dijous, 29 de novembre del 2007

Paraules pels madrilenys

Xavier Domingo va escriure a El Mundo unes quantes paraules pels madrilenys que es creien que el català era necessari per venir a Barcelona. Se'm va avançar en la confecció d'un llistat de coses de tipus carrincló. Com veureu i diuen, era cult però bastant botifler.

CARRINCLÓ.- Literalmente, ñoño. Gran parte de la «nova cançó». El discurso catalanista de CiU. El nacionalismo llorón. Los villancicos de Navidad. El «Noi de la Mare» y todo eso. La devoción nacional-montserratina.

MEUCA.- Puta en finolis. Mantenida. Ejemplo: «La Núria és la meuca del conseller un tal».

CULÉ.- Sin traducción posible. Especie de energúmeno que va al fútbol vestido de azulgrana y sólo se interesa por las derrotas del Real Madrid. Es el anti-Madrid en estado puro.

PELA.- Literalmente, peseta. Tautológicamente, en «la pela és la pela», creencia dogmática que adquiere valor religioso como «Alá es Alá» o «El es el que es».

PERICO.- Literalmente, especie de lorito. Simbólicamente: especie ambigua de catalán de dudoso origen y tendencias masoquistas, seguidor del RCD Espanyol.

FATXENDA.- Fantasmón. En comarcas, ciudadano o nativo de Barcelona infatuado, sabelotodo y con influencias en la Generalitat y en Madrid. Pasa las vacaciones en el extranjero y farda sin parar.

CAN FANGA.- Literalmente, casa fangal. Es decir, Barcelona para todo el resto de Cataluña, atosigada por un jacobinismo y centralismo barcelonés que para sí lo quisiera Madrid.

NENA.- Literalmente, niña. Joven ligera de cascos que de un momento a otro puede pasar a ser la «meuca» de propiedad privada (véase meuca). Se dice también a las secretarias en la intimidad.

CARALLOT.- Literalmente, estúpido sin gracia. Se dice del compañero que la caga, del rival profesional, del enemigo ideológico.

PINXO.- Punzón. Se dice del castizo de barrio de características bien definidas. No es lo mismo un «pinxo de l Eixample» que un «pinxo d Horta». Tipo vago, amigo de largos vermús, generalmente casado, pero con «nena» (no se suele poder pagar una «meuca»).

GALTES.- Mejillas. Se tienen o no se tienen. Si se tienen muchas (caso de De la Rosa), suelen ser objeto de admiración. Es admirativo decir de un financiero triunfador en operaciones dudosas «¡quines galtes!», (¡qué jeta!).

PENCAR.- Literalmente, currar. Es la acción de trabajar cuando la acomete un catalán y tiene un sentido de trabajo excesivo, pesado, difícil y que sólo él puede llevar a cabo.

PENCAIRE.- De «pencar». Literalmente, currante. Pero de forma excepcional, sin límites. Al «pencaire» se le puede confiar cualquier tarea por ardua que sea y, además, suele vender barato su trabajo. Es un vicioso del trabajo.

CAPGROS.- Literalmente, renacuajo. Se dice del intelectual, del sabio, del «president»...

PLORAMIQUES.- Llorón. Se dice del que usa la táctica lacrimosa para obtener lo que quiere: una señora para que le perdonen una multa, para que le den una subvención. Literalmente: minillorón.

BARROER.- Literalmente, grosero. Se dice de la persona que lo estropea todo a causa de su falta de finura, de su impropio manejo del lenguaje, especialmente con las damas.

CAGALLO.- Cagadita de cabra. Se dice del que no cuenta para nada, del apocado y miserabilista, sólo digno de desprecio.

MISSAIRE.- Literalmente, meapilas. Se dice despectivamente del beatón moralista, enemigo del divorcio y del aborto.

CAGADUBTES.- Literalmente, cagadudas. Es el indeciso, incapaz de optar entre ir al cine o al zoo. Desconfiado hasta el extremo, sospechando de todo.

CARA I ULLS.- Literalmente, cara y ojos. Se dice de algo bien hecho, de un trato bien concluido, de un proyecto sólido, de un negocio redondo.

LLONGUET.- Literalmente, panecillo. Una de las múltiples metáforas comestibles para designar al sexo femenino. Es un panecillo en forma de vulva con una raja de arriba a abajo. Vulgarmente, para designar a una mujer muy deseable, se puede decir: «Mare de Déu, quin llonguet!».

SOMIATRUITES.- Literalmente, sueñatortillas. Iluso, crédulo, políticamente independentista, y comprador habitual de lotería.

PEBROTS.- Literalmente, pimientos. Metafóricamente, cojones. «¡Quins pebrots!»: qué jeta, qué audacia. Se dice de alguien que no tiene escrúpulos.

LLEPAFILS.- Literalmente, lamehilos. Personaje extremadamente meticuloso en todo lo de comer y beber. Más bien pijo que gastrónomo. Por extensión, muy exigente en todo lo cotidiano.

CAPSIGRANY.- Sin traducción. Loco. Orate. Oligofrénico capaz de lo peor.

TREMPAR.- Ponérsela gorda a uno. «Em fa trempar»: entusiasmarse sexualmente por alguien y también intelectualmente por algo. «Trempera»: estado de gran excitación sexual o intelectual. «Trempat»: simpático, alegre, majo, buen chico («¡Quin noi més trempat!»).

CEBA.- Literalmente, cebolla. Ser «de la ceba»: ultra del catalanismo, más allá del independentismo. Usar «espardenya» (alpargata) catalana hasta con esmoquin. Negarse a pronunciar una palabra en castellano. Podría venir del ultraísmo catalanista nacido el siglo pasado en Sabadell.

dilluns, 26 de novembre del 2007

CATALUNYA, CHAMPIONS DE LA MERDA

Acompanyeu-me a treure la bilis.

-A l'anterior estadística em descuidava que Catalunya és líder també en avortaments. DELS IL.LEGALS TAMBÉ. Ve a tomb per la denúncia d'E-Cristians contra un centre que es forrava fent "interrupcions involuntàries de l'embaràs" delictives. Ho hagués dit abans!

-Ah, tenim la seu del conglomerat més gran de pornografia del món, el Private , a la molt convergent S. Cugat del Vallès.

-Ah, l'espai televisiu nocturn català s'ha deslliurat de la pornografia -en família, això si, pares i fills, plegats, s'ho trobaven el dia que anaven a dormir una mica tard i per descuit posava algun d'aquests canals infectes i repugnants. Però no perquè els desgraciats dels nostres governants ho hagin decidit, sinó per pressions externes, sobretot de França.

Sóm els Champions de tota la basura; tota l'escorrialla del món- afegim-hi hooligans i okupes- te els ulls a Barcelona; sóm el seu mirall. A MES DE DEGENERATS CATALUNYA S'ESTÀ TORNANT EN UN PAÍS D'IMBÈCILS, IMPOTENTS DE VEURE QUE JA QUASI HEM TOCAT FONS.

Johan, si em llegeixes, al aguait, i perdona que no et contestés però trigo una mica a obrir el correu del blog perquè ja llegeixo els comentaris. Et dedicaré una entrada aviat.

divendres, 23 de novembre del 2007

Merda de progres.

Estadístiques recents.

-Catalunya és capdavantera europea en consum de drogues.

- Catalunya té els més baixos nivells d'educació d'Europa.

- Catalunya té l'index més alt de divorcis.

-La situació desastrosa i colapses extesos del transport és inèdita al món.

-Més putes i xaperos que enlloc.

MÉS COSES

-La putassa de l'Otero -que per cert, es va fer fer un fill per un locutor sense intenció de que exercís de pare- amb qui vaig coincidir al final del programa va dir: Ens ho hem passat bé oi? I a sobre em paguen! Dit això possant cara d'enveja i ràbia aliena, dedicada als seus detractors, totes les persones decents. Es una bruixa.

-El cap dels imans espanyols és un paio de Ceuta favorable al Marroc. Dos de cada quatre són favorables a Al Quaeda. Tolerància, germans.

- El PSOE diu que del CAT pels cotxes, res de res . Que dolent el PP, oi?

-Cada dia més el progre Bassas va més de progre, per fer-se perdonar que és cristià. Una mica flàccid em sembla.

-La filla de l'actor sociata Marsillach diu que es malísima en todos los sentidos, és màs divertido que ser buena. Aquesta bandarra es volia tirar l'Amparo Muñoz. Va estar a punt de dinyar-la per la droga. Ja veieu que tot va junt.

Com que encara hi han pocs avortaments i SIDA la Generalitat està fent una gran campanya a favor de l'AMOR LLIURE! Fills de la mala gossa.


Opcions del missatge

diumenge, 18 de novembre del 2007

ALGUNES PUTES PERLES PROGRES-APPP


-No se li va ocòrrer altre cosa a la fastigosa Julia Otero que parlar i esplaiar-se amb nens sobre com carden els vells. Mala puta.

-El repugnant Sardà sorprén i no cau tan fatal des que últimament ataca marxisme i comunistes. Amb els calers que te només faltaria, però.

-M'he assabentat per la COPE que el PSOE volia dignificar els micos -projecte Gran Simio- com a "antecessors nostres". Fins que algú s'adonà del ridícul.

-M'he assabentat -per la COPE, és clar- que va ser el rei, qui va instar ZP que defensés Aznar.

-Els homes de casa varem haver de girar la cara quan a VentdelPla van sortir dos maricons fent-se moixaines i morrejant. Aquest Benet i Jornet és un dels grans cabrons del país. Ho sé. No tinc res contra els gais però als homes això encara ens fa fàstic, i que duri.


-Els mitjans no s'han cansat de repetir que l'últim assaltant de domicilis era català, -era de Girona-. Quan és immigrant callen com putes, per no ofendre. Ho deia al post anterior: Catalunya s'amaricona cada dia més.

-A un poster recent dels ex-comunistes catalans es veu el slogan d'ICV ratllat als vidres d'un tren amb un diamant, tal com fa la púrria. Per agafar el seu vot, és clar. Que transgressors! ooohhh. Quines bèsties.


Com diu la cançó : Por eso y muchas cosas más, a prendre vent i aneu a cagar.


dijous, 8 de novembre del 2007

País de maricons. Perez Oliva i Cope

-Tinc la impressió que Catalunya està cada dia més amariconada col.lectivament i amb més maricons per metre quadrat. Un país de maricons i afeminat vaja. No entro a valorar res, només constato la impressió, aquesta presència subtil arreu, una absència de masculinitat a l'ambient . I no és només perquè la Generalitat és el primer govern del món que s'ha afiliat a no sé quin club de maricons i tortilleres.

- Els progres són tan idiotes que no s'adonen que parlant tant de la Cope, fent talls de veu -Catalunya Ràdio avui- etc, li fan propaganda. Em refereixo al Losantos i Vidal, que la COPE és molt més que ells. Jo els escolto només per veure com es foten amb aquest desastre de polítics catalans que ens malgovernen, així com per sentir informacions que no surten enlloc més, com quan denunciaven la corrupció felipista i els altres callaven com putes i com els seus fills.

-Una tia sectària com la que més que he descobert, i que desconecto ara ja cada vegada que surt a la ràdio, és una tal Milagros Perez Oliva. Es masona. Afegitó Juliol 2008: Em sap una mica de greu al haver estat desconsiderat amb una dona, -tot i que és feminista i se li deu enfotre- però segur que debia dir-ne i fer-ne de grosses perquè escrigués així. Però més que res perqué de gent més nefasta als mitjans n'està ple, el Sopena per exemple, pervers on n'hi hagin, aquest sí que és maçó declarat. Per si ho llegeix la interessada, que segur que sí. I que contesti! Ah la "rata sectària" de la Iglesias també és per fugir. Bén mirat molts més. Bén mirat és per fugir del país.

- Insisteixo, no deieu que els progres ho fan tant bé quan governen? Foteu-vos. Quina vergonya.
No crec que hi hagi cap país tan mal governat. Bé, ens fotem tots. I estic content que els desastresprincipals passin al Baix Llobregat . Per catetos! Aqui em referia a l'insòlit caos ferrometroaeroportuari.

Lycaon, ho sento, avui estic una mica emprenyat amb la merda de país que estem fent.

dilluns, 5 de novembre del 2007

"... A LA MENTIRA COMO FORMA DE TRABAJO". Madí dels socialistes

"La política de los socialistas consiste en dar carta de naturaleza a la mentira como forma de trabajo". Aquesta frase del llibre de David Madí és una veritat que la gent s'entesta a negar i l'adjudica al PP. Madí és un dels cervells propagandístics i de campanya de Convergència. Sospito que és un pijo una mica vividor, però té de bo que parla clar i sembla llest si més no.

El que diu al seu llibre de la fauna política és per a llogar-hi cadires, segons notícies.

Es diu Democràcia a sang freda. Les interioritats de la política catalana.