dijous, 30 d’abril del 2009

MISSIÓ ACOMPLIDA, el pallasso Pafiam penja el nas vermell

Em sap greu pels lectors nous i per tots els qui agradadava llegir les meves coses, però el pallaso Pafiam penja el nas vermell. He dit prou com per a que els que m'havien de llegir m'hagin llegit; per a que els convençuts es reafirmessin, -i sovint es divertissin- ; per a que els que amb la boca em negaven en el fons del cor els nasqués el dubte, i els cagadubtes ho veiessin clar: totes les malvestats possibles; tots els errors brollen quan s'abandonen els sagrats valors i tradicionals principis. Ha restat prou clar.

ACOMPLIMENT DE LA MEVA MISSIÓ. LA LLUITA CONTINUA I L'ESPERANÇA NEIX

Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria de les meves seleccions perlíferes sense avergonyir-se, emprenyar-se , sovint deprimir-se; sense deixar de veure la nostra degradació, fruit d'aquest falaç progresisme i l'abandó dels nostres valors tradicionals.

Quan vaig començar, tot el que no fossin els conceptes buits de progressisme, modernitat, tolerància, interculturalitat, etc era sobrer; la nostra fe i Església era diana de vexacions i calúmnies constants; només existia el pensament únic progre PUP). Com han canviat les coses! Progre avui és ja sinònim de simplesa mental i fins el polític més idiota parla de regeneració moral i tolerància zero. La histèria i insults que provocaven els primers escrits -encara més esvalotats- s'han desinflat progressivament, aplastats pel pes de l'evidència, la vergonya i la raó.

Manifesto la meva convicció que aquest pobre pallasso ha aportat més d'un gra de sorra en aquest canvi; que cap de les milers de visites n'ha sortit indemne, i puc afirmar amb rotunditat que bloggers influents han fruitat amb la meva saó. Ara ells continuen, a qui no he obert els ulls l'he posat ulleres, i a alguns he retornat a la fe dels pares. Amb el PUP mig kaputt s'albira l'inici d'un evident canvi en el va i bé del pèndul. Llavors escampades, moltes germinades; objectiu acomplert.


COMIAT, COMPROMÍS I BRINDIS

Jo he encès una flama que ha portat llum al que la buscava; que ha enlluernat els malignes i mamons. Continuem tots plegats posant en evidència, incordiant els executors de la debacle moral i nacional i fent pedagogia pels mamons que els segueixen. Feu-ho amb menys desmesura que la meva, per la que demano perdó als qui -segur que després d'algun moscatell- he pogut ofendre.

I gràcies a tots als que m'heu llegit i sobretot animat -no em vull deixar cap nom, ja ho sabeu vosaltres -. Estic segur que ens trobarem en altres ocasions, sense el nas de Pafiam però lluitant en la defensa dels excelsos ideals que compartim. El nas vermell no el llenço encara, respondré els comentaris,

Companys, discrepants, tots m'heu honorat amb la vostre atenció, i en aquesta despedida, que ha de ser alegre; amb la copa de vi català que tinc davant: BRINDO PER VOSALTRES! Espero que sigueu partíceps d'aquest primer brindis virtual i m'acompanyeu alçant la copa. I amb els meus vull fer-ho també en comunió mística, compromesos, i al CRIT de: DÉU, PÀTRIA, AMOR, ORDRE I TRADICIÓ!!

Una abraçada ben forta.

dilluns, 20 d’abril del 2009

El rei de l'escorrialla televisiva i altres porqueries

Benvolguts amics i lectors en general, aquí van quatre tonteries.

- Xavier Sardà, el rei de l'escorrialla i la basura televisiva, ha tornat, amenaçant trencar la tranquilitat de la llar amb la visió de la seva pudent figura satànica. Però alegrem-nos, he llegit que el seu nou programa, tot i ser una merda punxada d'un pal, no és tan fastigós com "l'altre", però sobretot alegrem-nos perqué ha quedat el darrer en audiència. La seva deposició ha punxat.

- Durant mitja Setmana Santa, amb perversitat maçònica, TV3 ha programat una bona sèrie que durava del cafè fins al sopar -Ana de les teules verdes-. Just per a què molta gent es quedés a casa enganxada tota la tarda; com a eina dissuassòria de participar a les celebracions religioses. Digueu-me malpensat però els conec com la mare que els va parir.

- Mathew Tree diu que s'hauria de prohibir la religió a les escoles. Qui collons és ell per dictar lleis a casa nostra? -encara que molts pobres desgraciats pensin igual-. Em sap greu que un que defensa Catalunya, que fins i tot sembla simpàtic digui aquestes coses. Dins la classificació MAMAMAMA, aquest estaria entre els marietes -a més es alcohòlic, el pobre.

- La màxima autoritat sobre drogues, Escohotado, no es cansa de repetir que darrera el tràfic de drogues hi han molts estats. A Sevilla acaben de desaparèixer cents de kilos de cocaïna -sabem per la Cope, és clar-. I al port de Barcelona els polícies estaven involucrats en el tràfic de drogues, i de putes.