dijous, 31 de maig del 2007

Noms de maçons

Reconec que al Sopeñàs li tinc mania, a sobre és un intolerant que no deixar parlar. Sort que és progre. L'aguanto just el moment de canviar de canal.

Si ell és maço, és plausible que als d'aquest llistat -molts noms coneguts- hi tinguin alguna relació de simpatia: Director del web Plural: Enric Sopena Jefa de redacción: Marisu Moreno Redacción: Ana Isabel Abril, Marta Iraeta, Sergio Colado, Virginia Vadillo, Andrés VillenaColaboradores: Carlos Carnicero, Elena Martí, José García Abad, Antonio San José, Jordi García Soler, Eduardo Sotillos, Victoria Lafora, Eduardo Madina, Marc Vidal, Esther Jaén, Erico Cemos, Carlos Fanlo, Jesús Nieto.

Només és informació, no per se tendenciosa, i cadascú que la interpreti com vulgui. No és censurable, no?

El Pepe Rodriguez diuen que ho és. No m'estranya, amb la tírria que té als catòlics.

Convido a que l'amable lector proposi noms de personatges que semblin o sabeu maçons. Si es diu que conspiren, nosaltres intentem endevinar qui, ni que sigui per a divertimento.

dimarts, 29 de maig del 2007

L'Enric Sopena és maçó

Seguint el fil d'un comentari anònim del blog del Toni Ibañez vaig descubrir que aquell tipus repelent que li diuen Enric Sopena és maço. I també un Marc Vidal que es veu que pinta bastant a la blogosfera catalana.

Ja vaig dir que aquest és un blog que també vol ser informatiu. Informaré i ampliaré el tema.

dilluns, 28 de maig del 2007

Els psocialistes enfastiguejen i...

Els sociates no saben administrar, han fet disbarats a tutiplén, cansen amb la seva canço progre, han mostrat la seva mediocritat, i potser la mediocritat general, és cert. Tot això ha portat com a conseqüencia que la gent acabi desconfiant de tots els polítics i a l'abstenció. Això els ha anat de meravella: la gent , majoritariament, no ha anat a votar, però els socillestus; els seus votants sí! I vinga sociates per anys. La veritat és que els altres no són l'octava meravella, però una mica d'aire fresc...

Ho deia més avall : Catalunya estem bén fotuts.

Em sembla que la gent espera una espècie de salvador, no sé exactament què.

divendres, 25 de maig del 2007

El que Pla digué a l'Estapé

Em vaig fer un fart de riure. Imaginem primer la cara de l'Estapé amb aquells ulls petits i esbatanats. Diu que Pla triava els amics per raó de la capacitat de conversa i de beure -Fabià anava bén servit- i al Mas Pla li digué un dia: Si us voleu dedicar a la política, quan aneu a Madrid us poseu ulleres fosques, perquè amb aquesta mirada no fotareu res.

Quan sigui gran vull ser com en Pla, o com el Sostres -em refereixo a la capacitat de dir les coses tal com rajen-. Una mica menys virulent potser.

dimecres, 23 de maig del 2007

La música més tradicional de Catalunya és la rumba gitana?

Hi ha un munt de spots (sic) que posen com a fons el ritmillo d'una rumba gitana, sobretot els de l'Ajuntament de Barcelona. També alguna caixa d'estalvi. Ara ens matxaquen amb gitanades en la campanya oficial del PSC de Barcelona als spots electorals. Fer coses tradicionals catalanes és de pagès i carrincló, pels progres . N'arriben a ser... N'arribem a ser...

dilluns, 21 de maig del 2007

LA MORT DE CATALUNYA, Es com la del cagaelàstics

He parlat amb gent que acabava de venir del sud de França i em parlaven meravelles del civisme, ordre i encant d'aquell país; jo vaig estar per Setmana Santa per l'Espanya interior, i vaig tenir la mateixa sensació. Després de cada viatge visc l'impacte de retrobar-me amb el meu país desfet.

Potser influeix l'entorn dens, asfixiant i miserable on visc -l'àrea metropolitana del monstre barceloní- però no he vist al món civilitzat un lloc tant desplaent per a viure com a Catalunya.

El culte a la riquesa; la febre constructora, destructora de llocs i paisatges, ha convertit paradisos en llocs de malson.No sé si tenim més culpa els de casa o els de fora, però el cert és que amb aquesta passió per la modernitat i el progrés, amb aquest bandejament de la Catalunya tradicional hem esdevingut un país miserable i pudent. I lleig. També es abominable moralment; pel que fa a la cohesió social; mesquí... Ja ningú recorda les vinyes del Vallès, ni els pobles abans d'esdevenir ruscos de ciment i els rius clavegueres, ni els homes humans. Ja ningú recorda Catalunya.

No sé com collons tota la immigració del món vol venir a aquesta merda de país. N'han d'estar de fotuts.

PATRIA FIDES AMOR

dijous, 17 de maig del 2007

Una altra manifestació de la Providència

Anònim ha dit... Anònim va dir ahir...

No sé si val la pena escarrar-se Pafiam.Jo sóc més pessimista, crec que no sortirem del pou.
La societat està idiotitzada.

"Que no puguis canviar res, això et fa gran". Goethe. Dono la meva paraula que aquesta cita de Goethe la vaig trobar per casualitat l'endemà del comentari d'Anònim, en una plana, en un llibre que feia temps no mirava... La cita encapçalava un capítol.

Aquest pensament de Goethe em sembla grandiós, i segur que tan profund que no estic segur d'haver-lo entès del tot. Alguns lectors segurament l'entendran millor que jo.

dilluns, 14 de maig del 2007

Tres informacions bastant putes. "CATetas" marietes

- A la Trobada Catalana de corals infantils, en lloc de cantar un repertori infantil, tradicional, o adequat a ells, els han fet cantar una cosa d'aquest artista infumable d'en Brossa. I no ho dic perquè fos maçó. Algun dia hem de tocar aquest tema que ens tenen amagat.

- El molt català AVUI porta com a carta més destacada el diumenge, la d'un senyor que nega a un Bisbe el dret a dir que els partits més conseqüents amb la doctrina catòlica son els Carlins, La Comunió tradicionalista, etc. Un dels tres llibres recomenats era una apologia de l'ateïsme. Progres, tontos útils al sistema.

- Es veu que entre els ambients gais nocturns -sovint putrefactes- es parla essèncialment castellà. Els marietes catalanoparlants són anomenats LAS CATETAS.



dissabte, 12 de maig del 2007

Una altra vegada la Providència? Hi busco el sentit

Des que he iniciat el blog em trobo amb unes casualitats sorprenents. Un altre vegada em trobo el que dic al blog, als mitjans; en diaris antàgonics i impossibles -tots ho són per a mí però- . Luis Pliego parla a un diari barceloní de "EL COMPROMÍS, UN MOVIMENT CONTRACULTURAL, i que "EL FUTUR pot ser de la gent que accepti que la vida en general i les relacions particulars tenen un component de patiment , del qual s'ha d'aprendre per a madurar...que no serveix deixar-se la VISA a Guci ni evadir-se amb decibels."

Diu en Pliego que aquest compromís amb els altres -què és sinó el cristianisme?- "ESTA EN VIA DE NO SER TITLLAT DE CONSERVADOR SINÓ ABSOLUTAMENT MODERN". Lo que yo te diga, macho: que allò transgresor són els valors. (Em sap greu, Nich)

Potser és perquè estem en un canvi de cicle i cada vegada en som més que volem sortir del pou? Serà perquè el que dic va fent forat?

dimecres, 9 de maig del 2007

"Són tan bones les taques d'en Tàpies com un Velàzquez"Josep Pla

"L'art" modern és l'aixecada de camisa més gran del segle. Cretins els que l'admiren i cobards cretins els que callen.

Josep Pla se n'enfotia de "l'art modern", cosa inevitable en qualsevol persona que hagi fet la Primera Comunió .

Parlant de comunions avui he llegit que a Afganistan un grup de soldats ha fet la Primera Comunió, i un altre més nombrós encara, la Confirmació. De tant en tan una bona notícia.

No hi ha cosa més bonica al món que un nen o una nena -o un adult- fent la Primera Comunió
.

Que bo que és Internet que puc dir això al món sense que cap maleït diari progre ho pugui censurar.
Per cert, quin diari més fastigós el Periódico de Catalunya.

dimarts, 8 de maig del 2007

L'avantguarda és allò clàssic. I.Mitoraj. Diu -ell i prou- el mateix que jo!

Aquest blog m'agafa una deriva potser massa transcendentalista (jo que sóc un ingenu carrincló) i amb curiositats sorprenents.El camí el deu marcar la Providència. Mireu el que diu l'artista Mitoraj , fet venir per una Caixa i el tripartit: "Faig art figuratiu, que és sumament difícil com a resposta a l'art modern, perquè em situo a l'extrem contrari. Als Estats units em consideren avantguarda perquè no faig el què s'esta fent..." En aquest blog he proclamat que la transgresió és la tradició.

Segona.- Tenia un post al cap per avui on volia dir que
la música - l'art- és per a molts una cosa de l'ànima, intangible, i per altres és cosa de l'intel.lecte, i que això marca una diferència -o divisió- fonamental entre els éssers humans -pensants-, potser més que la diferència entre fe i ateïsme. En la mateixa entrevista al diari trobo que diu en Mitoraj: "Hem oblidat que l'art antic tenia ànima".

Avui em poso un 8'5.


diumenge, 6 de maig del 2007

Yo soy asín. Anècdota tonta

Possem-hi una mica d'humor, del real, que és el que m'agrada. Jo que sóc bastant criticon amb l'estupidesa, molt sovint tampoc no m'escapo a ella amb actuacions surrealistes involuntàries, com aquesta d'ahir:

Vaig trucar a un restaurant per a menjar vuit el diumenge i dic : Em podria reservar vuit taules? Vaig rectificar amb poca fortuna: Vull dir si em reservaria vuit cadires. Fins que la restauradora em va ajudar: Una taula per a vuit.

dissabte, 5 de maig del 2007

Premiats al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Josep Pla no, que era fatxa.



Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

dijous, 3 de maig del 2007

Josep Pla i els bandarres.

"Catalunya és un país de bandarres, i dispensi". Ara penso que això l'hi feia dir el menyspreu que va patir de les mamaroques de bona part de la intel.lectualitat catalana, essèncialment progre i barcelonina. Potser també al veure el declivi del país en tots els àmbits que comportà la "modernitat" , amb la gent i el territori venent-se per un plat de llenties.

El Premi d'honor de les lletres catalanes va néixer l'any 1969 i no se li ha concedit mai a en Pla, gran entre els grans de la literatura universal. Diuen que perquè era franquista. Trossos de dròpols.

Això és l'enèssima mostra de la misèria intel.lectual i potser humana de la progressia i que el pitjor d'aquest país és el pensament progre, i si ve d'intel.lectuals o polítics molt pitjor.

Si algú vol donar noms dels figures que el vetaven...o dels que ara el menyspreen...La informació es poder.

Montaigne seria del Pla (joc de paraules)


dimarts, 1 de maig del 2007

"Cada dia m'agrada més tractar amb capellans" Josep Pla

Us avanço post de tast d'un llibre rar de trobar on els amics del Pla del Motel Empordà - d'un Pla gran però més savi que mai- van recollir tot el que deia i feia: l'entrevista amb el Terradellas; visites de patums i reflexions diverses. Sorprèn la veneració especial per mossèn Modest Prats.

Aquest llibre; el que hi van recollir de Pla fot a terra tota la imatge d'un Pla materialista i racionalista.

De Nietzsche deia que era "una merda delirant" i de la deesa Raó que era una merda a seques.

Amb aquest Pla si que estic al.lucinant Francesc.

Diu pràcticament el que estic dient jo en aquest blog.

A vegades penso que jo hauria de prendre el relleu de Pla. Encara que també, com ell deia :"jo no sé res de res, senyoreta"