la conxorxa fos contra aquesta Catalunya d'ara, bruta i mesella, m'enfotaria. Però això sembla anar contra l'ànima mateixa de Catalunya. Estan amagant els anàlisis d'ADN que demostrarien amb tota probabilitat la catalanitat de Colom.
LLENGUA, IMMIGRACIÓ, TELE
-Apart el munt d'anuncis fets en anglès, l'anunci de la Loteria Nacional està fet en argentí. Si no arriba a ser Nacional la fan en mandarí.
-A Mallorca un ciutadà ha formulat una demanda que ha estat admesa al jutjat perquè l'espanyol està discriminat. El home aquest és colombià! Anava de farlopa d'algun cartel? Em resulta incomprensible que algú, tantíssims forasters tinguin la barra de rebelar-se perquè parlem català.
-Vaig quedar parat quan vaig veure que en un programa que té l'Arús a una tele catalana, sortia el Victor Lamela -aquest tio de la meleneta, tan fi- parlant en espanyol tota l'estona. L'Arús també és un botifler de cuidado. Tots dos els trobo "repelentes niños Vicentes". Qualitats apart.
- Van titular-ho tal qual al teletext de TV3 : el català potencia el consum de drogues. L'explicació era que amb el fracàs escolar, produït pel desconeixement del català, els nois s'aboquen al carrer i això porta els porros. El que és fastigós és la manera de titular la notícia.
- Hi ha molta gent sobretot noies reticent a les dites parelles lingüistiques pels possibles equívocs i connotacions. Doncs bé, l'eslogan de la campanya és: A l'anunci es veu la poma d'Eva, i es llegeix "llençat a compartir la llengua sense vergonya" "llengua tímida busca companyia" i altres gracietes. Apropiadíssim pels reticents.
- El president de la FAPAC (APAS) : "a la classe en català i al pati en castellà. Està molt bé aquest poti-poti" digué. Òbviament aixó seria la fi del català. Vaja elements. Aquests són els representants dels pares a la pública.
- A Vic, els dies del ditxós mercat medieval hi havien cartells d'UNC : Parla català o fot el camp! És desafortunat, vale, i tonto -algún estranger sap que vol dir fot el camp?- Però compte, en aquest grup abunden els patriotes sans, i parlen clar.
Afegit el 2011-
L'esmentat nefast Victor Amela a la mateixa setmana: s'ha proclamat, orgullosament, relativista. I per acabar-nos de demostrar lo desgraciat que és ha fet una aferrissada defensa del nudisme a ciutat, dient literalment que no passa res per ensenyar el pinganillo a les Rambles, sic. És ben boig a part de repelent. Perdó, el freak il.lustrat aquest és Amela.
dimarts, 15 de juliol del 2008
Grandíssima selecció de perles progres i no. I el revifar de la fe
AQUEST ÉS L'ÚLTIM TAG PERLES PROGRES. A PARTIR D'ARA HO FARÉ PER TEMES.
Per anar rient (?) aquest estiu
Part primera
- A la comarca hi ha una meravellosa casa pairal catalana, antiga llar de pagesia. Avui hi ha un restaurant que es diu: El Esquinazo! A una revista avisava de la Verbena de San Juan, amb torradas, i churros con chocolate -no era al revés?-. Al costat un anunci de lavanderia Garbi una Butifarrada motera (zona pino gordo)!!. Parlant de revetlles, pregunto als progres laics: accepteu que es digui Coca de S. Joan, o s'hauria de dir Coca del solstici?. Pobre pàtria.
- TV3 va emetre a Entre línees un reportatge en que promocionaven cigales de goma i un estri de plàstic per fotre-se'l pel cul. Això i la majoria de la programació és el que entenen per servei al país des d'una tele pública. Vergonya de ser català. On és la formació als ciutadans? I els ideals? A la carteeera. Collons amb la Terribes, n'estic decebut. Ja m'hi he cagat en tots i en la mare que els va parir.
- Diu que les televisions catalanes volen guanyar-se la immigració amb aquest programes i guiños cap a ells. Si tots tenen parabòlica per mirar els canals del seu país! I Al Jazira!. Passen de la nostra cultura, aquí vénen a lo que vénen.
-Els creatius -vaja vivales- en lloc d'informar sobre com prevenir els accidents de treball fan un spot, que repeteixen mil vegades, amb gent que plora per un accident. Feu informació de prevenció, burrus!
- Carla Bruni diu que n'està de Sarkozy, tot i que ella sigui d'esquerres. Serà bandarra!? Sí, ho és: es va fer retratar en pilotes. Ara que és primera dama li emprenya que la gent li vegi les mamelles. Toma! Per truja! Per cert les despeses de la república gavatxa -el Palau de l'Eliseu- i la italiana doblen o tripliquen les de les cases reals.
- Us imagineu Zapatero de cap d'estat republicà, a dalt de tot, sense una casa real a darrera? Un malson.
Part segona
- Una noticia que ha passat amagada és que a Txina van morir 200 persones atrapades sota el fang, i 37 cases i un col.legi, ocasionat per les obres de la gran presa. El Partit comunista xinés
ha fet fora de la zona més de quatre mil.lions de persones pel projecte.
- Cuando los hombres idiotas hablan de libertad hay que tomarse un Martini seco. Segons com estaria d'acord amb el cantautor Petisme : A vegades tinc ganes de cagar-me en el concepte de llibertat que tenen molts. De moment m'hi pixo.
- Aquesta Bibiana sociata -la més progre de tot el règim- té una bona formació acadèmica. Els seus estudis són la Llicenciatura de flamenc. Us donc una informació valuosa: L'han agafada perquè la gent parli d'ella i s'oblidi de tots els altres!!
- He sapigut que a Gràcia hi ha una Plaça de la revolució. Quina revolució? Segur que roja. Es pot ser més catet, animal i poca cosa?
- Catalunya claveguera d'Europa. Ja deia al manifest antiturístic que Catalunya és el pixador d'Europa, ho és en tots els sentits però. Mafies, okupes, i gangsters de tota mena hi troben la seva salsa. 10 homes amb pistoles i vestits de paramilitars van agredir a puntades de peu i copa a 20 treballadors durant una hora i mitja. Els apuntaren amb pistoles al cap, i digueren que tornarien per matar-los si deien algo. La majoria estan en tractament psicològic. Això ha passat a una fàbrica de petards al fins ara tranqui poblet de Sant Quirze de Safaja.
- "Volem acabar amb els populars tril.lers, perquè malmeten la imatge de Barcelona". Ho diu una tal Itziar de l'Ajuntament. No ho fan per evitar que aquests xoriços fotin els calers a la pobra gent, no. Per la imatge! Ès pot governar pitjor?
- LA FE REVIFA. Als europeus de futbol els locutors de la satànica SER (té el 666 de sintonia) resaven Parenostres; als San Fermines d'aquest any s'ha esmentat més que mai el sant, les pregàries, la penjada de mocadors a l'església i el famós capote salvador. Aiximateix s'ha repetit la imatge del ciclista besant la medalla protectora i la visita a Lourdes de Ingrid Betancourt, i del rosari que es va fabricar al captiveri. Sóm molts més dels que volen i diuen. I la progre Moliner començant a enfotre-se'n del seus. Això va millor.
- Hi ha una pel.lícula que es diu El gran silencio. Són dues hores sense paraules enmig de la pau d'un monestir centreeuropeude la Trapa. La gent que la vist diu que surt canviada. Us la recomano sense haver-la vist. Ha estat un gran èxit que molesta a la mamonada.
- He llegit aquest consell del Pare Mateo: Sovint, tractar amb gran comprenssió i caritat, soportar cristianament les impertinències en el tracte personal sol ser un gran i meritori exercisi de mortificació cristiana. Parlar poc, jutjar menys, dominar la llengua i demanar humilment consell ajuda a grans progressos en el nostre itinerari cristià -o laic-. Algú pot discutir això? Sí, els mamons. Ara reflexionem aquest estiu si això no és més elevat que el què diu qualsevol polític o ideologia.
Després d'això penjaré la reformulació definitiva del Principi de Mamamamama, per a la història, i ja faré vacances. Bones a tothom!
Per anar rient (?) aquest estiu
Part primera
- A la comarca hi ha una meravellosa casa pairal catalana, antiga llar de pagesia. Avui hi ha un restaurant que es diu: El Esquinazo! A una revista avisava de la Verbena de San Juan, amb torradas, i churros con chocolate -no era al revés?-. Al costat un anunci de lavanderia Garbi una Butifarrada motera (zona pino gordo)!!. Parlant de revetlles, pregunto als progres laics: accepteu que es digui Coca de S. Joan, o s'hauria de dir Coca del solstici?. Pobre pàtria.
- TV3 va emetre a Entre línees un reportatge en que promocionaven cigales de goma i un estri de plàstic per fotre-se'l pel cul. Això i la majoria de la programació és el que entenen per servei al país des d'una tele pública. Vergonya de ser català. On és la formació als ciutadans? I els ideals? A la carteeera. Collons amb la Terribes, n'estic decebut. Ja m'hi he cagat en tots i en la mare que els va parir.
- Diu que les televisions catalanes volen guanyar-se la immigració amb aquest programes i guiños cap a ells. Si tots tenen parabòlica per mirar els canals del seu país! I Al Jazira!. Passen de la nostra cultura, aquí vénen a lo que vénen.
-Els creatius -vaja vivales- en lloc d'informar sobre com prevenir els accidents de treball fan un spot, que repeteixen mil vegades, amb gent que plora per un accident. Feu informació de prevenció, burrus!
- Carla Bruni diu que n'està de Sarkozy, tot i que ella sigui d'esquerres. Serà bandarra!? Sí, ho és: es va fer retratar en pilotes. Ara que és primera dama li emprenya que la gent li vegi les mamelles. Toma! Per truja! Per cert les despeses de la república gavatxa -el Palau de l'Eliseu- i la italiana doblen o tripliquen les de les cases reals.
- Us imagineu Zapatero de cap d'estat republicà, a dalt de tot, sense una casa real a darrera? Un malson.
Part segona
- Una noticia que ha passat amagada és que a Txina van morir 200 persones atrapades sota el fang, i 37 cases i un col.legi, ocasionat per les obres de la gran presa. El Partit comunista xinés
ha fet fora de la zona més de quatre mil.lions de persones pel projecte.
- Cuando los hombres idiotas hablan de libertad hay que tomarse un Martini seco. Segons com estaria d'acord amb el cantautor Petisme : A vegades tinc ganes de cagar-me en el concepte de llibertat que tenen molts. De moment m'hi pixo.
- Aquesta Bibiana sociata -la més progre de tot el règim- té una bona formació acadèmica. Els seus estudis són la Llicenciatura de flamenc. Us donc una informació valuosa: L'han agafada perquè la gent parli d'ella i s'oblidi de tots els altres!!
- He sapigut que a Gràcia hi ha una Plaça de la revolució. Quina revolució? Segur que roja. Es pot ser més catet, animal i poca cosa?
- Catalunya claveguera d'Europa. Ja deia al manifest antiturístic que Catalunya és el pixador d'Europa, ho és en tots els sentits però. Mafies, okupes, i gangsters de tota mena hi troben la seva salsa. 10 homes amb pistoles i vestits de paramilitars van agredir a puntades de peu i copa a 20 treballadors durant una hora i mitja. Els apuntaren amb pistoles al cap, i digueren que tornarien per matar-los si deien algo. La majoria estan en tractament psicològic. Això ha passat a una fàbrica de petards al fins ara tranqui poblet de Sant Quirze de Safaja.
- "Volem acabar amb els populars tril.lers, perquè malmeten la imatge de Barcelona". Ho diu una tal Itziar de l'Ajuntament. No ho fan per evitar que aquests xoriços fotin els calers a la pobra gent, no. Per la imatge! Ès pot governar pitjor?
- LA FE REVIFA. Als europeus de futbol els locutors de la satànica SER (té el 666 de sintonia) resaven Parenostres; als San Fermines d'aquest any s'ha esmentat més que mai el sant, les pregàries, la penjada de mocadors a l'església i el famós capote salvador. Aiximateix s'ha repetit la imatge del ciclista besant la medalla protectora i la visita a Lourdes de Ingrid Betancourt, i del rosari que es va fabricar al captiveri. Sóm molts més dels que volen i diuen. I la progre Moliner començant a enfotre-se'n del seus. Això va millor.
- Hi ha una pel.lícula que es diu El gran silencio. Són dues hores sense paraules enmig de la pau d'un monestir centreeuropeude la Trapa. La gent que la vist diu que surt canviada. Us la recomano sense haver-la vist. Ha estat un gran èxit que molesta a la mamonada.
- He llegit aquest consell del Pare Mateo: Sovint, tractar amb gran comprenssió i caritat, soportar cristianament les impertinències en el tracte personal sol ser un gran i meritori exercisi de mortificació cristiana. Parlar poc, jutjar menys, dominar la llengua i demanar humilment consell ajuda a grans progressos en el nostre itinerari cristià -o laic-. Algú pot discutir això? Sí, els mamons. Ara reflexionem aquest estiu si això no és més elevat que el què diu qualsevol polític o ideologia.
Després d'això penjaré la reformulació definitiva del Principi de Mamamamama, per a la història, i ja faré vacances. Bones a tothom!
dijous, 29 de maig del 2008
Catalunya, no hi ha camí a la independència, la independència és el camí. (Voleu dir que la mereixem?)
Quin és el camí?
Després dels posts de Stark i Creuat ja no sé on sóc. No sé si aquest invent és fruit d'un atac de paranoia o és una cosa seriosa. A pesar que segueixi en el fons pensant el mateix: Ni anar a Madrid amb el cistellet ni bombes. Per retrobar la nostra dignitat i que no ens prenguin el que és nostre cal avançar en la via -boicot econòmic- que he proposat. Si aquesta campanya concreta que proposo és esbojarrada, que altres proposin la seves!! La història i les noves generacions els recordaran. Tot i que si no ens afanyem, sense llibertat plena les noves generacions ja no seran catalanes. Ara ja justeja.
E-notícies em censurà, però altres blogs de referència no. Això representa recolzament implícit, tot i que amb la boca petita. O és que la tenen ocupada llençant grans soflames, grans reflexions, grans arguments, -que a Madrid es passen per on sabeu. Ni els hi arriben- però cap idea pràctica. No culpo la seva covardia, temen per les garrofes.
Us enrecordareu de mi quan aneu a una platja com anxoves, quan veieu la merda a la riba o l'horitzó de ciment, o quan algun foraster us en foti alguna. Us enrecordareu quan d'aquí uns quants anys, per culpa dels botiflers, dels forasters, dels catalans panxacontents, i dels polítics idiotes, veieu impotents que no podem sortir del mateix atzucac i com les coses amb Espanya continuen igual. Igual que fa 10, 30 o 300 anys. Su juro.
La fe en els polítics no mou un gra de pols.
Després dels posts de Stark i Creuat ja no sé on sóc. No sé si aquest invent és fruit d'un atac de paranoia o és una cosa seriosa. A pesar que segueixi en el fons pensant el mateix: Ni anar a Madrid amb el cistellet ni bombes. Per retrobar la nostra dignitat i que no ens prenguin el que és nostre cal avançar en la via -boicot econòmic- que he proposat. Si aquesta campanya concreta que proposo és esbojarrada, que altres proposin la seves!! La història i les noves generacions els recordaran. Tot i que si no ens afanyem, sense llibertat plena les noves generacions ja no seran catalanes. Ara ja justeja.
E-notícies em censurà, però altres blogs de referència no. Això representa recolzament implícit, tot i que amb la boca petita. O és que la tenen ocupada llençant grans soflames, grans reflexions, grans arguments, -que a Madrid es passen per on sabeu. Ni els hi arriben- però cap idea pràctica. No culpo la seva covardia, temen per les garrofes.
Us enrecordareu de mi quan aneu a una platja com anxoves, quan veieu la merda a la riba o l'horitzó de ciment, o quan algun foraster us en foti alguna. Us enrecordareu quan d'aquí uns quants anys, per culpa dels botiflers, dels forasters, dels catalans panxacontents, i dels polítics idiotes, veieu impotents que no podem sortir del mateix atzucac i com les coses amb Espanya continuen igual. Igual que fa 10, 30 o 300 anys. Su juro.
La fe en els polítics no mou un gra de pols.
dissabte, 24 de maig del 2008
EL MAIG CATALÀ. I tu, que fas per Catalunya?
Alguna cosa canvià en el món després del maig del 68; el 2 de maig del 1808 comencà la fi del primer imperi tirànic de la modernitat; i el maig del 2008 serà el maig català, l'inici del nostre alliberament i del retrobament de la nostra dignitat. Hem descobert el codi -l'acció directa sobre l'economia-. La clau de volta ja està projectada. Ara cal construir-la i posar-la.
A tothom ens costa entendre allò que ens surt de programa, per tant no està de més explicar-ho en paraules diverses, com les de Stark8: Funcionaria? Que no vinguin turistes --> ens tornem més pobres i les platges es buiden --> tot i que siguem pobres podem anar a dormir a la platja perquè no hi ha guiris; esdevenim una càrrega per a Madrid --> independència.Ostres, sí! I als partits mai se'ls ha acudit una idea tan efectiva? Ets el -ehemm-de Catalunya.
Si voleu comentar, fem-ho de moment sisplau al post anterior, per seguir un fil.
Seguirà diari de campanya.
A tothom ens costa entendre allò que ens surt de programa, per tant no està de més explicar-ho en paraules diverses, com les de Stark8: Funcionaria? Que no vinguin turistes --> ens tornem més pobres i les platges es buiden --> tot i que siguem pobres podem anar a dormir a la platja perquè no hi ha guiris; esdevenim una càrrega per a Madrid --> independència.Ostres, sí! I als partits mai se'ls ha acudit una idea tan efectiva? Ets el -ehemm-de Catalunya.
Si voleu comentar, fem-ho de moment sisplau al post anterior, per seguir un fil.
Seguirà diari de campanya.
dimarts, 20 de maig del 2008
DON'T COME TO CATALONIA! YOU ARE NOT WELCOME
TO THE TOURISTS AND NO TOURISTS:
CATALAN PEOPLE LOVE AT WHOLE WORLD, BUT I LOVE BEST IF YOU STAY AT HOME OR IF YOU GO TO OTHERS BEAUTIFUL PLACES FOR HOLIDAYS OR FOR LIVING.
YOU SHALL FIND HERE A DRY, CROWDED, ROUGH AND EXPENSIVE COUNTRY, WITH INSANE AIR, WATERS AND SAND UNDER A DANGEREOUS SUN. PLENTY OF CEMENT AND CARS. WITH BAD HUMOUROUS WAITERS, FULL OF PICKPOCKETS, BURGLARS AND GYPSIES, HOOLIGANS, GARLIC EVERYWHERE, AND BAD WINE AND FOOD IN TOURIST PLACES. A LAND WITH NO LAW. THESE ARE NOT LIES.
IF YOU COME FOR HOLIDAYS, THINGS WILL GO WORSE, AND IF YOU COME FOR LIVING YOU NEED TO LEARN THE DIFFICULT AND UNUSEFUL CATALAN.
AND YOUR MONEY HELPS TO KEEP CATALONIA COLONIZED!
HELP US ! PLEASE DON'T COME TO CATALONIA!
Catalonia is -cap de suro- the region where the Costa Brava is, and the land where you believe typical the sangria, paela, flamenco, toros. There are the Rambles full of mexican hats.
FES-HO CÓRRER! PÁSALO! SEND IT!
----------------------------------------------------------------------------------------------
Ara és l'hora
Fins els pebrots de ser el pixadero d'Europa i que mig món es vingui a cagar a casa nostra; que no ens puguem banyar ni gaudir les plages tranquils; que s'hagi destrossat el nostre paisatge per quatre duros, dels que ens en foten tres. Farts de no poder passejar tranquils per ciutat i que els preus es posin impossibles a l'estiu, sobretot a la costa. I fàstic que sobre aquestes bases podrides del turisme massificat de quarta s'aguanti el país. Us imagineu les platges buides de guiris?
Si no entren divises i ens tornem "pobres" ja vindran a arreglar-ho els de Madrid, com ho fan a Andalusia, que viuen cent vegades millor amb la caritat del nord. Han esdevingut un país amb un entorn més agradable i un paisatge preservat. I sense fotre puto cop. Seria el moment que Espanya ens tornés -s'hi veiés obligada si no vinguessin turistes- el deute històric. Hi guanyariem per partida doble: No turistes, més tranquils, a sobre l'Espanya sol.lidària ens abocaria calers -sense fotre brot- i això de retruc faria encarar d'una vegada la solució a la situació d'expoli que vivim. S'ha entès que no hem de patir per la situació laboral que això provocaria? Primer perquè Espanya ja ajudaria, però segon perquè de treballadors d'hosteleria de catalans només n'hi han només dos o tres.
I dels turistes que es queden: fan baixar els salaris; gràcies a la necessitat que tenen d'habitatge els pisos han multiplicat el preu; les ciutats es tornen cada dia més denses, i no dic que provoquin la major part de la delinqüencia i problemes d'incivisme perquè em dirien racista, si cas ho diria.
Alguna cosa a dir? no? DONCS PASSA-HO!
Avui em sento una mica megalòman i penso que això podia ser l'espurna que podria desencallar la situació, -colonial?-. Probem-ho? El país està a les últimes, en tots els aspectes, a la vista de qualsevol persona amb un mínim de senderi.
No ens queda gaire per tocar fons i quedar-hi enganxats.
COMENÇA LA CAMPANYA!
PER LA DIGNITAT I L'HIGIENE DE CATALUNYA!
I per les peles que ens foten.
ESCAMPA-HO!
Cadascú que se les empesqui per fer-ho córrer, els catalans sóm creatius, sóm un país amb imaginació, encara no ho hem perdut tot, encara tinc fe en el nostre geni català.
CATALAN PEOPLE LOVE AT WHOLE WORLD, BUT I LOVE BEST IF YOU STAY AT HOME OR IF YOU GO TO OTHERS BEAUTIFUL PLACES FOR HOLIDAYS OR FOR LIVING.
YOU SHALL FIND HERE A DRY, CROWDED, ROUGH AND EXPENSIVE COUNTRY, WITH INSANE AIR, WATERS AND SAND UNDER A DANGEREOUS SUN. PLENTY OF CEMENT AND CARS. WITH BAD HUMOUROUS WAITERS, FULL OF PICKPOCKETS, BURGLARS AND GYPSIES, HOOLIGANS, GARLIC EVERYWHERE, AND BAD WINE AND FOOD IN TOURIST PLACES. A LAND WITH NO LAW. THESE ARE NOT LIES.
IF YOU COME FOR HOLIDAYS, THINGS WILL GO WORSE, AND IF YOU COME FOR LIVING YOU NEED TO LEARN THE DIFFICULT AND UNUSEFUL CATALAN.
AND YOUR MONEY HELPS TO KEEP CATALONIA COLONIZED!
HELP US ! PLEASE DON'T COME TO CATALONIA!
Catalonia is -cap de suro- the region where the Costa Brava is, and the land where you believe typical the sangria, paela, flamenco, toros. There are the Rambles full of mexican hats.
FES-HO CÓRRER! PÁSALO! SEND IT!
----------------------------------------------------------------------------------------------
Ara és l'hora
Fins els pebrots de ser el pixadero d'Europa i que mig món es vingui a cagar a casa nostra; que no ens puguem banyar ni gaudir les plages tranquils; que s'hagi destrossat el nostre paisatge per quatre duros, dels que ens en foten tres. Farts de no poder passejar tranquils per ciutat i que els preus es posin impossibles a l'estiu, sobretot a la costa. I fàstic que sobre aquestes bases podrides del turisme massificat de quarta s'aguanti el país. Us imagineu les platges buides de guiris?
Si no entren divises i ens tornem "pobres" ja vindran a arreglar-ho els de Madrid, com ho fan a Andalusia, que viuen cent vegades millor amb la caritat del nord. Han esdevingut un país amb un entorn més agradable i un paisatge preservat. I sense fotre puto cop. Seria el moment que Espanya ens tornés -s'hi veiés obligada si no vinguessin turistes- el deute històric. Hi guanyariem per partida doble: No turistes, més tranquils, a sobre l'Espanya sol.lidària ens abocaria calers -sense fotre brot- i això de retruc faria encarar d'una vegada la solució a la situació d'expoli que vivim. S'ha entès que no hem de patir per la situació laboral que això provocaria? Primer perquè Espanya ja ajudaria, però segon perquè de treballadors d'hosteleria de catalans només n'hi han només dos o tres.
I dels turistes que es queden: fan baixar els salaris; gràcies a la necessitat que tenen d'habitatge els pisos han multiplicat el preu; les ciutats es tornen cada dia més denses, i no dic que provoquin la major part de la delinqüencia i problemes d'incivisme perquè em dirien racista, si cas ho diria.
Alguna cosa a dir? no? DONCS PASSA-HO!
Avui em sento una mica megalòman i penso que això podia ser l'espurna que podria desencallar la situació, -colonial?-. Probem-ho? El país està a les últimes, en tots els aspectes, a la vista de qualsevol persona amb un mínim de senderi.
No ens queda gaire per tocar fons i quedar-hi enganxats.
COMENÇA LA CAMPANYA!
PER LA DIGNITAT I L'HIGIENE DE CATALUNYA!
I per les peles que ens foten.
ESCAMPA-HO!
Cadascú que se les empesqui per fer-ho córrer, els catalans sóm creatius, sóm un país amb imaginació, encara no ho hem perdut tot, encara tinc fe en el nostre geni català.
divendres, 6 d’abril del 2007
A tall de manifest. PATRIA, FIDES, AMOR
LA TRANSGRESSIÓ ÉS LA TRADICIÓ
-Aquest text sembla llarg però és curt. Hi ha expresat el que he trigat molts anys a comprendre.
El postmodernisme ha instaurat les seves premises: ja és majoria qui considera en vies de caducació valors com la tradició, la identitat nacional, l'estètica i els valors clàssics, o la religió. Hom venera la tecnologia enfront allò manual. La postmodernitat també postula que és primordial satisfer l'ego i el cos, i de manera immediata.
És ridícul creure's transgressor -i valent- per transgredir, sovint amb patètica agressivitat, la tradició i les maneres antigues quan part de la mssa ho ha fet seu. Amb això hom ja no escandalitzarà quasi ningú, ans el contrari serà aplaudit, estarà dins la norma. Què enten per transgressió, per transgressió necessària, el qui ensenya el cul a un escenari o insulta el Papa, només pel gust de provocar o fer-se l'avançat?. És d'una evidència palpable que allò que ara trenca la norma i descol.loca a la plebs i il.lustrats és tot el contrari: transgredir no és p.e. atacar l'Església sinó dir que vas a oir missa cada diumenge que pots; no és dir que la pintura "d'avantguarda" és magnífica sinó el contrari.
El fals progressisme és acceptable com a pecat de joventud però pot arribar a patètic a una certa edat. Com patètica és la covardia del tradicionalista que amaga el que pensa, per no anar a contracorrent.
Hi ha la mala costum de situar la transgressió i el "compromís" a la banda dels "progressistes", com si una persona clàssico-conservadora no pugués transgredir la modernor i la seva parafernàlia i comprometre's amb els valors tradicionals.
Em resulta tan odiosa la provocació gratuïta com plaent la que resulta del que és dit amb sinceritat i sense ànim de provocar.
Els Jocs Florals, a proposta de Mila i Fontanals premiaven tres categories: PATRIA, FIDES, AMOR, valors que també es convertiren en el lema de la Renaixença. També són per a mí fonaments dels meus ideals, que aquí exposo per a que els feu també vostres.
PÀTRIA
El concepte de pàtria ha deixat de ser per a mí una cosa merament romàntica. Ans el contrari ara considero que el fet que la pertanyença un lloc i les arrels -o la manca d'elles- ens faci ser com sóm té uns fonaments bens reals; és una realitat palpable, potser fins i tot física: questió telúrica? genètica? quàntica?. L'obvietat d'aquesta influència - la del medi i la tradició sobre l'individu- és negada tossudament per la postmodernitat.
Sigui dit que ha perviscut la llengua però es van perdent els trets i el tremp d'aquella Catalunya esplèndida del romànic, de la Renaixença, dels grans reis... Cal reivindicar la Catalunya que hom anomena carrinclona, la pairal, la de Gaudi, Verdaguer, Torras i Bages, Guimerà, el Patufet...i el nacionalisme de campanar i espardenya. La Catalunya que ha fet gran Catalunya. Davant aquest país gris i buit del postmodernisme costa trobar l'orgull de ser patriota. Potser per això és pel que escric. Hi ha el consol que aquesta és la tònica que impera arreu els països.
La pàtria no és per a mí només un concepte cultural i social. La pàtria és també el medi físic. Per tant estimar la pàtria és també defensar el paisatge, el territori. Pocs països han malmès tant el seu espai físic. És dolorós per a qui l'estima i motiu de vergonya col.lectiva. Hem convertit la meravella que ens ha estat donada en un dels llocs més desagradables, desharmònics i pudents. Hem destrossat trossets de paradís. I a canvi de que? Qualsevol que hagi viatjat, si compara amb ulls desapassionats ho veurà.
FIDES
El fet catòlic és indestriable del naixement de Catalunya, jo diria que del mateix fet de ser català. Els monjos del Cluny van ser l'avançada que comença a colonitzar, artigar i tombar els terrenys del païs guanyats al moro ocupant: foren el factor civilitzatori determinant, tant espiritual com material. Fins que amb la desamortització les propietats foren expropiades i passaren als burgesos, creant els latifundis. El pagès pagava el delme -una dècima part de la collita- al monestir, a l'hora que aquest procurava diversos serveis el pagès. Amb la desamortització passà a pagar una tercera part al terratinent a canvi de res.
La fe catòlica m'ha arribat a través de moltes generacions, cada aconteixement important l'hem celebrat amb una cerimònia religiosa. No seré jo qui trenqui la cadena secular.
Igualment, darrera l'obra dels nostres homes més insignes sempre hi ha planat la busca d'allo transcendent, és des de la fe cristiana on es pot capir el seu llegat monumental: des del romànic al gòtic, i des de Llull a Gaudí, passant per Maragall. Repassant la història -no política- del nostre país hom s'adona que el sentit de pertanyença i fins i tot la militància cristiana és una constant en els nostres prohoms. Els focus de Montserrat i Poblet, però també tots els rectors que féren de les seves parròquies -aixopluc de demòcrates i comunistes i així els hi paguen-- dinamitzadores de tasques socioculturals, Així mateix les belles arts i la música d'inspiració religiosa arreu el món, constitueixen el patrimoni cultural més gran de la humanitat.
Perquè crec en el missatge transcendent dels Evangelis i en el valor civilitzatori de la religió, malgrat errors de la humana Església, a vegade injustos, a acusa de l'apropiació de molts dirigents polítics del nom de Déu i de les calúmnies de les forces anticristianes.
Perquè "Passen reis i revolucions, la creu queda".
Perquè "El cel i la terra passaràn però les meves paraules no passaràn".
AMOR
Amor és estimació, per tant comporta respecte i despreniment envers allò estimat. Hom estima les persones però també pot sentir-ne per altres coses. Fins l'enamorament -cosa en que cal posar-hi la justa mesura-.
Respecte, altruïsme, solidaritat, amor-enamorament, són diferents cares del que en diem amor. Totes elles sóns els fonaments sobre els quals cal aixecar la societat i les petites comunitats: laborals, familiars, ...
I l'amor necessari per a fer cadascú el millor que pugui allò que fa, ja que com deia en Pau Casals el món és una gran orquestra que faria un acord meravellos si tothom fes cada cosa el millor que sap, tot pensant que forma part de la gran orquestra del món.
L'amor tampoc s'acaba amb el proïsme: cal estimar i obrir-nos encuriosists a allò que de bo ens ofereix la vida material, intel.lectual i espiritual: l'art, la natura, la bellesa, la vivència religiosa, etc.
PASSA-HO I EN SEREM MÉS!
Autoria.-De moment em reservo l'anonimat. Allò que importa però és el pecat , no el pecador, i aiximateix en la virtud.
-Aquest text sembla llarg però és curt. Hi ha expresat el que he trigat molts anys a comprendre.
El postmodernisme ha instaurat les seves premises: ja és majoria qui considera en vies de caducació valors com la tradició, la identitat nacional, l'estètica i els valors clàssics, o la religió. Hom venera la tecnologia enfront allò manual. La postmodernitat també postula que és primordial satisfer l'ego i el cos, i de manera immediata.
És ridícul creure's transgressor -i valent- per transgredir, sovint amb patètica agressivitat, la tradició i les maneres antigues quan part de la mssa ho ha fet seu. Amb això hom ja no escandalitzarà quasi ningú, ans el contrari serà aplaudit, estarà dins la norma. Què enten per transgressió, per transgressió necessària, el qui ensenya el cul a un escenari o insulta el Papa, només pel gust de provocar o fer-se l'avançat?. És d'una evidència palpable que allò que ara trenca la norma i descol.loca a la plebs i il.lustrats és tot el contrari: transgredir no és p.e. atacar l'Església sinó dir que vas a oir missa cada diumenge que pots; no és dir que la pintura "d'avantguarda" és magnífica sinó el contrari.
El fals progressisme és acceptable com a pecat de joventud però pot arribar a patètic a una certa edat. Com patètica és la covardia del tradicionalista que amaga el que pensa, per no anar a contracorrent.
Hi ha la mala costum de situar la transgressió i el "compromís" a la banda dels "progressistes", com si una persona clàssico-conservadora no pugués transgredir la modernor i la seva parafernàlia i comprometre's amb els valors tradicionals.
Em resulta tan odiosa la provocació gratuïta com plaent la que resulta del que és dit amb sinceritat i sense ànim de provocar.
Els Jocs Florals, a proposta de Mila i Fontanals premiaven tres categories: PATRIA, FIDES, AMOR, valors que també es convertiren en el lema de la Renaixença. També són per a mí fonaments dels meus ideals, que aquí exposo per a que els feu també vostres.
PÀTRIA
El concepte de pàtria ha deixat de ser per a mí una cosa merament romàntica. Ans el contrari ara considero que el fet que la pertanyença un lloc i les arrels -o la manca d'elles- ens faci ser com sóm té uns fonaments bens reals; és una realitat palpable, potser fins i tot física: questió telúrica? genètica? quàntica?. L'obvietat d'aquesta influència - la del medi i la tradició sobre l'individu- és negada tossudament per la postmodernitat.
Sigui dit que ha perviscut la llengua però es van perdent els trets i el tremp d'aquella Catalunya esplèndida del romànic, de la Renaixença, dels grans reis... Cal reivindicar la Catalunya que hom anomena carrinclona, la pairal, la de Gaudi, Verdaguer, Torras i Bages, Guimerà, el Patufet...i el nacionalisme de campanar i espardenya. La Catalunya que ha fet gran Catalunya. Davant aquest país gris i buit del postmodernisme costa trobar l'orgull de ser patriota. Potser per això és pel que escric. Hi ha el consol que aquesta és la tònica que impera arreu els països.
La pàtria no és per a mí només un concepte cultural i social. La pàtria és també el medi físic. Per tant estimar la pàtria és també defensar el paisatge, el territori. Pocs països han malmès tant el seu espai físic. És dolorós per a qui l'estima i motiu de vergonya col.lectiva. Hem convertit la meravella que ens ha estat donada en un dels llocs més desagradables, desharmònics i pudents. Hem destrossat trossets de paradís. I a canvi de que? Qualsevol que hagi viatjat, si compara amb ulls desapassionats ho veurà.
FIDES
El fet catòlic és indestriable del naixement de Catalunya, jo diria que del mateix fet de ser català. Els monjos del Cluny van ser l'avançada que comença a colonitzar, artigar i tombar els terrenys del païs guanyats al moro ocupant: foren el factor civilitzatori determinant, tant espiritual com material. Fins que amb la desamortització les propietats foren expropiades i passaren als burgesos, creant els latifundis. El pagès pagava el delme -una dècima part de la collita- al monestir, a l'hora que aquest procurava diversos serveis el pagès. Amb la desamortització passà a pagar una tercera part al terratinent a canvi de res.
La fe catòlica m'ha arribat a través de moltes generacions, cada aconteixement important l'hem celebrat amb una cerimònia religiosa. No seré jo qui trenqui la cadena secular.
Igualment, darrera l'obra dels nostres homes més insignes sempre hi ha planat la busca d'allo transcendent, és des de la fe cristiana on es pot capir el seu llegat monumental: des del romànic al gòtic, i des de Llull a Gaudí, passant per Maragall. Repassant la història -no política- del nostre país hom s'adona que el sentit de pertanyença i fins i tot la militància cristiana és una constant en els nostres prohoms. Els focus de Montserrat i Poblet, però també tots els rectors que féren de les seves parròquies -aixopluc de demòcrates i comunistes i així els hi paguen-- dinamitzadores de tasques socioculturals, Així mateix les belles arts i la música d'inspiració religiosa arreu el món, constitueixen el patrimoni cultural més gran de la humanitat.
Perquè crec en el missatge transcendent dels Evangelis i en el valor civilitzatori de la religió, malgrat errors de la humana Església, a vegade injustos, a acusa de l'apropiació de molts dirigents polítics del nom de Déu i de les calúmnies de les forces anticristianes.
Perquè "Passen reis i revolucions, la creu queda".
Perquè "El cel i la terra passaràn però les meves paraules no passaràn".
AMOR
Amor és estimació, per tant comporta respecte i despreniment envers allò estimat. Hom estima les persones però també pot sentir-ne per altres coses. Fins l'enamorament -cosa en que cal posar-hi la justa mesura-.
Respecte, altruïsme, solidaritat, amor-enamorament, són diferents cares del que en diem amor. Totes elles sóns els fonaments sobre els quals cal aixecar la societat i les petites comunitats: laborals, familiars, ...
I l'amor necessari per a fer cadascú el millor que pugui allò que fa, ja que com deia en Pau Casals el món és una gran orquestra que faria un acord meravellos si tothom fes cada cosa el millor que sap, tot pensant que forma part de la gran orquestra del món.
L'amor tampoc s'acaba amb el proïsme: cal estimar i obrir-nos encuriosists a allò que de bo ens ofereix la vida material, intel.lectual i espiritual: l'art, la natura, la bellesa, la vivència religiosa, etc.
PASSA-HO I EN SEREM MÉS!
Autoria.-De moment em reservo l'anonimat. Allò que importa però és el pecat , no el pecador, i aiximateix en la virtud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)