He pensat si pagava la pena dedicar uns minuts a despedir-me, amb alguna reflexió inclosa, i la resposta ha estat no. El grau de submissió al PUP (Pensament únic progre) hores d'ara és impossible canviar-lo, i cap esforç serveix , és com picar amb ferro fred, l'únic que es fa és soroll. Bé en farem una mica. I ho faig també per respecte a les algunes dotzenes -creixent-, de visitants asiduos i algúns més d'ocasionals. Suposo que no són masses en el món dels blogs, però també us dic que vosaltres valeu per diversos milers. En el terreny moral ja en parlaríem.
He generat crispació, he rebut insults i poc recolzament. Vaig dir que els meus eren pocs, després vaig veure que sóm exactament dos, l'altre és el Sostres, tot i les divergències en algunes sortides d'olla seves. Més tard encara, al respondre un comentari sol.lidari Anònim la crida al meu SOS tres podria ser el número. A no ser que fos el mateix Sostres :) Amb aquest exèrcit no es pot guanyar res tot i que l'adversari sigui caparrut i mediocre.
Tanmateix potser sí que ha servit per alguna cosa: amb el que ha llegit aquí algun lector potser tindrà sinó vergonya una certa cura a adoptar postures de ramat o bilioses davant les creençes i la visió tradicionalista, transcendent i reaccionària -ho dic per epater una mica, d'acord- de la vida. Només poder haver canviat un dos per cent la seva ment ja seria un exit. Per alguna cosa es comença. Al menys per a mi però m'ha servit de molt: per a mesurar fins on ha arribat la nostra societat; per veure que el meu concepte del que és imbecil.litat ha triomfat arreu, i per no perdre més el temps.
I Sostres, tu no et desanimis, tot i que és difícil: escrius millor que jo i a sobre tens una bona claca, fins i tot alguns lectors intel.ligents que et recolzen, i els mitjans. Et quedes sense aprenent, hahaha. Però no et facis massa il.lusions: dius que manen les minyones, cert, però també el PUP. Units amb els qui ja saps ho maneguen tot. A més, tu vols salvar, Salvador, només Catalunya. Jo era més agosarat i -a la meva capçalera ho diu- volia salvar el món. Tens menys feina.
Ja és molt haver aconseguit que progres, materialistes, algun filonazi, liberals calentorres, etc. hagin passat per aquest blog modest i tronat. No és plat de bon gust el que no et ve de gust. Gràcies doncs.
Com el pagés que resta immòvil veient cremar els graners després d'haver-los intentat apagar amb galledes d'aigua, així jo. La diferència és que el graner és el de tots.
Tan difícil és entendre-ho, tot plegat? Veure el grau de degradació moral i ambiental, banalitat, estultícia a que hem arribat amb el collons de modernitat? No? Doncs vinga i bingo, endavant amb el PUP fins que això foti un PAFF!. Ah, i hi ha carcúndia que no és millor, però ara no és el perill.
Sou una mica durs? oi?
Fi del primer epíleg
Pafiam.blogspot.com
