País de maricons. Perez Oliva i Cope

-Tinc la impressió que Catalunya està cada dia més amariconada col.lectivament i amb més maricons per metre quadrat. Un país de maricons i afeminat vaja. No entro a valorar res, només constato la impressió, aquesta presència subtil arreu, una absència de masculinitat a l'ambient . I no és només perquè la Generalitat és el primer govern del món que s'ha afiliat a no sé quin club de maricons i tortilleres.

- Els progres són tan idiotes que no s'adonen que parlant tant de la Cope, fent talls de veu -Catalunya Ràdio avui- etc, li fan propaganda. Em refereixo al Losantos i Vidal, que la COPE és molt més que ells. Jo els escolto només per veure com es foten amb aquest desastre de polítics catalans que ens malgovernen, així com per sentir informacions que no surten enlloc més, com quan denunciaven la corrupció felipista i els altres callaven com putes i com els seus fills.

-Una tia sectària com la que més que he descobert, i que desconecto ara ja cada vegada que surt a la ràdio, és una tal Milagros Perez Oliva. Es masona. Afegitó Juliol 2008: Em sap una mica de greu al haver estat desconsiderat amb una dona, -tot i que és feminista i se li deu enfotre- però segur que debia dir-ne i fer-ne de grosses perquè escrigués així. Però més que res perqué de gent més nefasta als mitjans n'està ple, el Sopena per exemple, pervers on n'hi hagin, aquest sí que és maçó declarat. Per si ho llegeix la interessada, que segur que sí. I que contesti! Ah la "rata sectària" de la Iglesias també és per fugir. Bén mirat molts més. Bén mirat és per fugir del país.

- Insisteixo, no deieu que els progres ho fan tant bé quan governen? Foteu-vos. Quina vergonya.
No crec que hi hagi cap país tan mal governat. Bé, ens fotem tots. I estic content que els desastresprincipals passin al Baix Llobregat . Per catetos! Aqui em referia a l'insòlit caos ferrometroaeroportuari.

Lycaon, ho sento, avui estic una mica emprenyat amb la merda de país que estem fent.

"... A LA MENTIRA COMO FORMA DE TRABAJO". Madí dels socialistes

"La política de los socialistas consiste en dar carta de naturaleza a la mentira como forma de trabajo". Aquesta frase del llibre de David Madí és una veritat que la gent s'entesta a negar i l'adjudica al PP. Madí és un dels cervells propagandístics i de campanya de Convergència. Sospito que és un pijo una mica vividor, però té de bo que parla clar i sembla llest si més no.

El que diu al seu llibre de la fauna política és per a llogar-hi cadires, segons notícies.

Es diu Democràcia a sang freda. Les interioritats de la política catalana.

COM SABER SI UNA NOTICIA ÉS BONA

Després d'uns quants telenotícies, a TV3 han dit -amb la boqueta petita-que la guanyadora de les eleccions argentines és peronista. Han dit que ha guanyat per l'utilització abusiva dels medis, per la figura de la senyora, i no sé què més. Que no els ha agradat, vaja.

No sé massa d'això del poti-poti del peronismo, però sí TV3 ha dit que això és una cosa dolenta, SEGUR QUE ÉS BONA.

Com a les passades eleccions suïsses i polaques, encara que en el cas polac és al revés, lo que deien que era bo és dolent. Encara és president però, un dels simpàtics germans.

La podridura entra a Polònia, A Suissa...aaai. La rebelió mora a Madrid. TGV, no va bé.

-Potser és exagerat, però crec que Polònia, amb els bessons, era l'última fortalesa de l'Europa tradicional. Ara han perdut i tinc la sensació que la podridura ja ha començat -tímidament- a florir -de floridura- el país. Ara bé, haveu vist com els mitjans d'aquí quasi ho han presentat com una victòria progre? quan el partit que ha guanyat es liberal. A veure si se salva de l'exemple nefast de la resta de l'Europa que navega sense nord.

-En canvi a Suissa ha guanyat la "extrema dreta" , que diuen. La notícia ha durat el que durava el titular. Ni judicis de valor, ni tema de tertulies radiofòniques, ni res. Que consti que no sé de quin pal van. Més que res perquè no informen de res`que no els interessi. Lycaon, costa no dir-los el nom del porc.

- Al PSC se li ensorra un barri i res, s'esballissen marges i res. Els del PP van trobar dos forats a l'Aragó quan feien les vies i per poc els pengen. Tan cretina és la gent? Com diuen els del PP: Volen fer arribar l'AVE i no arriben ni els trens de rodalies. Em sorprèn la paciència de la gent. La fe en els socialistes supera els desastres que causen. Justament al Baix Llobregat. No volieu "socialisme", doncs vinga.

-Els gitanos, traficants, drogadictes, delinqüents, capitanejats pels moros han acollonit a l'Estat que ha aturat l'aterrament del poblat de barraques anomenat Cañada Real, prop de Madrid.
El més no sé si entendridor o aterradorsón les imatges d'aquella dolça mare mora amb un tendre nadó als braços, plorant tots dos -segur que pel espant causat pels cruels policies- agafa una cadira, sense deixar el nadó, i en una revolada l'estampa al casc de l'agent repressiu i li trenca. Poca conyeta.

Una gran mostra d'estupidesa

Confondre Losantos i Cesar Vidal amb la COPE és confondre-ho tot. La COPE és molt més que aquests dos.

Dit això, la cultura d'aquests dos paios -tan anticatalans com es vulgui- es infinitament superior a les patums catalanes de la ràdio i la tele.

Així ens va.

Espectacles audiovisuals repelents

- Al programa de la cada vegada més repelent Judit Mascó, sociata roja. jajaja, amb l'excusa d'actuar van portar un macarra al plató i van fer que totes les nenes el morregessin, "actuant", està clar, sense guió ni res, a pèl. Repugnant.

- Fastigós el programa d'una televisió sueca en què el presentador es menja un tros del seu cul. Sentit a la COPE, l'emissora, sinó altra cosa, més neta moralment.

- Miserable el Jaume Roures, el Polanco català, a Catalunya Ràdio, criticant el capitalisme, ell, multimil.lionari.

- La Mascó va dir que la llet de vaca, la "natural" no li agradava. Com que ella és de plàstic!

- Per a fastigós, repugnant i miserable, el Xavier Sardà.

És bona aquesta: A Lorca el va matar la seva família. Birmania és socialista?Kafkiana actualitat -3-

-Després d'aguantar la pallissa del Rubianes arreu i la cançoneta contínua que a Lorca -gran poeta- el va matar el feixisme, s'ha descobert que el van matar PER PELES. Ooooooh! Cau un altre dels mites rojos per excel.lència.

"La muerte de Lorca fue instigada por miembros de su propia familia. El golpe de estado del 36 sirvió para saldar antiguas rencillas por propiedades en litigio".

- Els mitjans es gasten la boca dient que Birmània és una dictadura militar. Birmània no és feixista, es COMUNISTA MARXISTA. O socialista, tant és.

Anem malament si no us hi haveu fixat. Ja us vaig dir que : ULL A LA DADA. Cal saber mirar les notícies.

Ràbies, conyes i penes de la kafkiana actualitat

- La més bleda que roja (ha ha ha) Psceista Judit Mascó presenta un programa infecte a la Tele cuatro en que es degraden unes quantes nenes. L'objectiu es oferir-los-hi un futur de dona objecte.

- El comunista Imanol Arias fa un anunci d'aquestes entitats financeres capitalistes que es dediquen a entrampar la gent amb crèdits unificats. La mare que...

- Us heu fixat que el Zapatero s'ha estrenat en la moda de portar el jersey a les espatlles, com l'Aznar? Us heu fixat que no sap portar-lo? Ho haveu vist?

Espero que us hagin passat de llarg aquestes -algú en dirà- carallotades ja que això voldrà dir que ofereixo informació.

Ull a la dada!

Ràbies, conyes i penes de la kafkiana actualitat per a reflexió general (1)

- El govern de progres, per a progres; el govern de les capes més lumpen; el govern "amic" dels catalans, no deixa jugar ni amistosos a la selecció de futból catalana. Els dolents i anticatalans però, diuen que són els del PP. Estan sonats. Ben grillats. No et sembla, Puigcarbó?

- Van dir els locutors de TV3 que cap dels jugadors de la final de la Copa de Catalunya de futbol se sabia l'himne de Catalunya.

Em sembla que si no n'hi posem dos,...

Teta, caca,culo, pedo, pis, i coño puta. Cony i cul. Pit i collons!

Pobre diablillo que me visitas desde no sé donde buscando guarreridas: ahora o en otro momento, pásate por aquí y léete algo.. Considérate en tu casa. Este blog tiene traductor al español.

No és per les visites -que pujen- que penjo aquesta entrada, sinó perque pobres diables entrin i puguin llegir a la seva vida alguna cosa de profit.

COMPTE!, (CUIDADÍN) Aquest blog acostuma a produir urticària.

Justificacions. La magnitud i evidència del desastre.

Afegeixo aquesta entrada en la que aniré afegint proves de que tinc raó. Malgrat us faci mal de ventre.

1- La "canço" de l'estiu de 2007 és una cosa que perpetra una meuca acompanyada de dues fulanes en la que va recitant "sexy sexy, los micrrófonos. Una chupadita, los micrrófonos". Si això no és una mostra -d'anecdòtica res- de que ja hem tocat fons sóc idiota , ho reconec.

2- Xirinacs es va suicidar per les mateixes raons que jo tanco el blog. Fart de cretins i cobards. Sense la més mínima esperança en el seu país, i menys en els miserables obtusos que s'el deixen fotre, el destrossen, el foten ballar com volen; i que deixen degradar la seva moral i el seu esperit -i fins hi col.laboren- fins el punt en què ja no ens adonem en el femer en que vivim.

FI DE L'EPÍLEG I LES ENTRADES. COMENTARIS OBERTS

Abans de marxar quinze dies a la montanya vull deixar la feina feta.

Les raons esmentades per plegar penso si no seran excuses,i el que passa és que no tinc ànima de blogger. Deixo doncs de fer entrades. Resti aquí aquest blog com els blocs de pedra de les ruïnes de l'antigor com una mostra de lo que pudo haber sido y no fue. Resti aquí el meu pensament -pensament d'altra banda consubstancial a les arrels de la nostra civilització- amb prou extensió i a vegades densitat, per a qui vulgui reflexionar-hi.

Ho vaig dir al Manifest i s'ha acomplert: " És possible que davant aquestes reflexions algú bordi com gos foll; els ignorants hi facin tentines i els cretins babarotes. "

Em vaig oblidar de dir : i els altres - si existeixen- restaran impasibles i callaran. Callem tots doncs. El que si restarà oberta és la publicació dels comentaris, que respondré.
I és que malgrat aturi el meu discurs no vol dir que vulgui parar d'escoltar. M'agradaria saber p.e. quines són les raons de l'optimisme generalitzat i la fe en la modernitat i la postmodernitat; la justificació de la bondat d'aquest temps cretins i inmorals, o bé allò contrari, és clar; alguna vivència, etc.

Acabo amb un altre profecia: Aquesta societat va de victòria en victòria fins la derrota final.

BIG PAFIAM'S GREAT SHOW IS OVER (I)

He pensat si pagava la pena dedicar uns minuts a despedir-me, amb alguna reflexió inclosa, i la resposta ha estat no. El grau de submissió al PUP (Pensament únic progre) hores d'ara és impossible canviar-lo, i cap esforç serveix , és com picar amb ferro fred, l'únic que es fa és soroll. Bé en farem una mica. I ho faig també per respecte a les algunes dotzenes -creixent-, de visitants asiduos i algúns més d'ocasionals. Suposo que no són masses en el món dels blogs, però també us dic que vosaltres valeu per diversos milers. En el terreny moral ja en parlaríem.

He generat crispació, he rebut insults i poc recolzament. Vaig dir que els meus eren pocs, després vaig veure que sóm exactament dos, l'altre és el Sostres, tot i les divergències en algunes sortides d'olla seves. Més tard encara, al respondre un comentari sol.lidari Anònim la crida al meu SOS tres podria ser el número. A no ser que fos el mateix Sostres :) Amb aquest exèrcit no es pot guanyar res tot i que l'adversari sigui caparrut i mediocre.

Tanmateix potser sí que ha servit per alguna cosa: amb el que ha llegit aquí algun lector potser tindrà sinó vergonya una certa cura a adoptar postures de ramat o bilioses davant les creençes i la visió tradicionalista, transcendent i reaccionària -ho dic per epater una mica, d'acord- de la vida. Només poder haver canviat un dos per cent la seva ment ja seria un exit. Per alguna cosa es comença. Al menys per a mi però m'ha servit de molt: per a mesurar fins on ha arribat la nostra societat; per veure que el meu concepte del que és imbecil.litat ha triomfat arreu, i per no perdre més el temps.

I Sostres, tu no et desanimis, tot i que és difícil: escrius millor que jo i a sobre tens una bona claca, fins i tot alguns lectors intel.ligents que et recolzen, i els mitjans. Et quedes sense aprenent, hahaha. Però no et facis massa il.lusions: dius que manen les minyones, cert, però també el PUP. Units amb els qui ja saps ho maneguen tot. A més, tu vols salvar, Salvador, només Catalunya. Jo era més agosarat i -a la meva capçalera ho diu- volia salvar el món. Tens menys feina.

Ja és molt haver aconseguit que progres, materialistes, algun filonazi, liberals calentorres, etc. hagin passat per aquest blog modest i tronat. No és plat de bon gust el que no et ve de gust. Gràcies doncs.

Com el pagés que resta immòvil veient cremar els graners després d'haver-los intentat apagar amb galledes d'aigua, així jo. La diferència és que el graner és el de tots.

Tan difícil és entendre-ho, tot plegat? Veure el grau de degradació moral i ambiental, banalitat, estultícia a que hem arribat amb el collons de modernitat? No? Doncs vinga i bingo, endavant amb el PUP fins que això foti un PAFF!. Ah, i hi ha carcúndia que no és millor, però ara no és el perill.

Sou una mica durs? oi?

Fi del primer epíleg

Pafiam.blogspot.com

Ningú no em pot tragar (II)

He comés dos errors: el primer és que ja hauria de saber -per experiència-que a ningú li agrada que li "toquin la pròpia fe" i conviccions sobre les que cada ser humà es fonamenta: sigui la fe religiosa; la convicció quasi sectària dels marxistes; l'alegria cretina dels moderns i de la massa gregària; o el nosense dels existencialistes. És humà i comprensible el rebuig dels discursos que estan fora del sistema; a l'avantguarda minoritària-que avui és el tradicionalisme-. El ridícul discurs progre, a França, al capdavant sempre de les mogudes socials, ja no està de moda.

El segon error és que no he estat a l'altura del lema que dóna nom al Blog. La indignació davant tanta estultícia ha fet que actués amb poc AMOR i -tot no insultar- a vegades era massa virulent i sarcàstic. No em donava compte del to i que estant sol no podia anar de gallito, i que -sobretot- només amb l'amor i la paciència pots esmenar els errors dels altres. Altra cosa és curar la ignorància o l'estultícia. I he d'acceptar la culpa.

No deixa de sorprendr'em però, que només amb la simple exposició d'idees i fets hagi generat tantes desqualificacions. Què hagues passat si hagués insultat?

Al pròxim post parlaré de la reacció, i anirem plegant la paradeta. No deixa de ser frustrant Sara, efectivament. Per a mi almenys, és clar. Tenia tantes coses per dir. Alguns no tindran a qui insultar però la blogosfera s'haurà deslliurat finalment d'una veu innecessària, d'un pesat carrincló, fins i tot potser d'un element perillós, i tota ella continuarà lliscant més plàcidament -amb alguna batusseta- pels camins de cohesió i del progrés , fins que aquest ens engoleixi definitivament a tots. Això no té remei. O el que és el mateix: no hi ha tutia. Prepareu-me unes paraules de comiat al menys, no?

No podia esperar que el blog reeixís -tot i que ara tinc un bon promig d'entrades- en un país en que només dues persones ens declarem reaccionàries. (En parlaré al pròxim capítol, o epíleg)

Ningú no em pot "tragar"

Que curiós, jo que amb aquest blog intentava contribuir al bé social, m'estic convertint en el campió dels insultats.

La fera de Vallromanes va fer un meritori recull d'insults catalans, però crec que és més meritori i difícil superar el ritme amb que m'els adjudiquen, que recordi : malalt, criatura pudenta, rata de sagristia, cagarrinoide no sé què -deliciós-, miserable i dissecable -aquest últim sortit d'una tendra noieta-. T'en falta cap, Toni?

Més que la majoria -ja veus quina cosa- no em soporti em displau més que els meus no em suportin - sóm quatre, cal dir-ho, i potser no es mouen massa per la blogosfera-. Però aquí estic jo, contra el vent i la mareja, la llança bén amunt i el punyalet bén trempat.

Uns estarien contents de suscitar tans odis, jo, tan sensible, hauria de plorar per tants insults, però penso que només són això, insults. Espero tremolant els arguments. Brrrrr

Un m'ha dit crack també, vale. Estaria torrat?

Loquillo. Sostres. Decàleg liberal.

Vaig perdent reflexos. No veure una cosa tan clara! Fins que no he vist Loquillo a ca l'Om no m'he adonat perquè va ser teloner dels Rolling: per les seves conegudes simpaties i relacions amb el PSC-PSOE -encara que vagi de perdonavides i crític-.

És sabut que la contractació funciona així, i sinó, us ho faig saber -també és coneguda la seva aversió a la cosa catalanista-

Jo dec perdre reflexos, però la resta de gent està pitjor, perquè ningú no n'ha dit res, ni la premsa, què ho sap i calla, naturalment. Tema banal? En absolut.

En Sostres ha fet avui una metàfora genial d'Esquerra -no entro en la valoració política- quan els ha comparat amb un equip de futbol sala d'una fàbrica de caixes de cartró, i que quan guanyen s'emborratxen i quan perden s'esbatussen entre ells. Fixeu-vos a més, que no els compara amb els treballadors d'una fàbrica d'electrodomèstics p.e., sinó de cartró, material bast i periclitable.

La bandera maricona al govern

Començo per manifestar el meu respecte pels que els plau la back door, els menjanaps i les menjafigues, i els que se la tallen o se la posen.

A la Diada mundial de tota aquesta gent diverses conselleries han penjat unes grandioses banderes d'aquest moviment. Que jo sàpiga això no es fa en el Dia mundial de la Família, de la Sardana, del Medi ambient, etc. Que no es destaca als mitjans segur.

Jo crec que també això dona idea de fins on pot arribar la tontuna progre.

Els "liberals" eren els dolents

La Sara em dóna peu a aclarir una cosa: els progres ens han arribat a fer creure que els "liberals" del segle passat eren els bons -i ara els abominen!-.

Els liberals estaven a l'Espanya estricte -miserable- del centre i sud- La majoria dels seus soldats eren mercenaris africans. Per qui encara no ho sàpiga: els que defensaven una descentralització de l'estat, l'identitat, la llengua, lleis i la tradició catalana eren els carlins. Les diferència entre els liberals del XIX i dels de després -que hi és- no la tinc tant clara i ho deixo obert.

Això és perquè us aneu fent càrrec de que dels progres no se n'ha de fer massa cas, jo calculo que un 10 o 20 per cent del que diuen.

Ja tinc llest el Decàleg del liberal.

Portabella o la dignitat dels micos

Un tret dels progres és l'equiparació de persones i bèsties, per allò del ADN, de l'evolució, i tal. Em ve a la memòria la mort del Floquet de Neu i en Portabella prohibint dissecar-lo per una qüestio de "dignitat" del digne finat. Serà goril.la el tio!

La zoologia, la cultura, i les futures generacions han perdut la possibilitat de tenir a l'abast -encara que fos embalsamat-un exemplar animal irrepetible, i carismàtic.

Puigcarbó, Ibañez i Vidal no són porcs

Del trio de marres no es pot aprofitar tot, com dels porcs, però una mica sí. I és que malgrat l'anterior entrada vull dir que no puc evitar que em despertin un punt de tendresa. Serà pel seu voluntarisme i dedicació a la tasca blogaire i el punt de complicitat; per la pietat i el perdó dels ensenyaments evangèlics -i mira que ens provoquen quan provoquen- ; o perquè en el fons són entranyables? Potser hi ha un component d'admiració o veneració, davant jo que no sóc ningú?

No els conec, però el Vidal fa cara de bon jan, el Puigcarbó em sembla inefable i entranyable, i l'Ibañez un corder -com diuen allà-...amb pell de cabrit. Però no els acabo de quadrar, ni interpretar, ni conèixer el seu misteri ni l'origen dels seus vòmits.

Com m'agradaria saber la raó -si no és que són maçons- de la seva gran fobia. Perquè tontos no han de ser-ho. Serà Nichtitis? hahaha, (em fa riure poca cosa)