Puigcarbó, Vidal i Ibañez. El triangle amaçonic

Vaig tornar alguna visita al Puigcarbó i em trobo la desagradable sorpresa del seu atac foll -no n'encertà ni una-. Així mateix un que li deia el nom del porc. D'això el post aquest.

Puigcarbó I Vidal insulten i calumnien l'Església des de l'estil clarament maçonic i l'Ibañez pel mateix preu insulta també els creients des de la brutalitat nietzschiana. El Carbó també es declara seguidor del brètol. Amb el que diu no m'estranya.

És el triangle de xoc que lluita per exterminar aquest perillós enemic de la humanitat que és el catolicisme, sobretot als llocs de misèria, ja que amb les vides que salven amb la seva tasca les entitats eclesials, fan que hi hagin més boques a alimentar i la gent tingui accés a la sempre perillosa cultura.

Sincerament, no sé com es pot atacar d'aquesta manera la saviesa i la bondad. Vull creure que serà ignorància , per fer-se el progre o seguir el discurs al ramat induït.

Un consell: no us en fieu mai del tot de gent tan anti.

"ÉS HORA DE XISCLAAAR!!" Saramago

La Providència va possant pedretes per a que vegi que vaig pel bon camí. Deia aquí que no és moment de banalitats i l'endemà al diari trobo en Saramago que diu que "...és un moment en que no es pot qüestionar la democràcia...És el moment de xisclar". El que jo deia. Segur que amb el "comunista" Saramago no compartiríem les solucions, però és una persona sensata i coincidim plenament en el diagnòstic i en les ansies de xisclar als quatre vents.

Després d'intentar consolar els afectats pel final de lliga dient que de les coses dolentes hem de treur'en ensenyaments, em trobo al Full dominical un escrit amb una cita de Ciceró que diu : "Hem de valorar les coses dolentes...per trobar-hi alguna cosa positiva". Cadascú que hi trobi la seva i si la vol compartir, que ho faci.

"El liberalisme és pecat"

Aquest és un blog antiprogressista i antiprogre. Més antiprogressista que antiprogre. Hi ha però un tipus de progre fins i tot entranyable, en la seva inocència, amb les mans plenes de lliris. Evidentment no és el progre instal.lat -en el carro dels "triomfadors"- que ens vol donar lliçons de no sé què.

Com a petit desgreuge al progre de barba, pancarta, protectora o parròquia, tan ple de bona fe com manipulable pel pensament únic del sistema, vull manifestar que m'he adonat que els liberals representen un perill per a la humanitat tan important com el progressisme destructor. Ho explicaré pròximament. Els liberals, a l'igual que el típic esquerrà pijoprogre, encarnen el pitjor de la "dreta" i de "l'esquerra".

Estic confeccionant el decàleg del liberal, al igual que vaig fer el del progre.

Cal remarcar que avui però, quasi tothom tira cap el liberalisme. Fins i tot els xinos.

Per cert, he de llegir el llibre de Sardà i Salvany del títol.

Porca misèria humana

Es pot saber quan deixareu tots plegats, tot el món,de parlar de banalitats? Que no sabeu fer un altra cosa? Que és que ho feu per fugir de la misèria que ens envolta, del futur que ens espera? O és que no el veieu? Porca misèria humana. Tal com està tot, considero banalitat fins i tot esmerçar la major part del temps parlant d'art, gastronomia, etc., coses excelses que certament podrien ser considerades signe de refinament en temps de no urgència ni compromís. Ara és secundari.

Potser és que ja està tot dat i beneït. Beneïts sigueu, beneits. La degradació de l'home i de la natura sembla no tenir aturador i tothom rient. Pitjor que els cafres.

pafiam.blogspot.com

Pla s'em comunica. Providència (IV)

El mateix dia que vaig escriure l'entrada d'abaix, llegeixo , al vespre, això d'en Pla:

"Fot fàstic tot plegat, això no té remei"

"I al costat d'això hi ha el mèrit de l'Església catòlica, que ha entès la relativitat de la gent... la poca cosa de la gent"

No coments. En tot cas, els lectors.

Noms de maçons

Reconec que al Sopeñàs li tinc mania, a sobre és un intolerant que no deixar parlar. Sort que és progre. L'aguanto just el moment de canviar de canal.

Si ell és maço, és plausible que als d'aquest llistat -molts noms coneguts- hi tinguin alguna relació de simpatia: Director del web Plural: Enric Sopena Jefa de redacción: Marisu Moreno Redacción: Ana Isabel Abril, Marta Iraeta, Sergio Colado, Virginia Vadillo, Andrés VillenaColaboradores: Carlos Carnicero, Elena Martí, José García Abad, Antonio San José, Jordi García Soler, Eduardo Sotillos, Victoria Lafora, Eduardo Madina, Marc Vidal, Esther Jaén, Erico Cemos, Carlos Fanlo, Jesús Nieto.

Només és informació, no per se tendenciosa, i cadascú que la interpreti com vulgui. No és censurable, no?

El Pepe Rodriguez diuen que ho és. No m'estranya, amb la tírria que té als catòlics.

Convido a que l'amable lector proposi noms de personatges que semblin o sabeu maçons. Si es diu que conspiren, nosaltres intentem endevinar qui, ni que sigui per a divertimento.

L'Enric Sopena és maçó

Seguint el fil d'un comentari anònim del blog del Toni Ibañez vaig descubrir que aquell tipus repelent que li diuen Enric Sopena és maço. I també un Marc Vidal que es veu que pinta bastant a la blogosfera catalana.

Ja vaig dir que aquest és un blog que també vol ser informatiu. Informaré i ampliaré el tema.

Els psocialistes enfastiguejen i...

Els sociates no saben administrar, han fet disbarats a tutiplén, cansen amb la seva canço progre, han mostrat la seva mediocritat, i potser la mediocritat general, és cert. Tot això ha portat com a conseqüencia que la gent acabi desconfiant de tots els polítics i a l'abstenció. Això els ha anat de meravella: la gent , majoritariament, no ha anat a votar, però els socillestus; els seus votants sí! I vinga sociates per anys. La veritat és que els altres no són l'octava meravella, però una mica d'aire fresc...

Ho deia més avall : Catalunya estem bén fotuts.

Em sembla que la gent espera una espècie de salvador, no sé exactament què.

El que Pla digué a l'Estapé

Em vaig fer un fart de riure. Imaginem primer la cara de l'Estapé amb aquells ulls petits i esbatanats. Diu que Pla triava els amics per raó de la capacitat de conversa i de beure -Fabià anava bén servit- i al Mas Pla li digué un dia: Si us voleu dedicar a la política, quan aneu a Madrid us poseu ulleres fosques, perquè amb aquesta mirada no fotareu res.

Quan sigui gran vull ser com en Pla, o com el Sostres -em refereixo a la capacitat de dir les coses tal com rajen-. Una mica menys virulent potser.

La música més tradicional de Catalunya és la rumba gitana?

Hi ha un munt de spots (sic) que posen com a fons el ritmillo d'una rumba gitana, sobretot els de l'Ajuntament de Barcelona. També alguna caixa d'estalvi. Ara ens matxaquen amb gitanades en la campanya oficial del PSC de Barcelona als spots electorals. Fer coses tradicionals catalanes és de pagès i carrincló, pels progres . N'arriben a ser... N'arribem a ser...

LA MORT DE CATALUNYA, Es com la del cagaelàstics

He parlat amb gent que acabava de venir del sud de França i em parlaven meravelles del civisme, ordre i encant d'aquell país; jo vaig estar per Setmana Santa per l'Espanya interior, i vaig tenir la mateixa sensació. Després de cada viatge visc l'impacte de retrobar-me amb el meu país desfet.

Potser influeix l'entorn dens, asfixiant i miserable on visc -l'àrea metropolitana del monstre barceloní- però no he vist al món civilitzat un lloc tant desplaent per a viure com a Catalunya.

El culte a la riquesa; la febre constructora, destructora de llocs i paisatges, ha convertit paradisos en llocs de malson.No sé si tenim més culpa els de casa o els de fora, però el cert és que amb aquesta passió per la modernitat i el progrés, amb aquest bandejament de la Catalunya tradicional hem esdevingut un país miserable i pudent. I lleig. També es abominable moralment; pel que fa a la cohesió social; mesquí... Ja ningú recorda les vinyes del Vallès, ni els pobles abans d'esdevenir ruscos de ciment i els rius clavegueres, ni els homes humans. Ja ningú recorda Catalunya.

No sé com collons tota la immigració del món vol venir a aquesta merda de país. N'han d'estar de fotuts.

PATRIA FIDES AMOR

Una altra manifestació de la Providència

Anònim ha dit... Anònim va dir ahir...

No sé si val la pena escarrar-se Pafiam.Jo sóc més pessimista, crec que no sortirem del pou.
La societat està idiotitzada.

"Que no puguis canviar res, això et fa gran". Goethe. Dono la meva paraula que aquesta cita de Goethe la vaig trobar per casualitat l'endemà del comentari d'Anònim, en una plana, en un llibre que feia temps no mirava... La cita encapçalava un capítol.

Aquest pensament de Goethe em sembla grandiós, i segur que tan profund que no estic segur d'haver-lo entès del tot. Alguns lectors segurament l'entendran millor que jo.

Tres informacions bastant putes. "CATetas" marietes

- A la Trobada Catalana de corals infantils, en lloc de cantar un repertori infantil, tradicional, o adequat a ells, els han fet cantar una cosa d'aquest artista infumable d'en Brossa. I no ho dic perquè fos maçó. Algun dia hem de tocar aquest tema que ens tenen amagat.

- El molt català AVUI porta com a carta més destacada el diumenge, la d'un senyor que nega a un Bisbe el dret a dir que els partits més conseqüents amb la doctrina catòlica son els Carlins, La Comunió tradicionalista, etc. Un dels tres llibres recomenats era una apologia de l'ateïsme. Progres, tontos útils al sistema.

- Es veu que entre els ambients gais nocturns -sovint putrefactes- es parla essèncialment castellà. Els marietes catalanoparlants són anomenats LAS CATETAS.

Una altra vegada la Providència? Hi busco el sentit

Des que he iniciat el blog em trobo amb unes casualitats sorprenents. Un altre vegada em trobo el que dic al blog, als mitjans; en diaris antàgonics i impossibles -tots ho són per a mí però- . Luis Pliego parla a un diari barceloní de "EL COMPROMÍS, UN MOVIMENT CONTRACULTURAL, i que "EL FUTUR pot ser de la gent que accepti que la vida en general i les relacions particulars tenen un component de patiment , del qual s'ha d'aprendre per a madurar...que no serveix deixar-se la VISA a Guci ni evadir-se amb decibels."

Diu en Pliego que aquest compromís amb els altres -què és sinó el cristianisme?- "ESTA EN VIA DE NO SER TITLLAT DE CONSERVADOR SINÓ ABSOLUTAMENT MODERN". Lo que yo te diga, macho: que allò transgresor són els valors. (Em sap greu, Nich)

Potser és perquè estem en un canvi de cicle i cada vegada en som més que volem sortir del pou? Serà perquè el que dic va fent forat?

"Són tan bones les taques d'en Tàpies com un Velàzquez"Josep Pla

"L'art" modern és l'aixecada de camisa més gran del segle. Cretins els que l'admiren i cobards cretins els que callen.

Josep Pla se n'enfotia de "l'art modern", cosa inevitable en qualsevol persona que hagi fet la Primera Comunió .

Parlant de comunions avui he llegit que a Afganistan un grup de soldats ha fet la Primera Comunió, i un altre més nombrós encara, la Confirmació. De tant en tan una bona notícia.

No hi ha cosa més bonica al món que un nen o una nena -o un adult- fent la Primera Comunió.

Que bo que és Internet que puc dir això al món sense que cap maleït diari progre ho pugui censurar.
Per cert, quin diari més fastigós el Periódico de Catalunya.

L'avantguarda és allò clàssic. I.Mitoraj. Diu -ell i prou- el mateix que jo!

Aquest blog m'agafa una deriva potser massa transcendentalista (jo que sóc un ingenu carrincló) i amb curiositats sorprenents.El camí el deu marcar la Providència. Mireu el que diu l'artista Mitoraj , fet venir per una Caixa i el tripartit: "Faig art figuratiu, que és sumament difícil com a resposta a l'art modern, perquè em situo a l'extrem contrari. Als Estats units em consideren avantguarda perquè no faig el què s'esta fent..." En aquest blog he proclamat que la transgresió és la tradició.

Segona.- Tenia un post al cap per avui on volia dir que la música - l'art- és per a molts una cosa de l'ànima, intangible, i per altres és cosa de l'intel.lecte, i que això marca una diferència -o divisió- fonamental entre els éssers humans -pensants-, potser més que la diferència entre fe i ateïsme. En la mateixa entrevista al diari trobo que diu en Mitoraj: "Hem oblidat que l'art antic tenia ànima".

Avui em poso un 8'5.

Yo soy asín. Anècdota tonta

Possem-hi una mica d'humor, del real, que és el que m'agrada. Jo que sóc bastant criticon amb l'estupidesa, molt sovint tampoc no m'escapo a ella amb actuacions surrealistes involuntàries, com aquesta d'ahir:

Vaig trucar a un restaurant per a menjar vuit el diumenge i dic : Em podria reservar vuit taules? Vaig rectificar amb poca fortuna: Vull dir si em reservaria vuit cadires. Fins que la restauradora em va ajudar: Una taula per a vuit.

Premiats al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Josep Pla no, que era fatxa.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

• 1969 Jordi Rubió i Balaguer (historiògraf i bibliòleg)
• 1970 Joan Oliver-Pere Quart (escriptor)
• 1971 Francesc de Borja Moll i Casasnovas (filòleg i editor)
• 1972 Salvador Espriu i Castelló (escriptor)
• 1973 Josep Vivenç Foix (escriptor)
• 1974 Manuel Sanchis i Guarner (filòleg i historiador)
• 1975 Joan Fuster i Ortells (escriptor)
• 1976 Pau Vila i Dinarés (geògraf i pedagog)
• 1977 Miquel Tarradell (arqueòleg)
• 1978 Vicent Andrés Estellés (escriptor)
• 1979 Manuel de Pedrolo i Molina (escriptor)
• 1980 Mercè Rodoreda i Gurgui (escriptora)
• 1981 Josep Maria de Casacuberta (filòleg i editor)
• 1982 Josep Maria Llompart (escriptor)
• 1983 Ramon Aramon i Serra (filòleg)
• 1984 Joan Coromines i Vigneaux (filòleg)
• 1985 Marià Manent (escriptor)
• 1986 Pere Calders i Rossinyol (escriptor)
• 1987 Enric Valor i Vives (gramàtic i escriptor)
• 1988 Xavier Benguerel (escriptor)
• 1989 Marià Villangómez (escriptor)
• 1990 Miquel Batllori i Munné (historiador)
• 1991 Miquel Martí i Pol (poeta)
• 1992 Joan Triadú i Font (pedagog)
• 1993 Tomàs Garcés i Miravet (poeta)
• 1994 Jordi Sarsanedas (escriptor)
• 1995 Antoni Cayrol-Jordi-Pere Cerdà (poeta)
• 1996 Josep Benet i Morell (historiador)
• 1997 Avel·lí Artís-Gener (escriptor)
• 1998 Joaquim Molas (historiador)
• 1999 Josep Palau i Fabre (poeta i assagista)
• 2000 Josep Vallverdú i Aixalà (escriptor i pedagog)
• 2001 Teresa Pàmies i Bertran (escriptora)
• 2002 Josep Maria Espinàs (escriptor)
• 2003 Antoni Badia i Margarit (filòleg)
• 2004 Joan Francesc Mira (escriptor)
• 2005 Feliu Formosa i Torres (escriptor, traductor i director escènic)
• 2006 Josep Termes Ardèvol (historiador)

Josep Pla i els bandarres.

"Catalunya és un país de bandarres, i dispensi". Ara penso que això l'hi feia dir el menyspreu que va patir de les mamaroques de bona part de la intel.lectualitat catalana, essèncialment progre i barcelonina. Potser també al veure el declivi del país en tots els àmbits que comportà la "modernitat" , amb la gent i el territori venent-se per un plat de llenties.

El Premi d'honor de les lletres catalanes va néixer l'any 1969 i no se li ha concedit mai a en Pla, gran entre els grans de la literatura universal. Diuen que perquè era franquista. Trossos de dròpols.

Això és l'enèssima mostra de la misèria intel.lectual i potser humana de la progressia i que el pitjor d'aquest país és el pensament progre, i si ve d'intel.lectuals o polítics molt pitjor.

Si algú vol donar noms dels figures que el vetaven...o dels que ara el menyspreen...La informació es poder.

Montaigne seria del Pla (joc de paraules)

"Cada dia m'agrada més tractar amb capellans" Josep Pla

Us avanço post de tast d'un llibre rar de trobar on els amics del Pla del Motel Empordà - d'un Pla gran però més savi que mai- van recollir tot el que deia i feia: l'entrevista amb el Terradellas; visites de patums i reflexions diverses. Sorprèn la veneració especial per mossèn Modest Prats.

Aquest llibre; el que hi van recollir de Pla fot a terra tota la imatge d'un Pla materialista i racionalista.

De Nietzsche deia que era "una merda delirant" i de la deesa Raó que era una merda a seques.

Amb aquest Pla si que estic al.lucinant Francesc.

Diu pràcticament el que estic dient jo en aquest blog.

A vegades penso que jo hauria de prendre el relleu de Pla. Encara que també, com ell deia :"jo no sé res de res, senyoreta"