( Comentaris OBERTS pels dos darrers posts i en general) )
He vist que el comiat era incomplert sense deixar-vos les meves directrius.
Com preparar el futur
- Buscar i trobar d'una vegada, formes i plataformes d'acció per lluitar pel redreçament moral i nacional del nostre país -i d'arreu, perquè no?-
- Buscar, aglutinar gent culta i decent, amb cara i ulls, i els mínims polítics professionals possibles, que deixant personalismes i minúcies situin per davant de tot els ideals i encapçalin un projecte NOU per a un NOU país.
No és senzill, mai no ho ha estat enlloc, per això ens hi hem de posar ara mateix.
La missió del blog era fer-vos prendre consciència de la degradació de tot tipus que ens envolta, el missatge que ara vull deixar és que HA ARRIBAT EL TEMPS D'ACTUAR.
La meva crida patriòtica, més que antiturística del DON'T COME TO CATALONIA anava per aquest camí. Podia haver estat una espurna, que fracassà -de moment-. No tinc por de dir que fruit de la miopia col.lectiva. Cap alternativa -de lluita- hi fou formulada, i així seguim impertèrrits, tot i que cada vegada siguin menys els que neguen la realitat d'un país i un món que s'enfonsa en la mediocritat i la corrupció de tota mena.
I a cadascú de vosaltres : treballeu, lluiteu cada dia per a què vosaltres mateixos i el món siguin millors. Sereu més feliços.
Selecció de perles de les sectes progres. Vaig començar a predicar quan un món sense valors creia haver arribat al bell mig del paradís materialista, i acabo el 2009, quan les consequències de l'abandó dels sagrats valors comencen a passar factura. Aquest blog és urticàric.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moral. Mostrar tots els missatges
diumenge, 31 de maig del 2009
dimarts, 16 de desembre del 2008
Les forces negres, la tradició, i perles diverses
CIÈNCIA
- La gran acceleradora de partícules van dir que s'arreglaria en tres mesos, després sis i ara fins l'estiu de 2009. Ha! Què collons han d'arreglar. Que collons ha de trobar aquesta maquinota. Home modern, reverencia aquest nou profeta si vols, agenolla't si cal. Però a mi no m'atabalis.
MODERNITAT
- No us heu trobat que a les botigues de roba totes les dependentes us tracten de tu -potser perquè això fa jove i modern- però a l'hora de pagar, amb la venda feta, a alguna se li escapa: Ho pagarà amb targeta?
- Hi ha hagut quasi unanimitat: la cúpula de Barceló és una merda. Cara, i pagada amb el pa dels pobres a un fantasma. És un bri d'esperança, impensable fa uns anys. M'ha semblat sentir que es va desprenent?
O sia, la cúpula una merda, de retruc també Barceló, aixímateix l'art modern, i al capdavall tota la modernitat. Una gran enganyifa tot plegat, per consum de mamons -ja sabeu que mamón no ho escric amb acritud-.
MORAL
-Aquests de la Caixa de Catalunya són aberrants al màxim. Primer va ser allò :"Ho vull, ho tinc" -aíxi es van entrampar molts. Ara diuen que "tinc dret a anar al restaurant, a comprar roba a fi de més, etc." Aixó és propi d'una moral corrompuda, i corrompedora d'esperits ignorants, que es creuen que una caixota els atorgarà drets. Asseguts espereu, no drets.
RELIGIÓ
-Han passat un documental d'Haití i un altra de la illa de Pasqua. Coincidien en el paper central del capellà de torn, que era el que aglutinava qualsevol iniciativa; aconseguia l'ajut humanitari, etc. Recordo també en aquest sentit els capellans que apareixien al programa del Mikimoto. I els gossos bordant.
- La miserable professió periodista progre ens ha bombardejat amb el que h costat la "festa de Ratzinger" al seu germà. Els miserables van amagar que ho havien pagat fidels alemanys. Van pagar un concert que van gaudir moltes persones.
-Aquesta notícia del teletext no l'entenc. No sé a què vé ara que publiquin que no es pot demostrar l'autenticitat del Sant Grial conservat a València. Mai ningú l'ha "certificat", ja ho sabíem. El que volien és promoure una imatge de falsedat?
- Make love your gold, de Frankie goes to Hollywood, és una cançó extraordinària amb un video clip emocionant. En comparació amb altres videoclips el van passar molt poc. Per què: perquè les imatges eren de la Sagrada Família i els Tres Reis, d'una força espiritual fascinant. Ho dic perquè és la canço que han triat Il Divo per promocionar el seu darrer disc, de tan bona que és.
- En un marc d'aparent religiositat: "Busques un lloc on expresar la teva devoció?" I altres parides per l'estil. Amb un vitrall gòtic de fons. A la ràdio el passen amb música gregoriana. Més que irreverent és estúpid aquest slogan. És d'un centre que venen calçotets i camises que es diu Granvia. Afegeixen: "El temple de la moda" Devoció a la moda? Capsigranys!
EL DOLÇ TEMPS DE L'ADVENT
En aquest dolç temps d'Advent, preparació a la vinguda del Nen; dels dolços fruits de la tardor, els carrers tenen un caliu especial: llums, pessebres, nadales; apaivagament de passions estèrils. He estat a Sabadell i m'he emocionat de veure tanta gent, nens i grans, com s'aturaven a mirar o comprar a les parades de les figuretes i coses de Nadal; de veure com ja hom fruia les festes a l'avançada. I mira que lluiten fort per arrancar-nos tot això! Forces negres. No podran, si no ens deixem.
Etiquetes de comentaris:
ciència,
modernitat,
moral,
religió
dilluns, 17 de novembre del 2008
UNA FIXACIÓ ANAL COM EXEMPLE PARADIGMÀTIC
Destaco aquesta perla perquè és paradigma del què tracta aquest blog. Evidencia més que cap altra la diferència que entenc jo entre plausible i rebutjable; entre una persona decent i no, en definitiva entre el pensament progressista (?) i el tradicional.
Una mestre d'una escola de Rojals (Rojales en diu 20 minutos) ha programat una "obra" teatral en la que el forat del cul -amb adjacents- sembla l'eix central; amb el llenguatge més brut possible, llenguatge que no l'he sentit en boca de la més malparlada de les putes. Una "mestra" ha estat sancionada i l'obra suspesa.
Que la substituta del Bassas, Neus Bonet, és un saldo tota la bona gent ho sabia. Però l'altra dia em va fer canviar d'opinió per un moment al dir que aquesta notícia superava tota capacitat de sorpresa i que era increïble. Ho deia amb una contundència i seguretat aplastant. Com jo! -vaig pensar-. Ooh, una gerra d'aigua freda. El que volia dir la molt bagassa és que era aberrant que suspenguessin a mestra amb tan altes inquietuds; que era absurd discutir una cosa així avui dia. Els tertulians li van donar la raó. El seu únic raonament fou : "Aquesta gent no saben quin vocabulari fa servir avui la canalla".
Aquest exemple extrem i diàfan delimita perfectament dues visions del món i podria centrar un debat -si en aquest país n'hi hagués, com a França-: És aconsellable, és normal, és bo, és indiferent, és nefast, que a nens i nenes de 14 anys s'els faci treballar a escola una "obra" que diu tota l'estona coses com "cortaré huevos y te coseré el ojete del culo mariconazo...lengua al culo...por el culo a tu padre...pito con mierda"? O en sentit contrari, és normal acceptar-ho com si res? Ho és rebelar-s'hi? Portaria de bon grat la Bonet un fill seu a l'obra? Em fa vergonya fins i tot reproduir les expressions.Els de la ràdio, malgrat tot i treient la última decència que els deu quedar,no van gosar pronunciar-ne cap.
Ah, com no podia ser d'altra manera la obra és d'un català, S. Berbel. Aquests són els fruits saborosos de la modernitat catalana, que ens envolta i penetra com un aire pútrid. A on hem arribat, pobre Catalunya.
El fet pot ser anecdòtic, però extremadament simptomàtic. I encara més, estem parlant nogensmenys del model moral que ha de prevaldre, de les normes morals amb les que ens hem de relacionar i creixer les persones i les societats; de com a alguns no ens passa pel cap que als 14 anys s'hagi de tractar a escola el sexe extrem, amb vocabulari de borratxo, i com d'altres no entenen que no ho entenguem. Algú està profundament errat. El que jo estic és completament desorientat.
La unànimitat i indignació en condemnar la sanció a la professora per part de sectors cults, i gent destacada -com la de la tertúlia de la Bonet- em fa sospitar definitivament que visc en la paranoia i que tot son manies meves, eh Lycaon? En aquesta ocasió vull demanar encaridament al lector de bona voluntat que passi pel blog que -encara que anonimament- em deixi un breu comentari al respecte -no ho he demanat mai ni ho faré més- i m'ajudi escatir per sempre si aquesta realitat ja no hi ha qui la canvïi, i que amb el fet de la mestra no n'hi ha per tant. Si amb els comentaris s'en deduís paranoia meva òbviament aquest blog ja no tindria raó de ser, i demanaria tractament.
Sexe. Anècdota de dissabte .
Deixem un moment la paranoia i riem: Vaig tornar a passar per davant de la disco Chumino Negro -veure post- i us ho creieu o no vaig estar a punt de veure un chumino negro! Hi havien a fora uns 20 xavals per tres ties, i aquestes anaven amb un fred que pelava amb minis i tops. Em vaig creuar amb una negra monumental d'uns 18 anys amb una faldilla dos pams sobre genoll, i al mirar-la, se la va aixecar una mica i se'l va rascar, però no vaig poder veure si el portava a l'aire, el chumi. Cert! Nota- Chumino al Google: Lycaon a la segona plana i per Chumino negro continua a primera.
Una mestre d'una escola de Rojals (Rojales en diu 20 minutos) ha programat una "obra" teatral en la que el forat del cul -amb adjacents- sembla l'eix central; amb el llenguatge més brut possible, llenguatge que no l'he sentit en boca de la més malparlada de les putes. Una "mestra" ha estat sancionada i l'obra suspesa.
Que la substituta del Bassas, Neus Bonet, és un saldo tota la bona gent ho sabia. Però l'altra dia em va fer canviar d'opinió per un moment al dir que aquesta notícia superava tota capacitat de sorpresa i que era increïble. Ho deia amb una contundència i seguretat aplastant. Com jo! -vaig pensar-. Ooh, una gerra d'aigua freda. El que volia dir la molt bagassa és que era aberrant que suspenguessin a mestra amb tan altes inquietuds; que era absurd discutir una cosa així avui dia. Els tertulians li van donar la raó. El seu únic raonament fou : "Aquesta gent no saben quin vocabulari fa servir avui la canalla".
Aquest exemple extrem i diàfan delimita perfectament dues visions del món i podria centrar un debat -si en aquest país n'hi hagués, com a França-: És aconsellable, és normal, és bo, és indiferent, és nefast, que a nens i nenes de 14 anys s'els faci treballar a escola una "obra" que diu tota l'estona coses com "cortaré huevos y te coseré el ojete del culo mariconazo...lengua al culo...por el culo a tu padre...pito con mierda"? O en sentit contrari, és normal acceptar-ho com si res? Ho és rebelar-s'hi? Portaria de bon grat la Bonet un fill seu a l'obra? Em fa vergonya fins i tot reproduir les expressions.Els de la ràdio, malgrat tot i treient la última decència que els deu quedar,no van gosar pronunciar-ne cap.
Ah, com no podia ser d'altra manera la obra és d'un català, S. Berbel. Aquests són els fruits saborosos de la modernitat catalana, que ens envolta i penetra com un aire pútrid. A on hem arribat, pobre Catalunya.
El fet pot ser anecdòtic, però extremadament simptomàtic. I encara més, estem parlant nogensmenys del model moral que ha de prevaldre, de les normes morals amb les que ens hem de relacionar i creixer les persones i les societats; de com a alguns no ens passa pel cap que als 14 anys s'hagi de tractar a escola el sexe extrem, amb vocabulari de borratxo, i com d'altres no entenen que no ho entenguem. Algú està profundament errat. El que jo estic és completament desorientat.
La unànimitat i indignació en condemnar la sanció a la professora per part de sectors cults, i gent destacada -com la de la tertúlia de la Bonet- em fa sospitar definitivament que visc en la paranoia i que tot son manies meves, eh Lycaon? En aquesta ocasió vull demanar encaridament al lector de bona voluntat que passi pel blog que -encara que anonimament- em deixi un breu comentari al respecte -no ho he demanat mai ni ho faré més- i m'ajudi escatir per sempre si aquesta realitat ja no hi ha qui la canvïi, i que amb el fet de la mestra no n'hi ha per tant. Si amb els comentaris s'en deduís paranoia meva òbviament aquest blog ja no tindria raó de ser, i demanaria tractament.
Sexe. Anècdota de dissabte .
Deixem un moment la paranoia i riem: Vaig tornar a passar per davant de la disco Chumino Negro -veure post- i us ho creieu o no vaig estar a punt de veure un chumino negro! Hi havien a fora uns 20 xavals per tres ties, i aquestes anaven amb un fred que pelava amb minis i tops. Em vaig creuar amb una negra monumental d'uns 18 anys amb una faldilla dos pams sobre genoll, i al mirar-la, se la va aixecar una mica i se'l va rascar, però no vaig poder veure si el portava a l'aire, el chumi. Cert! Nota- Chumino al Google: Lycaon a la segona plana i per Chumino negro continua a primera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)