Destaco aquesta perla perquè és paradigma del què tracta aquest blog. Evidencia més que cap altra la diferència que entenc jo entre plausible i rebutjable; entre una persona decent i no, en definitiva entre el pensament progressista (?) i el tradicional.
Una mestre d'una escola de Rojals (Rojales en diu 20 minutos) ha programat una "obra" teatral en la que el forat del cul -amb adjacents- sembla l'eix central; amb el llenguatge més brut possible, llenguatge que no l'he sentit en boca de la més malparlada de les putes. Una "mestra" ha estat sancionada i l'obra suspesa.
Que la substituta del Bassas, Neus Bonet, és un saldo tota la bona gent ho sabia. Però l'altra dia em va fer canviar d'opinió per un moment al dir que aquesta notícia superava tota capacitat de sorpresa i que era increïble. Ho deia amb una contundència i seguretat aplastant. Com jo! -vaig pensar-. Ooh, una gerra d'aigua freda. El que volia dir la molt bagassa és que era aberrant que suspenguessin a mestra amb tan altes inquietuds; que era absurd discutir una cosa així avui dia. Els tertulians li van donar la raó. El seu únic raonament fou : "Aquesta gent no saben quin vocabulari fa servir avui la canalla".
Aquest exemple extrem i diàfan delimita perfectament dues visions del món i podria centrar un debat -si en aquest país n'hi hagués, com a França-: És aconsellable, és normal, és bo, és indiferent, és nefast, que a nens i nenes de 14 anys s'els faci treballar a escola una "obra" que diu tota l'estona coses com "cortaré huevos y te coseré el ojete del culo mariconazo...lengua al culo...por el culo a tu padre...pito con mierda"? O en sentit contrari, és normal acceptar-ho com si res? Ho és rebelar-s'hi? Portaria de bon grat la Bonet un fill seu a l'obra? Em fa vergonya fins i tot reproduir les expressions.Els de la ràdio, malgrat tot i treient la última decència que els deu quedar,no van gosar pronunciar-ne cap.
Ah, com no podia ser d'altra manera la obra és d'un català, S. Berbel. Aquests són els fruits saborosos de la modernitat catalana, que ens envolta i penetra com un aire pútrid. A on hem arribat, pobre Catalunya.
El fet pot ser anecdòtic, però extremadament simptomàtic. I encara més, estem parlant nogensmenys del model moral que ha de prevaldre, de les normes morals amb les que ens hem de relacionar i creixer les persones i les societats; de com a alguns no ens passa pel cap que als 14 anys s'hagi de tractar a escola el sexe extrem, amb vocabulari de borratxo, i com d'altres no entenen que no ho entenguem. Algú està profundament errat. El que jo estic és completament desorientat.
La unànimitat i indignació en condemnar la sanció a la professora per part de sectors cults, i gent destacada -com la de la tertúlia de la Bonet- em fa sospitar definitivament que visc en la paranoia i que tot son manies meves, eh Lycaon? En aquesta ocasió vull demanar encaridament al lector de bona voluntat que passi pel blog que -encara que anonimament- em deixi un breu comentari al respecte -no ho he demanat mai ni ho faré més- i m'ajudi escatir per sempre si aquesta realitat ja no hi ha qui la canvïi, i que amb el fet de la mestra no n'hi ha per tant. Si amb els comentaris s'en deduís paranoia meva òbviament aquest blog ja no tindria raó de ser, i demanaria tractament.
Sexe. Anècdota de dissabte .
Deixem un moment la paranoia i riem: Vaig tornar a passar per davant de la disco Chumino Negro -veure post- i us ho creieu o no vaig estar a punt de veure un chumino negro! Hi havien a fora uns 20 xavals per tres ties, i aquestes anaven amb un fred que pelava amb minis i tops. Em vaig creuar amb una negra monumental d'uns 18 anys amb una faldilla dos pams sobre genoll, i al mirar-la, se la va aixecar una mica i se'l va rascar, però no vaig poder veure si el portava a l'aire, el chumi. Cert! Nota- Chumino al Google: Lycaon a la segona plana i per Chumino negro continua a primera.
Una mestre d'una escola de Rojals (Rojales en diu 20 minutos) ha programat una "obra" teatral en la que el forat del cul -amb adjacents- sembla l'eix central; amb el llenguatge més brut possible, llenguatge que no l'he sentit en boca de la més malparlada de les putes. Una "mestra" ha estat sancionada i l'obra suspesa.
Que la substituta del Bassas, Neus Bonet, és un saldo tota la bona gent ho sabia. Però l'altra dia em va fer canviar d'opinió per un moment al dir que aquesta notícia superava tota capacitat de sorpresa i que era increïble. Ho deia amb una contundència i seguretat aplastant. Com jo! -vaig pensar-. Ooh, una gerra d'aigua freda. El que volia dir la molt bagassa és que era aberrant que suspenguessin a mestra amb tan altes inquietuds; que era absurd discutir una cosa així avui dia. Els tertulians li van donar la raó. El seu únic raonament fou : "Aquesta gent no saben quin vocabulari fa servir avui la canalla".
Aquest exemple extrem i diàfan delimita perfectament dues visions del món i podria centrar un debat -si en aquest país n'hi hagués, com a França-: És aconsellable, és normal, és bo, és indiferent, és nefast, que a nens i nenes de 14 anys s'els faci treballar a escola una "obra" que diu tota l'estona coses com "cortaré huevos y te coseré el ojete del culo mariconazo...lengua al culo...por el culo a tu padre...pito con mierda"? O en sentit contrari, és normal acceptar-ho com si res? Ho és rebelar-s'hi? Portaria de bon grat la Bonet un fill seu a l'obra? Em fa vergonya fins i tot reproduir les expressions.Els de la ràdio, malgrat tot i treient la última decència que els deu quedar,no van gosar pronunciar-ne cap.
Ah, com no podia ser d'altra manera la obra és d'un català, S. Berbel. Aquests són els fruits saborosos de la modernitat catalana, que ens envolta i penetra com un aire pútrid. A on hem arribat, pobre Catalunya.
El fet pot ser anecdòtic, però extremadament simptomàtic. I encara més, estem parlant nogensmenys del model moral que ha de prevaldre, de les normes morals amb les que ens hem de relacionar i creixer les persones i les societats; de com a alguns no ens passa pel cap que als 14 anys s'hagi de tractar a escola el sexe extrem, amb vocabulari de borratxo, i com d'altres no entenen que no ho entenguem. Algú està profundament errat. El que jo estic és completament desorientat.
La unànimitat i indignació en condemnar la sanció a la professora per part de sectors cults, i gent destacada -com la de la tertúlia de la Bonet- em fa sospitar definitivament que visc en la paranoia i que tot son manies meves, eh Lycaon? En aquesta ocasió vull demanar encaridament al lector de bona voluntat que passi pel blog que -encara que anonimament- em deixi un breu comentari al respecte -no ho he demanat mai ni ho faré més- i m'ajudi escatir per sempre si aquesta realitat ja no hi ha qui la canvïi, i que amb el fet de la mestra no n'hi ha per tant. Si amb els comentaris s'en deduís paranoia meva òbviament aquest blog ja no tindria raó de ser, i demanaria tractament.
Sexe. Anècdota de dissabte .
Deixem un moment la paranoia i riem: Vaig tornar a passar per davant de la disco Chumino Negro -veure post- i us ho creieu o no vaig estar a punt de veure un chumino negro! Hi havien a fora uns 20 xavals per tres ties, i aquestes anaven amb un fred que pelava amb minis i tops. Em vaig creuar amb una negra monumental d'uns 18 anys amb una faldilla dos pams sobre genoll, i al mirar-la, se la va aixecar una mica i se'l va rascar, però no vaig poder veure si el portava a l'aire, el chumi. Cert! Nota- Chumino al Google: Lycaon a la segona plana i per Chumino negro continua a primera.