Més perles progres. Progresia o tonteria?

-Amb una cara encesa d'odi parlava contra el Nadal i el poc que li agraden aquestes festes, la Rosa Villacastin ,"periodista" experta en putes famoses. Poc abans havia defensat els metges avortistes i la lliure elecció de les dones sobre els avortaments en gestacions molt avançades. Tot va plegat. Gràcies E-Cristians.

- No us heu fixat que a Ventdelpla el casament -el compromís- entre els joves no existeix. Sempre diuen: Anem a viure junts? És significatiu en un cas com el d'una minusvàlida. Així li va anar. Per què plorava tant quan la va engegar el Juliá si ningú es volia comprometre? Sabéssiu com n'es de miserable el Benet i Jornet!

-El regidor sociata Zerolo -gai queen de la política madrilenya- morrejava amb un home davant les càmeres, per provocar. El van insultar. No està bé, és clar. però sembla que ho busquin.

-Els pijoprogres de l'Ajuntament de Barcelona ja fan propaganda per les ràdios de la festa del Carnestoltes fa setmanes. Quins animalons!

A Castelldefels, per aquestes dades, no només no posen les llums amb motius nadalencs, pitjor que les bosses cèlebres del cap i casal, sinó que la gran il.luminària indica: ZONA DE COMPRES. Per cert, és la capital catalana de les putes.

-Una altra gran vergonya nacional perpetrada pels progres: el degà dels homes de teatre, encara en actiu, Esteve Polls, no ha pogut estrenar al Teatre Nacional fins ara, després de lustres d'inaugurar-lo. Ja suposareu perquè. Massa tradicional i catòlic, home de teatre net i moral. Si hagués ensenyat alguna tita, o el desfici per ensenyar el cul com el Joel Joan... Ho ha fet amb el meravellós Poema de Nadal d'en Segarra.

Un japonés del Japó?

Revisant la procedència dels lectors, he vist que tinc una visita del Japó. Això no seria massa estrany si no fos perquè aquest niponés va romandre quasi mitja hora de visita al blog. Ja explicaré si hi han més notícies.

El planeta agonitza

Després de saber que l'Àrtic es fondrà el 2013 heu de comprendre que parlar d'altres coses és absurd. Demà serem absurds com tothom pero avui no puc.

Que feliços sou que això us importa un rave.

Dolor. I ràbia? Amb Franco això no passava.

Acabo de veure per televisió el drama d'una família. M'ha colpit . Una filla que explicava com se li moria la mare en braços amb la cara ensangonada, esbudelllada a cops de ganivet, rematada a bastonades, intentant dir qui sap què a la seva filla; un pobre home gran, plorant desesperat, tot just refer-se de les ferides a l'hospital, explicava la brutalitat del crim; el fill desconcertat. Uns lladres van atacar la família i es van emportar 12 mil euros. Aquest cas és un de tants. Fou en una casa de camp a Andalusia, el novembre passat.

Com a cristià he d' intentar comprendre, fugir de l'odi i la ràbia. Però no sé si sento més ràbia pels pobres malalts assassins, segurament drogats o per la púrria que mana i cobra i per la seva misèria moral i estultícia suprema. Tot per que no els diguin repressors.

Quin deu ser però el retrat d'aquests èsssers humans assassins? A la dictadura aquests crims eren contadíssims i excepcionals; s'en parlava dies i dies i al final pagaven. Avui quasi resten a l'anonimat, són justificats dient dels lladres : "Són víctimes del sistema". Malgrat el meu antifranquisme, malgrat algún tros de suro no entengui una cosa tan clara, ho repeteixo:
Amb Franco això no passava; això és terrorisme. La seguretat és la primera missió d'un govern.

Que collons fan per lluitar contra totes aquestes bandes!

"Es el blog mes collonut que he trobat i a més en català"

...es el blog mes collonut que he trobat i a mes en català. No fa massa he trobat aquest comentari d'en Johan, al final del llarg intercanvi d'opinions amb Rhs al post Cada dia m'agrada més tractar amb capellans -frase del mestre Pla-. Això anima, tant a mi a escriure com a vosaltres a seguir-me llegint, ni que sigui de tant en tant. De retruc l'elogi és també per vosaltres. Enhorabona a tothom.

A vegades hom necessita sentir paraules boniques, digueu-les - i no em refereixo a mi-, encara que no siguin certes, com les que dedica en Johan a aquest modest blog. Encara que modèstia apart,el cert és que no sé si hi han masses blogs que ho puguin dir-ho :)

Parlant de lectors, ni m'interessa ni es pot localitzar els visitants pel Google Analytics. no patiu .Però certament hom no pot deixar de preguntar-se com seran aquests seguidors anònims de Ripollet, Polinyà o Granollers que segons Analytics em llegeixen asiduament. Gràcies.

(Per collonut, al Google sortim a la primera plana)

Paraules pels madrilenys

Xavier Domingo va escriure a El Mundo unes quantes paraules pels madrilenys que es creien que el català era necessari per venir a Barcelona. Se'm va avançar en la confecció d'un llistat de coses de tipus carrincló. Com veureu i diuen, era cult però bastant botifler.

CARRINCLÓ.- Literalmente, ñoño. Gran parte de la «nova cançó». El discurso catalanista de CiU. El nacionalismo llorón. Los villancicos de Navidad. El «Noi de la Mare» y todo eso. La devoción nacional-montserratina.

MEUCA.- Puta en finolis. Mantenida. Ejemplo: «La Núria és la meuca del conseller un tal».

CULÉ.- Sin traducción posible. Especie de energúmeno que va al fútbol vestido de azulgrana y sólo se interesa por las derrotas del Real Madrid. Es el anti-Madrid en estado puro.

PELA.- Literalmente, peseta. Tautológicamente, en «la pela és la pela», creencia dogmática que adquiere valor religioso como «Alá es Alá» o «El es el que es».

PERICO.- Literalmente, especie de lorito. Simbólicamente: especie ambigua de catalán de dudoso origen y tendencias masoquistas, seguidor del RCD Espanyol.

FATXENDA.- Fantasmón. En comarcas, ciudadano o nativo de Barcelona infatuado, sabelotodo y con influencias en la Generalitat y en Madrid. Pasa las vacaciones en el extranjero y farda sin parar.

CAN FANGA.- Literalmente, casa fangal. Es decir, Barcelona para todo el resto de Cataluña, atosigada por un jacobinismo y centralismo barcelonés que para sí lo quisiera Madrid.

NENA.- Literalmente, niña. Joven ligera de cascos que de un momento a otro puede pasar a ser la «meuca» de propiedad privada (véase meuca). Se dice también a las secretarias en la intimidad.

CARALLOT.- Literalmente, estúpido sin gracia. Se dice del compañero que la caga, del rival profesional, del enemigo ideológico.

PINXO.- Punzón. Se dice del castizo de barrio de características bien definidas. No es lo mismo un «pinxo de l Eixample» que un «pinxo d Horta». Tipo vago, amigo de largos vermús, generalmente casado, pero con «nena» (no se suele poder pagar una «meuca»).

GALTES.- Mejillas. Se tienen o no se tienen. Si se tienen muchas (caso de De la Rosa), suelen ser objeto de admiración. Es admirativo decir de un financiero triunfador en operaciones dudosas «¡quines galtes!», (¡qué jeta!).

PENCAR.- Literalmente, currar. Es la acción de trabajar cuando la acomete un catalán y tiene un sentido de trabajo excesivo, pesado, difícil y que sólo él puede llevar a cabo.

PENCAIRE.- De «pencar». Literalmente, currante. Pero de forma excepcional, sin límites. Al «pencaire» se le puede confiar cualquier tarea por ardua que sea y, además, suele vender barato su trabajo. Es un vicioso del trabajo.

CAPGROS.- Literalmente, renacuajo. Se dice del intelectual, del sabio, del «president»...

PLORAMIQUES.- Llorón. Se dice del que usa la táctica lacrimosa para obtener lo que quiere: una señora para que le perdonen una multa, para que le den una subvención. Literalmente: minillorón.

BARROER.- Literalmente, grosero. Se dice de la persona que lo estropea todo a causa de su falta de finura, de su impropio manejo del lenguaje, especialmente con las damas.

CAGALLO.- Cagadita de cabra. Se dice del que no cuenta para nada, del apocado y miserabilista, sólo digno de desprecio.

MISSAIRE.- Literalmente, meapilas. Se dice despectivamente del beatón moralista, enemigo del divorcio y del aborto.

CAGADUBTES.- Literalmente, cagadudas. Es el indeciso, incapaz de optar entre ir al cine o al zoo. Desconfiado hasta el extremo, sospechando de todo.

CARA I ULLS.- Literalmente, cara y ojos. Se dice de algo bien hecho, de un trato bien concluido, de un proyecto sólido, de un negocio redondo.

LLONGUET.- Literalmente, panecillo. Una de las múltiples metáforas comestibles para designar al sexo femenino. Es un panecillo en forma de vulva con una raja de arriba a abajo. Vulgarmente, para designar a una mujer muy deseable, se puede decir: «Mare de Déu, quin llonguet!».

SOMIATRUITES.- Literalmente, sueñatortillas. Iluso, crédulo, políticamente independentista, y comprador habitual de lotería.

PEBROTS.- Literalmente, pimientos. Metafóricamente, cojones. «¡Quins pebrots!»: qué jeta, qué audacia. Se dice de alguien que no tiene escrúpulos.

LLEPAFILS.- Literalmente, lamehilos. Personaje extremadamente meticuloso en todo lo de comer y beber. Más bien pijo que gastrónomo. Por extensión, muy exigente en todo lo cotidiano.

CAPSIGRANY.- Sin traducción. Loco. Orate. Oligofrénico capaz de lo peor.

TREMPAR.- Ponérsela gorda a uno. «Em fa trempar»: entusiasmarse sexualmente por alguien y también intelectualmente por algo. «Trempera»: estado de gran excitación sexual o intelectual. «Trempat»: simpático, alegre, majo, buen chico («¡Quin noi més trempat!»).

CEBA.- Literalmente, cebolla. Ser «de la ceba»: ultra del catalanismo, más allá del independentismo. Usar «espardenya» (alpargata) catalana hasta con esmoquin. Negarse a pronunciar una palabra en castellano. Podría venir del ultraísmo catalanista nacido el siglo pasado en Sabadell.

CATALUNYA, CHAMPIONS DE LA MERDA

Acompanyeu-me a treure la bilis.

-A l'anterior estadística em descuidava que Catalunya és líder també en avortaments. DELS IL.LEGALS TAMBÉ. Ve a tomb per la denúncia d'E-Cristians contra un centre que es forrava fent "interrupcions involuntàries de l'embaràs" delictives. Ho hagués dit abans!

-Ah, tenim la seu del conglomerat més gran de pornografia del món, el Private , a la molt convergent S. Cugat del Vallès.

-Ah, l'espai televisiu nocturn català s'ha deslliurat de la pornografia -en família, això si, pares i fills, plegats, s'ho trobaven el dia que anaven a dormir una mica tard i per descuit posava algun d'aquests canals infectes i repugnants. Però no perquè els desgraciats dels nostres governants ho hagin decidit, sinó per pressions externes, sobretot de França.

Sóm els Champions de tota la basura; tota l'escorrialla del món- afegim-hi hooligans i okupes- te els ulls a Barcelona; sóm el seu mirall. A MES DE DEGENERATS CATALUNYA S'ESTÀ TORNANT EN UN PAÍS D'IMBÈCILS, IMPOTENTS DE VEURE QUE JA QUASI HEM TOCAT FONS.

Johan, si em llegeixes, al aguait, i perdona que no et contestés però trigo una mica a obrir el correu del blog perquè ja llegeixo els comentaris. Et dedicaré una entrada aviat.

Merda de progres.

Estadístiques recents.

-Catalunya és capdavantera europea en consum de drogues.

- Catalunya té els més baixos nivells d'educació d'Europa.

- Catalunya té l'index més alt de divorcis.

-La situació desastrosa i colapses extesos del transport és inèdita al món.

-Més putes i xaperos que enlloc.

MÉS COSES

-La putassa de l'Otero -que per cert, es va fer fer un fill per un locutor sense intenció de que exercís de pare- amb qui vaig coincidir al final del programa va dir: Ens ho hem passat bé oi? I a sobre em paguen! Dit això possant cara d'enveja i ràbia aliena, dedicada als seus detractors, totes les persones decents. Es una bruixa.

-El cap dels imans espanyols és un paio de Ceuta favorable al Marroc. Dos de cada quatre són favorables a Al Quaeda. Tolerància, germans.

- El PSOE diu que del CAT pels cotxes, res de res . Que dolent el PP, oi?

-Cada dia més el progre Bassas va més de progre, per fer-se perdonar que és cristià. Una mica flàccid em sembla.

-La filla de l'actor sociata Marsillach diu que es malísima en todos los sentidos, és màs divertido que ser buena. Aquesta bandarra es volia tirar l'Amparo Muñoz. Va estar a punt de dinyar-la per la droga. Ja veieu que tot va junt.

Com que encara hi han pocs avortaments i SIDA la Generalitat està fent una gran campanya a favor de l'AMOR LLIURE! Fills de la mala gossa.


Opcions del missatge

ALGUNES PUTES PERLES PROGRES-APPP

-No se li va ocòrrer altre cosa a la fastigosa Julia Otero que parlar i esplaiar-se amb nens sobre com carden els vells. Mala puta.

-El repugnant Sardà sorprén i no cau tan fatal des que últimament ataca marxisme i comunistes. Amb els calers que te només faltaria, però.

-M'he assabentat per la COPE que el PSOE volia dignificar els micos -projecte Gran Simio- com a "antecessors nostres". Fins que algú s'adonà del ridícul.

-M'he assabentat -per la COPE, és clar- que va ser el rei, qui va instar ZP que defensés Aznar.

-Els homes de casa varem haver de girar la cara quan a VentdelPla van sortir dos maricons fent-se moixaines i morrejant. Aquest Benet i Jornet és un dels grans cabrons del país. Ho sé. No tinc res contra els gais però als homes això encara ens fa fàstic, i que duri.


-Els mitjans no s'han cansat de repetir que l'últim assaltant de domicilis era català, -era de Girona-. Quan és immigrant callen com putes, per no ofendre. Ho deia al post anterior: Catalunya s'amaricona cada dia més.

-A un poster recent dels ex-comunistes catalans es veu el slogan d'ICV ratllat als vidres d'un tren amb un diamant, tal com fa la púrria. Per agafar el seu vot, és clar. Que transgressors! ooohhh. Quines bèsties.


Com diu la cançó : Por eso y muchas cosas más, a prendre vent i aneu a cagar.

País de maricons. Perez Oliva i Cope

-Tinc la impressió que Catalunya està cada dia més amariconada col.lectivament i amb més maricons per metre quadrat. Un país de maricons i afeminat vaja. No entro a valorar res, només constato la impressió, aquesta presència subtil arreu, una absència de masculinitat a l'ambient . I no és només perquè la Generalitat és el primer govern del món que s'ha afiliat a no sé quin club de maricons i tortilleres.

- Els progres són tan idiotes que no s'adonen que parlant tant de la Cope, fent talls de veu -Catalunya Ràdio avui- etc, li fan propaganda. Em refereixo al Losantos i Vidal, que la COPE és molt més que ells. Jo els escolto només per veure com es foten amb aquest desastre de polítics catalans que ens malgovernen, així com per sentir informacions que no surten enlloc més, com quan denunciaven la corrupció felipista i els altres callaven com putes i com els seus fills.

-Una tia sectària com la que més que he descobert, i que desconecto ara ja cada vegada que surt a la ràdio, és una tal Milagros Perez Oliva. Es masona. Afegitó Juliol 2008: Em sap una mica de greu al haver estat desconsiderat amb una dona, -tot i que és feminista i se li deu enfotre- però segur que debia dir-ne i fer-ne de grosses perquè escrigués així. Però més que res perqué de gent més nefasta als mitjans n'està ple, el Sopena per exemple, pervers on n'hi hagin, aquest sí que és maçó declarat. Per si ho llegeix la interessada, que segur que sí. I que contesti! Ah la "rata sectària" de la Iglesias també és per fugir. Bén mirat molts més. Bén mirat és per fugir del país.

- Insisteixo, no deieu que els progres ho fan tant bé quan governen? Foteu-vos. Quina vergonya.
No crec que hi hagi cap país tan mal governat. Bé, ens fotem tots. I estic content que els desastresprincipals passin al Baix Llobregat . Per catetos! Aqui em referia a l'insòlit caos ferrometroaeroportuari.

Lycaon, ho sento, avui estic una mica emprenyat amb la merda de país que estem fent.

"... A LA MENTIRA COMO FORMA DE TRABAJO". Madí dels socialistes

"La política de los socialistas consiste en dar carta de naturaleza a la mentira como forma de trabajo". Aquesta frase del llibre de David Madí és una veritat que la gent s'entesta a negar i l'adjudica al PP. Madí és un dels cervells propagandístics i de campanya de Convergència. Sospito que és un pijo una mica vividor, però té de bo que parla clar i sembla llest si més no.

El que diu al seu llibre de la fauna política és per a llogar-hi cadires, segons notícies.

Es diu Democràcia a sang freda. Les interioritats de la política catalana.

COM SABER SI UNA NOTICIA ÉS BONA

Després d'uns quants telenotícies, a TV3 han dit -amb la boqueta petita-que la guanyadora de les eleccions argentines és peronista. Han dit que ha guanyat per l'utilització abusiva dels medis, per la figura de la senyora, i no sé què més. Que no els ha agradat, vaja.

No sé massa d'això del poti-poti del peronismo, però sí TV3 ha dit que això és una cosa dolenta, SEGUR QUE ÉS BONA.

Com a les passades eleccions suïsses i polaques, encara que en el cas polac és al revés, lo que deien que era bo és dolent. Encara és president però, un dels simpàtics germans.

La podridura entra a Polònia, A Suissa...aaai. La rebelió mora a Madrid. TGV, no va bé.

-Potser és exagerat, però crec que Polònia, amb els bessons, era l'última fortalesa de l'Europa tradicional. Ara han perdut i tinc la sensació que la podridura ja ha començat -tímidament- a florir -de floridura- el país. Ara bé, haveu vist com els mitjans d'aquí quasi ho han presentat com una victòria progre? quan el partit que ha guanyat es liberal. A veure si se salva de l'exemple nefast de la resta de l'Europa que navega sense nord.

-En canvi a Suissa ha guanyat la "extrema dreta" , que diuen. La notícia ha durat el que durava el titular. Ni judicis de valor, ni tema de tertulies radiofòniques, ni res. Que consti que no sé de quin pal van. Més que res perquè no informen de res`que no els interessi. Lycaon, costa no dir-los el nom del porc.

- Al PSC se li ensorra un barri i res, s'esballissen marges i res. Els del PP van trobar dos forats a l'Aragó quan feien les vies i per poc els pengen. Tan cretina és la gent? Com diuen els del PP: Volen fer arribar l'AVE i no arriben ni els trens de rodalies. Em sorprèn la paciència de la gent. La fe en els socialistes supera els desastres que causen. Justament al Baix Llobregat. No volieu "socialisme", doncs vinga.

-Els gitanos, traficants, drogadictes, delinqüents, capitanejats pels moros han acollonit a l'Estat que ha aturat l'aterrament del poblat de barraques anomenat Cañada Real, prop de Madrid.
El més no sé si entendridor o aterradorsón les imatges d'aquella dolça mare mora amb un tendre nadó als braços, plorant tots dos -segur que pel espant causat pels cruels policies- agafa una cadira, sense deixar el nadó, i en una revolada l'estampa al casc de l'agent repressiu i li trenca. Poca conyeta.

Una gran mostra d'estupidesa

Confondre Losantos i Cesar Vidal amb la COPE és confondre-ho tot. La COPE és molt més que aquests dos.

Dit això, la cultura d'aquests dos paios -tan anticatalans com es vulgui- es infinitament superior a les patums catalanes de la ràdio i la tele.

Així ens va.

Espectacles audiovisuals repelents

- Al programa de la cada vegada més repelent Judit Mascó, sociata roja. jajaja, amb l'excusa d'actuar van portar un macarra al plató i van fer que totes les nenes el morregessin, "actuant", està clar, sense guió ni res, a pèl. Repugnant.

- Fastigós el programa d'una televisió sueca en què el presentador es menja un tros del seu cul. Sentit a la COPE, l'emissora, sinó altra cosa, més neta moralment.

- Miserable el Jaume Roures, el Polanco català, a Catalunya Ràdio, criticant el capitalisme, ell, multimil.lionari.

- La Mascó va dir que la llet de vaca, la "natural" no li agradava. Com que ella és de plàstic!

- Per a fastigós, repugnant i miserable, el Xavier Sardà.

És bona aquesta: A Lorca el va matar la seva família. Birmania és socialista?Kafkiana actualitat -3-

-Després d'aguantar la pallissa del Rubianes arreu i la cançoneta contínua que a Lorca -gran poeta- el va matar el feixisme, s'ha descobert que el van matar PER PELES. Ooooooh! Cau un altre dels mites rojos per excel.lència.

"La muerte de Lorca fue instigada por miembros de su propia familia. El golpe de estado del 36 sirvió para saldar antiguas rencillas por propiedades en litigio".

- Els mitjans es gasten la boca dient que Birmània és una dictadura militar. Birmània no és feixista, es COMUNISTA MARXISTA. O socialista, tant és.

Anem malament si no us hi haveu fixat. Ja us vaig dir que : ULL A LA DADA. Cal saber mirar les notícies.

Ràbies, conyes i penes de la kafkiana actualitat

- La més bleda que roja (ha ha ha) Psceista Judit Mascó presenta un programa infecte a la Tele cuatro en que es degraden unes quantes nenes. L'objectiu es oferir-los-hi un futur de dona objecte.

- El comunista Imanol Arias fa un anunci d'aquestes entitats financeres capitalistes que es dediquen a entrampar la gent amb crèdits unificats. La mare que...

- Us heu fixat que el Zapatero s'ha estrenat en la moda de portar el jersey a les espatlles, com l'Aznar? Us heu fixat que no sap portar-lo? Ho haveu vist?

Espero que us hagin passat de llarg aquestes -algú en dirà- carallotades ja que això voldrà dir que ofereixo informació.

Ull a la dada!

Ràbies, conyes i penes de la kafkiana actualitat per a reflexió general (1)

- El govern de progres, per a progres; el govern de les capes més lumpen; el govern "amic" dels catalans, no deixa jugar ni amistosos a la selecció de futból catalana. Els dolents i anticatalans però, diuen que són els del PP. Estan sonats. Ben grillats. No et sembla, Puigcarbó?

- Van dir els locutors de TV3 que cap dels jugadors de la final de la Copa de Catalunya de futbol se sabia l'himne de Catalunya.

Em sembla que si no n'hi posem dos,...

Teta, caca,culo, pedo, pis, i coño puta. Cony i cul. Pit i collons!

Pobre diablillo que me visitas desde no sé donde buscando guarreridas: ahora o en otro momento, pásate por aquí y léete algo.. Considérate en tu casa. Este blog tiene traductor al español.

No és per les visites -que pujen- que penjo aquesta entrada, sinó perque pobres diables entrin i puguin llegir a la seva vida alguna cosa de profit.

COMPTE!, (CUIDADÍN) Aquest blog acostuma a produir urticària.

Justificacions. La magnitud i evidència del desastre.

Afegeixo aquesta entrada en la que aniré afegint proves de que tinc raó. Malgrat us faci mal de ventre.

1- La "canço" de l'estiu de 2007 és una cosa que perpetra una meuca acompanyada de dues fulanes en la que va recitant "sexy sexy, los micrrófonos. Una chupadita, los micrrófonos". Si això no és una mostra -d'anecdòtica res- de que ja hem tocat fons sóc idiota , ho reconec.

2- Xirinacs es va suicidar per les mateixes raons que jo tanco el blog. Fart de cretins i cobards. Sense la més mínima esperança en el seu país, i menys en els miserables obtusos que s'el deixen fotre, el destrossen, el foten ballar com volen; i que deixen degradar la seva moral i el seu esperit -i fins hi col.laboren- fins el punt en què ja no ens adonem en el femer en que vivim.