Al tercer post trobareu una mostra de les seleccions de perles progres, el 90 per cent del blog.
Després de la nostra tasca moralitzant, aquests són alguns dels que han renegat de la progressia:
La primera ànima convertida fou en la d'en Salvador Sostres. Tot i la seva peculiar manera d'entendre la mansedumbre catòlica s'ha convertit en un defensor de la nostra fe i tradició.
Miquel Colomer ha renegat de la generació progre del postfranquisme dels 70.
També Quim Monzó -anarquista ell, ha ha, i bastant bord, cal dir-ho-, que ha agrupat els progres en la Internacional Papanates, i els ha dedicat un llibre! -ja va transformar el meu DON'T COME TO CATALONIA, en un urbanita Don't come to Can Fanga.
Iu Forn, progre declarat i ara renegat, fins i tot n'ha fet un llibre! en un intent de salvar el seu prestigi intel.lectual.
Un cas sorprenent: Toni Ibañez, nietzscheà confés: odiava allò sagrat i m'insultava, salvatgement. Ara renega del "puto Nietzsche" i torna a la tradició. I manifestà que s'ha retrobat en ell mateix.
Sebastià Alzamora. Ataca els progres, però encara se li nota una justificació del progressisme. Poc de fiar aquest tio, anticatòlic a parir.
Xavier Rius, director d'E-notícies ha escrit Contra la Barcelona progre.
El terme progre ha passat a ser vergonyant. Els humans no sempre som tan imbècils per a ser enganyats sempre. Compte! titllar el pensament progre de borreguil no vol dir que els altres pensaments dominants valguin dos duros.
No busco reconeixements, però fins que no es demostri un batallador més insistent que en PAFIAM, m'atorgo els mèrits que en bona llei em pertoquen.
I guanyada una , aviat lliuraré un altra batalla, contra el liberalisme immoral.
Després de la nostra tasca moralitzant, aquests són alguns dels que han renegat de la progressia:
La primera ànima convertida fou en la d'en Salvador Sostres. Tot i la seva peculiar manera d'entendre la mansedumbre catòlica s'ha convertit en un defensor de la nostra fe i tradició.
Miquel Colomer ha renegat de la generació progre del postfranquisme dels 70.
També Quim Monzó -anarquista ell, ha ha, i bastant bord, cal dir-ho-, que ha agrupat els progres en la Internacional Papanates, i els ha dedicat un llibre! -ja va transformar el meu DON'T COME TO CATALONIA, en un urbanita Don't come to Can Fanga.
Iu Forn, progre declarat i ara renegat, fins i tot n'ha fet un llibre! en un intent de salvar el seu prestigi intel.lectual.
Un cas sorprenent: Toni Ibañez, nietzscheà confés: odiava allò sagrat i m'insultava, salvatgement. Ara renega del "puto Nietzsche" i torna a la tradició. I manifestà que s'ha retrobat en ell mateix.
Sebastià Alzamora. Ataca els progres, però encara se li nota una justificació del progressisme. Poc de fiar aquest tio, anticatòlic a parir.
Xavier Rius, director d'E-notícies ha escrit Contra la Barcelona progre.
El terme progre ha passat a ser vergonyant. Els humans no sempre som tan imbècils per a ser enganyats sempre. Compte! titllar el pensament progre de borreguil no vol dir que els altres pensaments dominants valguin dos duros.
No busco reconeixements, però fins que no es demostri un batallador més insistent que en PAFIAM, m'atorgo els mèrits que en bona llei em pertoquen.
I guanyada una , aviat lliuraré un altra batalla, contra el liberalisme immoral.
