dijous, 27 de desembre del 2007

Més perles progres. Progresia o tonteria?

-Amb una cara encesa d'odi parlava contra el Nadal i el poc que li agraden aquestes festes, la Rosa Villacastin ,"periodista" experta en putes famoses. Poc abans havia defensat els metges avortistes i la lliure elecció de les dones sobre els avortaments en gestacions molt avançades. Tot va plegat. Gràcies E-Cristians.

- No us heu fixat que a Ventdelpla el casament -el compromís- entre els joves no existeix. Sempre diuen: Anem a viure junts? És significatiu en un cas com el d'una minusvàlida. Així li va anar. Per què plorava tant quan la va engegar el Juliá si ningú es volia comprometre? Sabéssiu com n'es de miserable el Benet i Jornet!

-El regidor sociata Zerolo -gai queen de la política madrilenya- morrejava amb un home davant les càmeres, per provocar. El van insultar. No està bé, és clar. però sembla que ho busquin.

-Els pijoprogres de l'Ajuntament de Barcelona ja fan propaganda per les ràdios de la festa del Carnestoltes fa setmanes. Quins animalons!

A Castelldefels, per aquestes dades, no només no posen les llums amb motius nadalencs, pitjor que les bosses cèlebres del cap i casal, sinó que la gran il.luminària indica: ZONA DE COMPRES. Per cert, és la capital catalana de les putes.

-Una altra gran vergonya nacional perpetrada pels progres: el degà dels homes de teatre, encara en actiu, Esteve Polls, no ha pogut estrenar al Teatre Nacional fins ara, després de lustres d'inaugurar-lo. Ja suposareu perquè. Massa tradicional i catòlic, home de teatre net i moral. Si hagués ensenyat alguna tita, o el desfici per ensenyar el cul com el Joel Joan... Ho ha fet amb el meravellós Poema de Nadal d'en Segarra.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Un japonés del Japó?

Revisant la procedència dels lectors, he vist que tinc una visita del Japó. Això no seria massa estrany si no fos perquè aquest niponés va romandre quasi mitja hora de visita al blog. Ja explicaré si hi han més notícies.


divendres, 14 de desembre del 2007

El planeta agonitza

Després de saber que l'Àrtic es fondrà el 2013 heu de comprendre que parlar d'altres coses és absurd. Demà serem absurds com tothom pero avui no puc.

Que feliços sou que això us importa un rave.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Dolor. I ràbia? Amb Franco això no passava.

Acabo de veure per televisió el drama d'una família. M'ha colpit . Una filla que explicava com se li moria la mare en braços amb la cara ensangonada, esbudelllada a cops de ganivet, rematada a bastonades, intentant dir qui sap què a la seva filla; un pobre home gran, plorant desesperat, tot just refer-se de les ferides a l'hospital, explicava la brutalitat del crim; el fill desconcertat. Uns lladres van atacar la família i es van emportar 12 mil euros. Aquest cas és un de tants. Fou en una casa de camp a Andalusia, el novembre passat.

Com a cristià he d' intentar comprendre, fugir de l'odi i la ràbia. Però no sé si sento més ràbia pels pobres malalts assassins, segurament drogats o per la púrria que mana i cobra i per la seva misèria moral i estultícia suprema. Tot per que no els diguin repressors.

Quin deu ser però el retrat d'aquests èsssers humans assassins? A la dictadura aquests crims eren contadíssims i excepcionals; s'en parlava dies i dies i al final pagaven. Avui quasi resten a l'anonimat, són justificats dient dels lladres : "Són víctimes del sistema". Malgrat el meu antifranquisme, malgrat algún tros de suro no entengui una cosa tan clara, ho repeteixo:
Amb Franco això no passava; això és terrorisme.
La seguretat és la primera missió d'un govern.

Que collons fan per lluitar contra totes aquestes bandes!

dimarts, 4 de desembre del 2007

"Es el blog mes collonut que he trobat i a més en català"

...es el blog mes collonut que he trobat i a mes en català. No fa massa he trobat aquest comentari d'en Johan, al final del llarg intercanvi d'opinions amb Rhs al post Cada dia m'agrada més tractar amb capellans -frase del mestre Pla-. Això anima, tant a mi a escriure com a vosaltres a seguir-me llegint, ni que sigui de tant en tant. De retruc l'elogi és també per vosaltres. Enhorabona a tothom.

A vegades hom necessita sentir paraules boniques, digueu-les - i no em refereixo a mi-, encara que no siguin certes, com les que dedica en Johan a aquest modest blog. Encara que modèstia apart,el cert és que no sé si hi han masses blogs que ho puguin dir-ho :)

Parlant de lectors, ni m'interessa ni es pot localitzar els visitants pel Google Analytics. no patiu .Però certament hom no pot deixar de preguntar-se com seran aquests seguidors anònims de Ripollet, Polinyà o Granollers que segons Analytics em llegeixen asiduament. Gràcies.

(Per collonut, al Google sortim a la primera plana)

dijous, 29 de novembre del 2007

Paraules pels madrilenys

Xavier Domingo va escriure a El Mundo unes quantes paraules pels madrilenys que es creien que el català era necessari per venir a Barcelona. Se'm va avançar en la confecció d'un llistat de coses de tipus carrincló. Com veureu i diuen, era cult però bastant botifler.

CARRINCLÓ.- Literalmente, ñoño. Gran parte de la «nova cançó». El discurso catalanista de CiU. El nacionalismo llorón. Los villancicos de Navidad. El «Noi de la Mare» y todo eso. La devoción nacional-montserratina.

MEUCA.- Puta en finolis. Mantenida. Ejemplo: «La Núria és la meuca del conseller un tal».

CULÉ.- Sin traducción posible. Especie de energúmeno que va al fútbol vestido de azulgrana y sólo se interesa por las derrotas del Real Madrid. Es el anti-Madrid en estado puro.

PELA.- Literalmente, peseta. Tautológicamente, en «la pela és la pela», creencia dogmática que adquiere valor religioso como «Alá es Alá» o «El es el que es».

PERICO.- Literalmente, especie de lorito. Simbólicamente: especie ambigua de catalán de dudoso origen y tendencias masoquistas, seguidor del RCD Espanyol.

FATXENDA.- Fantasmón. En comarcas, ciudadano o nativo de Barcelona infatuado, sabelotodo y con influencias en la Generalitat y en Madrid. Pasa las vacaciones en el extranjero y farda sin parar.

CAN FANGA.- Literalmente, casa fangal. Es decir, Barcelona para todo el resto de Cataluña, atosigada por un jacobinismo y centralismo barcelonés que para sí lo quisiera Madrid.

NENA.- Literalmente, niña. Joven ligera de cascos que de un momento a otro puede pasar a ser la «meuca» de propiedad privada (véase meuca). Se dice también a las secretarias en la intimidad.

CARALLOT.- Literalmente, estúpido sin gracia. Se dice del compañero que la caga, del rival profesional, del enemigo ideológico.

PINXO.- Punzón. Se dice del castizo de barrio de características bien definidas. No es lo mismo un «pinxo de l Eixample» que un «pinxo d Horta». Tipo vago, amigo de largos vermús, generalmente casado, pero con «nena» (no se suele poder pagar una «meuca»).

GALTES.- Mejillas. Se tienen o no se tienen. Si se tienen muchas (caso de De la Rosa), suelen ser objeto de admiración. Es admirativo decir de un financiero triunfador en operaciones dudosas «¡quines galtes!», (¡qué jeta!).

PENCAR.- Literalmente, currar. Es la acción de trabajar cuando la acomete un catalán y tiene un sentido de trabajo excesivo, pesado, difícil y que sólo él puede llevar a cabo.

PENCAIRE.- De «pencar». Literalmente, currante. Pero de forma excepcional, sin límites. Al «pencaire» se le puede confiar cualquier tarea por ardua que sea y, además, suele vender barato su trabajo. Es un vicioso del trabajo.

CAPGROS.- Literalmente, renacuajo. Se dice del intelectual, del sabio, del «president»...

PLORAMIQUES.- Llorón. Se dice del que usa la táctica lacrimosa para obtener lo que quiere: una señora para que le perdonen una multa, para que le den una subvención. Literalmente: minillorón.

BARROER.- Literalmente, grosero. Se dice de la persona que lo estropea todo a causa de su falta de finura, de su impropio manejo del lenguaje, especialmente con las damas.

CAGALLO.- Cagadita de cabra. Se dice del que no cuenta para nada, del apocado y miserabilista, sólo digno de desprecio.

MISSAIRE.- Literalmente, meapilas. Se dice despectivamente del beatón moralista, enemigo del divorcio y del aborto.

CAGADUBTES.- Literalmente, cagadudas. Es el indeciso, incapaz de optar entre ir al cine o al zoo. Desconfiado hasta el extremo, sospechando de todo.

CARA I ULLS.- Literalmente, cara y ojos. Se dice de algo bien hecho, de un trato bien concluido, de un proyecto sólido, de un negocio redondo.

LLONGUET.- Literalmente, panecillo. Una de las múltiples metáforas comestibles para designar al sexo femenino. Es un panecillo en forma de vulva con una raja de arriba a abajo. Vulgarmente, para designar a una mujer muy deseable, se puede decir: «Mare de Déu, quin llonguet!».

SOMIATRUITES.- Literalmente, sueñatortillas. Iluso, crédulo, políticamente independentista, y comprador habitual de lotería.

PEBROTS.- Literalmente, pimientos. Metafóricamente, cojones. «¡Quins pebrots!»: qué jeta, qué audacia. Se dice de alguien que no tiene escrúpulos.

LLEPAFILS.- Literalmente, lamehilos. Personaje extremadamente meticuloso en todo lo de comer y beber. Más bien pijo que gastrónomo. Por extensión, muy exigente en todo lo cotidiano.

CAPSIGRANY.- Sin traducción. Loco. Orate. Oligofrénico capaz de lo peor.

TREMPAR.- Ponérsela gorda a uno. «Em fa trempar»: entusiasmarse sexualmente por alguien y también intelectualmente por algo. «Trempera»: estado de gran excitación sexual o intelectual. «Trempat»: simpático, alegre, majo, buen chico («¡Quin noi més trempat!»).

CEBA.- Literalmente, cebolla. Ser «de la ceba»: ultra del catalanismo, más allá del independentismo. Usar «espardenya» (alpargata) catalana hasta con esmoquin. Negarse a pronunciar una palabra en castellano. Podría venir del ultraísmo catalanista nacido el siglo pasado en Sabadell.

dilluns, 26 de novembre del 2007

CATALUNYA, CHAMPIONS DE LA MERDA

Acompanyeu-me a treure la bilis.

-A l'anterior estadística em descuidava que Catalunya és líder també en avortaments. DELS IL.LEGALS TAMBÉ. Ve a tomb per la denúncia d'E-Cristians contra un centre que es forrava fent "interrupcions involuntàries de l'embaràs" delictives. Ho hagués dit abans!

-Ah, tenim la seu del conglomerat més gran de pornografia del món, el Private , a la molt convergent S. Cugat del Vallès.

-Ah, l'espai televisiu nocturn català s'ha deslliurat de la pornografia -en família, això si, pares i fills, plegats, s'ho trobaven el dia que anaven a dormir una mica tard i per descuit posava algun d'aquests canals infectes i repugnants. Però no perquè els desgraciats dels nostres governants ho hagin decidit, sinó per pressions externes, sobretot de França.

Sóm els Champions de tota la basura; tota l'escorrialla del món- afegim-hi hooligans i okupes- te els ulls a Barcelona; sóm el seu mirall. A MES DE DEGENERATS CATALUNYA S'ESTÀ TORNANT EN UN PAÍS D'IMBÈCILS, IMPOTENTS DE VEURE QUE JA QUASI HEM TOCAT FONS.

Johan, si em llegeixes, al aguait, i perdona que no et contestés però trigo una mica a obrir el correu del blog perquè ja llegeixo els comentaris. Et dedicaré una entrada aviat.

divendres, 23 de novembre del 2007

Merda de progres.

Estadístiques recents.

-Catalunya és capdavantera europea en consum de drogues.

- Catalunya té els més baixos nivells d'educació d'Europa.

- Catalunya té l'index més alt de divorcis.

-La situació desastrosa i colapses extesos del transport és inèdita al món.

-Més putes i xaperos que enlloc.

MÉS COSES

-La putassa de l'Otero -que per cert, es va fer fer un fill per un locutor sense intenció de que exercís de pare- amb qui vaig coincidir al final del programa va dir: Ens ho hem passat bé oi? I a sobre em paguen! Dit això possant cara d'enveja i ràbia aliena, dedicada als seus detractors, totes les persones decents. Es una bruixa.

-El cap dels imans espanyols és un paio de Ceuta favorable al Marroc. Dos de cada quatre són favorables a Al Quaeda. Tolerància, germans.

- El PSOE diu que del CAT pels cotxes, res de res . Que dolent el PP, oi?

-Cada dia més el progre Bassas va més de progre, per fer-se perdonar que és cristià. Una mica flàccid em sembla.

-La filla de l'actor sociata Marsillach diu que es malísima en todos los sentidos, és màs divertido que ser buena. Aquesta bandarra es volia tirar l'Amparo Muñoz. Va estar a punt de dinyar-la per la droga. Ja veieu que tot va junt.

Com que encara hi han pocs avortaments i SIDA la Generalitat està fent una gran campanya a favor de l'AMOR LLIURE! Fills de la mala gossa.


Opcions del missatge

diumenge, 18 de novembre del 2007

ALGUNES PUTES PERLES PROGRES-APPP


-No se li va ocòrrer altre cosa a la fastigosa Julia Otero que parlar i esplaiar-se amb nens sobre com carden els vells. Mala puta.

-El repugnant Sardà sorprén i no cau tan fatal des que últimament ataca marxisme i comunistes. Amb els calers que te només faltaria, però.

-M'he assabentat per la COPE que el PSOE volia dignificar els micos -projecte Gran Simio- com a "antecessors nostres". Fins que algú s'adonà del ridícul.

-M'he assabentat -per la COPE, és clar- que va ser el rei, qui va instar ZP que defensés Aznar.

-Els homes de casa varem haver de girar la cara quan a VentdelPla van sortir dos maricons fent-se moixaines i morrejant. Aquest Benet i Jornet és un dels grans cabrons del país. Ho sé. No tinc res contra els gais però als homes això encara ens fa fàstic, i que duri.


-Els mitjans no s'han cansat de repetir que l'últim assaltant de domicilis era català, -era de Girona-. Quan és immigrant callen com putes, per no ofendre. Ho deia al post anterior: Catalunya s'amaricona cada dia més.

-A un poster recent dels ex-comunistes catalans es veu el slogan d'ICV ratllat als vidres d'un tren amb un diamant, tal com fa la púrria. Per agafar el seu vot, és clar. Que transgressors! ooohhh. Quines bèsties.


Com diu la cançó : Por eso y muchas cosas más, a prendre vent i aneu a cagar.


dijous, 8 de novembre del 2007

País de maricons. Perez Oliva i Cope

-Tinc la impressió que Catalunya està cada dia més amariconada col.lectivament i amb més maricons per metre quadrat. Un país de maricons i afeminat vaja. No entro a valorar res, només constato la impressió, aquesta presència subtil arreu, una absència de masculinitat a l'ambient . I no és només perquè la Generalitat és el primer govern del món que s'ha afiliat a no sé quin club de maricons i tortilleres.

- Els progres són tan idiotes que no s'adonen que parlant tant de la Cope, fent talls de veu -Catalunya Ràdio avui- etc, li fan propaganda. Em refereixo al Losantos i Vidal, que la COPE és molt més que ells. Jo els escolto només per veure com es foten amb aquest desastre de polítics catalans que ens malgovernen, així com per sentir informacions que no surten enlloc més, com quan denunciaven la corrupció felipista i els altres callaven com putes i com els seus fills.

-Una tia sectària com la que més que he descobert, i que desconecto ara ja cada vegada que surt a la ràdio, és una tal Milagros Perez Oliva. Es masona. Afegitó Juliol 2008: Em sap una mica de greu al haver estat desconsiderat amb una dona, -tot i que és feminista i se li deu enfotre- però segur que debia dir-ne i fer-ne de grosses perquè escrigués així. Però més que res perqué de gent més nefasta als mitjans n'està ple, el Sopena per exemple, pervers on n'hi hagin, aquest sí que és maçó declarat. Per si ho llegeix la interessada, que segur que sí. I que contesti! Ah la "rata sectària" de la Iglesias també és per fugir. Bén mirat molts més. Bén mirat és per fugir del país.

- Insisteixo, no deieu que els progres ho fan tant bé quan governen? Foteu-vos. Quina vergonya.
No crec que hi hagi cap país tan mal governat. Bé, ens fotem tots. I estic content que els desastresprincipals passin al Baix Llobregat . Per catetos! Aqui em referia a l'insòlit caos ferrometroaeroportuari.

Lycaon, ho sento, avui estic una mica emprenyat amb la merda de país que estem fent.

dilluns, 5 de novembre del 2007

"... A LA MENTIRA COMO FORMA DE TRABAJO". Madí dels socialistes

"La política de los socialistas consiste en dar carta de naturaleza a la mentira como forma de trabajo". Aquesta frase del llibre de David Madí és una veritat que la gent s'entesta a negar i l'adjudica al PP. Madí és un dels cervells propagandístics i de campanya de Convergència. Sospito que és un pijo una mica vividor, però té de bo que parla clar i sembla llest si més no.

El que diu al seu llibre de la fauna política és per a llogar-hi cadires, segons notícies.

Es diu Democràcia a sang freda. Les interioritats de la política catalana.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

COM SABER SI UNA NOTICIA ÉS BONA

Després d'uns quants telenotícies, a TV3 han dit -amb la boqueta petita-que la guanyadora de les eleccions argentines és peronista. Han dit que ha guanyat per l'utilització abusiva dels medis, per la figura de la senyora, i no sé què més. Que no els ha agradat, vaja.

No sé massa d'això del poti-poti del peronismo, però sí TV3 ha dit que això és una cosa dolenta, SEGUR QUE ÉS BONA.

Com a les passades eleccions suïsses i polaques, encara que en el cas polac és al revés, lo que deien que era bo és dolent. Encara és president però, un dels simpàtics germans.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

La podridura entra a Polònia, A Suissa...aaai. La rebelió mora a Madrid. TGV, no va bé.

-Potser és exagerat, però crec que Polònia, amb els bessons, era l'última fortalesa de l'Europa tradicional. Ara han perdut i tinc la sensació que la podridura ja ha començat -tímidament- a florir -de floridura- el país. Ara bé, haveu vist com els mitjans d'aquí quasi ho han presentat com una victòria progre? quan el partit que ha guanyat es liberal. A veure si se salva de l'exemple nefast de la resta de l'Europa que navega sense nord.

-En canvi a Suissa ha guanyat la "extrema dreta" , que diuen. La notícia ha durat el que durava el titular. Ni judicis de valor, ni tema de tertulies radiofòniques, ni res. Que consti que no sé de quin pal van. Més que res perquè no informen de res`que no els interessi. Lycaon, costa no dir-los el nom del porc.

- Al PSC se li ensorra un barri i res, s'esballissen marges i res. Els del PP van trobar dos forats a l'Aragó quan feien les vies i per poc els pengen. Tan cretina és la gent? Com diuen els del PP: Volen fer arribar l'AVE i no arriben ni els trens de rodalies. Em sorprèn la paciència de la gent. La fe en els socialistes supera els desastres que causen. Justament al Baix Llobregat. No volieu "socialisme", doncs vinga.

-Els gitanos, traficants, drogadictes, delinqüents, capitanejats pels moros han acollonit a l'Estat que ha aturat l'aterrament del poblat de barraques anomenat Cañada Real, prop de Madrid.
El més no sé si entendridor o aterradorsón les imatges d'aquella dolça mare mora amb un tendre nadó als braços, plorant tots dos -segur que pel espant causat pels cruels policies- agafa una cadira, sense deixar el nadó, i en una revolada l'estampa al casc de l'agent repressiu i li trenca. Poca conyeta.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Una gran mostra d'estupidesa

Confondre Losantos i Cesar Vidal amb la COPE és confondre-ho tot. La COPE és molt més que aquests dos.

Dit això, la cultura d'aquests dos paios -tan anticatalans com es vulgui- es infinitament superior a les patums catalanes de la ràdio i la tele.

Així ens va.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Espectacles audiovisuals repelents

- Al programa de la cada vegada més repelent Judit Mascó, sociata roja. jajaja, amb l'excusa d'actuar van portar un macarra al plató i van fer que totes les nenes el morregessin, "actuant", està clar, sense guió ni res, a pèl. Repugnant.

- Fastigós el programa d'una televisió sueca en què el presentador es menja un tros del seu cul. Sentit a la COPE, l'emissora, sinó altra cosa, més neta moralment.

- Miserable el Jaume Roures, el Polanco català, a Catalunya Ràdio, criticant el capitalisme, ell, multimil.lionari.

- La Mascó va dir que la llet de vaca, la "natural" no li agradava. Com que ella és de plàstic!

- Per a fastigós, repugnant i miserable, el Xavier Sardà.

dijous, 27 de setembre del 2007

És bona aquesta: A Lorca el va matar la seva família. Birmania és socialista?Kafkiana actualitat -3-

-Després d'aguantar la pallissa del Rubianes arreu i la cançoneta contínua que a Lorca -gran poeta- el va matar el feixisme, s'ha descobert que el van matar PER PELES. Ooooooh! Cau un altre dels mites rojos per excel.lència.

"La muerte de Lorca fue instigada por miembros de su propia familia. El golpe de estado del 36 sirvió para saldar antiguas rencillas por propiedades en litigio".

- Els mitjans es gasten la boca dient que Birmània és una dictadura militar. Birmània no és feixista, es COMUNISTA MARXISTA. O socialista, tant és.

Anem malament si no us hi haveu fixat. Ja us vaig dir que : ULL A LA DADA. Cal saber mirar les notícies.

dijous, 20 de setembre del 2007

Ràbies, conyes i penes de la kafkiana actualitat

- La més bleda que roja (ha ha ha) Psceista Judit Mascó presenta un programa infecte a la Tele cuatro en que es degraden unes quantes nenes. L'objectiu es oferir-los-hi un futur de dona objecte.

- El comunista Imanol Arias fa un anunci d'aquestes entitats financeres capitalistes que es dediquen a entrampar la gent amb crèdits unificats. La mare que...

- Us heu fixat que el Zapatero s'ha estrenat en la moda de portar el jersey a les espatlles, com l'Aznar? Us heu fixat que no sap portar-lo? Ho haveu vist?

Espero que us hagin passat de llarg aquestes -algú en dirà- carallotades ja que això voldrà dir que ofereixo informació.

Ull a la dada!

dissabte, 15 de setembre del 2007

Ràbies, conyes i penes de la kafkiana actualitat per a reflexió general (1)

- El govern de progres, per a progres; el govern de les capes més lumpen; el govern "amic" dels catalans, no deixa jugar ni amistosos a la selecció de futból catalana. Els dolents i anticatalans però, diuen que són els del PP. Estan sonats. Ben grillats. No et sembla, Puigcarbó?

- Van dir els locutors de TV3 que cap dels jugadors de la final de la Copa de Catalunya de futbol se sabia l'himne de Catalunya.

Em sembla que si no n'hi posem dos,...


dilluns, 27 d’agost del 2007

Teta, caca,culo, pedo, pis, i coño puta. Cony i cul. Pit i collons!

Pobre diablillo que me visitas desde no sé donde buscando guarreridas: ahora o en otro momento, pásate por aquí y léete algo.. Considérate en tu casa. Este blog tiene traductor al español.

No és per les visites -que pujen- que penjo aquesta entrada, sinó perque pobres diables entrin i puguin llegir a la seva vida alguna cosa de profit.


COMPTE!, (CUIDADÍN) Aquest blog acostuma a produir urticària.

dimecres, 15 d’agost del 2007

Justificacions. La magnitud i evidència del desastre.

Afegeixo aquesta entrada en la que aniré afegint proves de que tinc raó. Malgrat us faci mal de ventre.

1- La "canço" de l'estiu de 2007 és una cosa que perpetra una meuca acompanyada de dues fulanes en la que va recitant "sexy sexy, los micrrófonos. Una chupadita, los micrrófonos". Si això no és una mostra -d'anecdòtica res- de que ja hem tocat fons sóc idiota , ho reconec.

2- Xirinacs es va suicidar per les mateixes raons que jo tanco el blog. Fart de cretins i cobards. Sense la més mínima esperança en el seu país, i menys en els miserables obtusos que s'el deixen fotre, el destrossen, el foten ballar com volen; i que deixen degradar la seva moral i el seu esperit -i fins hi col.laboren- fins el punt en què ja no ens adonem en el femer en que vivim.

dissabte, 21 de juliol del 2007

FI DE L'EPÍLEG I LES ENTRADES. COMENTARIS OBERTS

Abans de marxar quinze dies a la montanya vull deixar la feina feta.

Les raons esmentades per plegar penso si no seran excuses,i el que passa és que no tinc ànima de blogger. Deixo doncs de fer entrades. Resti aquí aquest blog com els blocs de pedra de les ruïnes de l'antigor com una mostra de lo que pudo haber sido y no fue. Resti aquí el meu pensament -pensament d'altra banda consubstancial a les arrels de la nostra civilització- amb prou extensió i a vegades densitat, per a qui vulgui reflexionar-hi.

Ho vaig dir al Manifest i s'ha acomplert: " És possible que davant aquestes reflexions algú bordi com gos foll; els ignorants hi facin tentines i els cretins babarotes. "

Em vaig oblidar de dir : i els altres - si existeixen- restaran impasibles i callaran. Callem tots doncs. El que si restarà oberta és la publicació dels comentaris, que respondré.
I és que malgrat aturi el meu discurs no vol dir que vulgui parar d'escoltar. M'agradaria saber p.e. quines són les raons de l'optimisme generalitzat i la fe en la modernitat i la postmodernitat; la justificació de la bondat d'aquest temps cretins i inmorals, o bé allò contrari, és clar; alguna vivència, etc.

Acabo amb un altre profecia: Aquesta societat va de victòria en victòria fins la derrota final.



diumenge, 15 de juliol del 2007

BIG PAFIAM'S GREAT SHOW IS OVER (I)

He pensat si pagava la pena dedicar uns minuts a despedir-me, amb alguna reflexió inclosa, i la resposta ha estat no. El grau de submissió al PUP (Pensament únic progre) hores d'ara és impossible canviar-lo, i cap esforç serveix , és com picar amb ferro fred, l'únic que es fa és soroll. Bé en farem una mica. I ho faig també per respecte a les algunes dotzenes -creixent-, de visitants asiduos i algúns més d'ocasionals. Suposo que no són masses en el món dels blogs, però també us dic que vosaltres valeu per diversos milers. En el terreny moral ja en parlaríem.

He generat crispació, he rebut insults i poc recolzament. Vaig dir que els meus eren pocs, després vaig veure que sóm exactament dos, l'altre és el Sostres, tot i les divergències en algunes sortides d'olla seves. Més tard encara, al respondre un comentari sol.lidari Anònim la crida al meu SOS tres podria ser el número. A no ser que fos el mateix Sostres :) Amb aquest exèrcit no es pot guanyar res tot i que l'adversari sigui caparrut i mediocre.

Tanmateix potser sí que ha servit per alguna cosa: amb el que ha llegit aquí algun lector potser tindrà sinó vergonya una certa cura a adoptar postures de ramat o bilioses davant les creençes i la visió tradicionalista, transcendent i reaccionària -ho dic per epater una mica, d'acord- de la vida. Només poder haver canviat un dos per cent la seva ment ja seria un exit. Per alguna cosa es comença. Al menys per a mi però m'ha servit de molt: per a mesurar fins on ha arribat la nostra societat; per veure que el meu concepte del que és imbecil.litat ha triomfat arreu, i per no perdre més el temps.

I Sostres, tu no et desanimis, tot i que és difícil: escrius millor que jo i a sobre tens una bona claca, fins i tot alguns lectors intel.ligents que et recolzen, i els mitjans. Et quedes sense aprenent, hahaha. Però no et facis massa il.lusions: dius que manen les minyones, cert, però també el PUP. Units amb els qui ja saps ho maneguen tot. A més, tu vols salvar, Salvador, només Catalunya. Jo era més agosarat i -a la meva capçalera ho diu- volia salvar el món. Tens menys feina.

Ja és molt haver aconseguit que progres, materialistes, algun filonazi, liberals calentorres, etc. hagin passat per aquest blog modest i tronat. No és plat de bon gust el que no et ve de gust. Gràcies doncs.

Com el pagés que resta immòvil veient cremar els graners després d'haver-los intentat apagar amb galledes d'aigua, així jo. La diferència és que el graner és el de tots.

Tan difícil és entendre-ho, tot plegat? Veure el grau de degradació moral i ambiental, banalitat, estultícia a que hem arribat amb el collons de modernitat? No? Doncs vinga i bingo, endavant amb el PUP fins que això foti un PAFF!. Ah, i hi ha carcúndia que no és millor, però ara no és el perill.

Sou una mica durs? oi?

Fi del primer epíleg

Pafiam.blogspot.com




dilluns, 9 de juliol del 2007

Ningú no em pot tragar (II)

He comés dos errors: el primer és que ja hauria de saber -per experiència-que a ningú li agrada que li "toquin la pròpia fe" i conviccions sobre les que cada ser humà es fonamenta: sigui la fe religiosa; la convicció quasi sectària dels marxistes; l'alegria cretina dels moderns i de la massa gregària; o el nosense dels existencialistes. És humà i comprensible el rebuig dels discursos que estan fora del sistema; a l'avantguarda minoritària-que avui és el tradicionalisme-. El ridícul discurs progre, a França, al capdavant sempre de les mogudes socials, ja no està de moda.

El segon error és que no he estat a l'altura del lema que dóna nom al Blog. La indignació davant tanta estultícia ha fet que actués amb poc AMOR i -tot no insultar- a vegades era massa virulent i sarcàstic. No em donava compte del to i que estant sol no podia anar de gallito, i que -sobretot- només amb l'amor i la paciència pots esmenar els errors dels altres. Altra cosa és curar la ignorància o l'estultícia. I he d'acceptar la culpa.

No deixa de sorprendr'em però, que només amb la simple exposició d'idees i fets hagi generat tantes desqualificacions. Què hagues passat si hagués insultat?

Al pròxim post parlaré de la reacció, i anirem plegant la paradeta. No deixa de ser frustrant Sara, efectivament. Per a mi almenys, és clar. Tenia tantes coses per dir. Alguns no tindran a qui insultar però la blogosfera s'haurà deslliurat finalment d'una veu innecessària, d'un pesat carrincló, fins i tot potser d'un element perillós, i tota ella continuarà lliscant més plàcidament -amb alguna batusseta- pels camins de cohesió i del progrés , fins que aquest ens engoleixi definitivament a tots. Això no té remei. O el que és el mateix: no hi ha tutia. Prepareu-me unes paraules de comiat al menys, no?

No podia esperar que el blog reeixís -tot i que ara tinc un bon promig d'entrades- en un país en que només dues persones ens declarem reaccionàries. (En parlaré al pròxim capítol, o epíleg)

dimecres, 4 de juliol del 2007

Ningú no em pot "tragar"

Que curiós, jo que amb aquest blog intentava contribuir al bé social, m'estic convertint en el campió dels insultats.

La fera de Vallromanes va fer un meritori recull d'insults catalans, però crec que és més meritori i difícil superar el ritme amb que m'els adjudiquen, que recordi : malalt, criatura pudenta, rata de sagristia, cagarrinoide no sé què -deliciós-, miserable i dissecable -aquest últim sortit d'una tendra noieta-. T'en falta cap, Toni?

Més que la majoria -ja veus quina cosa- no em soporti em displau més que els meus no em suportin - sóm quatre, cal dir-ho, i potser no es mouen massa per la blogosfera-. Però aquí estic jo, contra el vent i la mareja, la llança bén amunt i el punyalet bén trempat.

Uns estarien contents de suscitar tans odis, jo, tan sensible, hauria de plorar per tants insults, però penso que només són això, insults. Espero tremolant els arguments. Brrrrr

Un m'ha dit crack també, vale. Estaria torrat?

dimarts, 3 de juliol del 2007

Loquillo. Sostres. Decàleg liberal.

Vaig perdent reflexos. No veure una cosa tan clara! Fins que no he vist Loquillo a ca l'Om no m'he adonat perquè va ser teloner dels Rolling: per les seves conegudes simpaties i relacions amb el PSC-PSOE -encara que vagi de perdonavides i crític-.

És sabut que la contractació funciona així, i sinó, us ho faig saber -també és coneguda la seva aversió a la cosa catalanista-

Jo dec perdre reflexos, però la resta de gent està pitjor, perquè ningú no n'ha dit res, ni la premsa, què ho sap i calla, naturalment. Tema banal? En absolut.

En Sostres ha fet avui una metàfora genial d'Esquerra -no entro en la valoració política- quan els ha comparat amb un equip de futbol sala d'una fàbrica de caixes de cartró, i que quan guanyen s'emborratxen i quan perden s'esbatussen entre ells. Fixeu-vos a més, que no els compara amb els treballadors d'una fàbrica d'electrodomèstics p.e., sinó de cartró, material bast i periclitable.

dilluns, 2 de juliol del 2007

La bandera maricona al govern

Començo per manifestar el meu respecte pels que els plau la back door, els menjanaps i les menjafigues, i els que se la tallen o se la posen.

A la Diada mundial de tota aquesta gent diverses conselleries han penjat unes grandioses banderes d'aquest moviment. Que jo sàpiga això no es fa en el Dia mundial de la Família, de la Sardana, del Medi ambient, etc. Que no es destaca als mitjans segur.

Jo crec que també això dona idea de fins on pot arribar la tontuna progre.

divendres, 29 de juny del 2007

Els "liberals" eren els dolents

La Sara em dóna peu a aclarir una cosa: els progres ens han arribat a fer creure que els "liberals" del segle passat eren els bons -i ara els abominen!-.

Els liberals estaven a l'Espanya estricte -miserable- del centre i sud- La majoria dels seus soldats eren mercenaris africans. Per qui encara no ho sàpiga: els que defensaven una descentralització de l'estat, l'identitat, la llengua, lleis i la tradició catalana eren els carlins. Les diferència entre els liberals del XIX i dels de després -que hi és- no la tinc tant clara i ho deixo obert.

Això és perquè us aneu fent càrrec de que dels progres no se n'ha de fer massa cas, jo calculo que un 10 o 20 per cent del que diuen.

Ja tinc llest el Decàleg del liberal.

dimecres, 27 de juny del 2007

Portabella o la dignitat dels micos

Un tret dels progres és l'equiparació de persones i bèsties, per allò del ADN, de l'evolució, i tal. Em ve a la memòria la mort del Floquet de Neu i en Portabella prohibint dissecar-lo per una qüestio de "dignitat" del digne finat. Serà goril.la el tio!

La zoologia, la cultura, i les futures generacions han perdut la possibilitat de tenir a l'abast -encara que fos embalsamat-un exemplar animal irrepetible, i carismàtic.


dimarts, 26 de juny del 2007

Puigcarbó, Ibañez i Vidal no són porcs

Del trio de marres no es pot aprofitar tot, com dels porcs, però una mica sí. I és que malgrat l'anterior entrada vull dir que no puc evitar que em despertin un punt de tendresa. Serà pel seu voluntarisme i dedicació a la tasca blogaire i el punt de complicitat; per la pietat i el perdó dels ensenyaments evangèlics -i mira que ens provoquen quan provoquen- ; o perquè en el fons són entranyables? Potser hi ha un component d'admiració o veneració, davant jo que no sóc ningú?

No els conec, però el Vidal fa cara de bon jan, el Puigcarbó em sembla inefable i entranyable, i l'Ibañez un corder -com diuen allà-...amb pell de cabrit. Però no els acabo de quadrar, ni interpretar, ni conèixer el seu misteri ni l'origen dels seus vòmits.

Com m'agradaria saber la raó -si no és que són maçons- de la seva gran fobia. Perquè tontos no han de ser-ho. Serà Nichtitis? hahaha, (em fa riure poca cosa)


diumenge, 24 de juny del 2007

Puigcarbó, Vidal i Ibañez. El triangle amaçonic

Vaig tornar alguna visita al Puigcarbó i em trobo la desagradable sorpresa del seu atac foll -no n'encertà ni una-. Així mateix un que li deia el nom del porc. D'això el post aquest.

Puigcarbó I Vidal insulten i calumnien l'Església des de l'estil clarament maçonic i l'Ibañez pel mateix preu insulta també els creients des de la brutalitat nietzschiana. El Carbó també es declara seguidor del brètol. Amb el que diu no m'estranya.

És el triangle de xoc que lluita per exterminar aquest perillós enemic de la humanitat que és el catolicisme, sobretot als llocs de misèria, ja que amb les vides que salven amb la seva tasca les entitats eclesials, fan que hi hagin més boques a alimentar i la gent tingui accés a la sempre perillosa cultura.

Sincerament, no sé com es pot atacar d'aquesta manera la saviesa i la bondad. Vull creure que serà ignorància , per fer-se el progre o seguir el discurs al ramat induït.

Un consell: no us en fieu mai del tot de gent tan anti.

dilluns, 18 de juny del 2007

"ÉS HORA DE XISCLAAAR!!" Saramago

La Providència va possant pedretes per a que vegi que vaig pel bon camí. Deia aquí que no és moment de banalitats i l'endemà al diari trobo en Saramago que diu que "...és un moment en que no es pot qüestionar la democràcia...És el moment de xisclar". El que jo deia. Segur que amb el "comunista" Saramago no compartiríem les solucions, però és una persona sensata i coincidim plenament en el diagnòstic i en les ansies de xisclar als quatre vents.

Després d'intentar consolar els afectats pel final de lliga dient que de les coses dolentes hem de treur'en ensenyaments, em trobo al Full dominical un escrit amb una cita de Ciceró que diu : "Hem de valorar les coses dolentes...per trobar-hi alguna cosa positiva". Cadascú que hi trobi la seva i si la vol compartir, que ho faci.

dijous, 14 de juny del 2007

"El liberalisme és pecat"

Aquest és un blog antiprogressista i antiprogre. Més antiprogressista que antiprogre. Hi ha però un tipus de progre fins i tot entranyable, en la seva inocència, amb les mans plenes de lliris. Evidentment no és el progre instal.lat -en el carro dels "triomfadors"- que ens vol donar lliçons de no sé què.

Com a petit desgreuge al progre de barba, pancarta, protectora o parròquia, tan ple de bona fe com manipulable pel pensament únic del sistema, vull manifestar que m'he adonat que els liberals representen un perill per a la humanitat tan important com el progressisme destructor. Ho explicaré pròximament. Els liberals, a l'igual que el típic esquerrà pijoprogre, encarnen el pitjor de la "dreta" i de "l'esquerra".

Estic confeccionant el decàleg del liberal, al igual que vaig fer el del progre.

Cal remarcar que avui però, quasi tothom tira cap el liberalisme. Fins i tot els xinos.

Per cert, he de llegir el llibre de Sardà i Salvany del títol.

diumenge, 10 de juny del 2007

Porca misèria humana

Es pot saber quan deixareu tots plegats, tot el món,de parlar de banalitats? Que no sabeu fer un altra cosa? Que és que ho feu per fugir de la misèria que ens envolta, del futur que ens espera? O és que no el veieu? Porca misèria humana. Tal com està tot, considero banalitat fins i tot esmerçar la major part del temps parlant d'art, gastronomia, etc., coses excelses que certament podrien ser considerades signe de refinament en temps de no urgència ni compromís. Ara és secundari.

Potser és que ja està tot dat i beneït. Beneïts sigueu, beneits. La degradació de l'home i de la natura sembla no tenir aturador i tothom rient. Pitjor que els cafres.

pafiam.blogspot.com

dissabte, 9 de juny del 2007

Pla s'em comunica. Providència (IV)

El mateix dia que vaig escriure l'entrada d'abaix, llegeixo , al vespre, això d'en Pla:

"Fot fàstic tot plegat, això no té remei"

"I al costat d'això hi ha el mèrit de l'Església catòlica, que ha entès la relativitat de la gent... la poca cosa de la gent"

No coments. En tot cas, els lectors.

dijous, 31 de maig del 2007

Noms de maçons

Reconec que al Sopeñàs li tinc mania, a sobre és un intolerant que no deixar parlar. Sort que és progre. L'aguanto just el moment de canviar de canal.

Si ell és maço, és plausible que als d'aquest llistat -molts noms coneguts- hi tinguin alguna relació de simpatia: Director del web Plural: Enric Sopena Jefa de redacción: Marisu Moreno Redacción: Ana Isabel Abril, Marta Iraeta, Sergio Colado, Virginia Vadillo, Andrés VillenaColaboradores: Carlos Carnicero, Elena Martí, José García Abad, Antonio San José, Jordi García Soler, Eduardo Sotillos, Victoria Lafora, Eduardo Madina, Marc Vidal, Esther Jaén, Erico Cemos, Carlos Fanlo, Jesús Nieto.

Només és informació, no per se tendenciosa, i cadascú que la interpreti com vulgui. No és censurable, no?

El Pepe Rodriguez diuen que ho és. No m'estranya, amb la tírria que té als catòlics.

Convido a que l'amable lector proposi noms de personatges que semblin o sabeu maçons. Si es diu que conspiren, nosaltres intentem endevinar qui, ni que sigui per a divertimento.

dimarts, 29 de maig del 2007

L'Enric Sopena és maçó

Seguint el fil d'un comentari anònim del blog del Toni Ibañez vaig descubrir que aquell tipus repelent que li diuen Enric Sopena és maço. I també un Marc Vidal que es veu que pinta bastant a la blogosfera catalana.

Ja vaig dir que aquest és un blog que també vol ser informatiu. Informaré i ampliaré el tema.

dilluns, 28 de maig del 2007

Els psocialistes enfastiguejen i...

Els sociates no saben administrar, han fet disbarats a tutiplén, cansen amb la seva canço progre, han mostrat la seva mediocritat, i potser la mediocritat general, és cert. Tot això ha portat com a conseqüencia que la gent acabi desconfiant de tots els polítics i a l'abstenció. Això els ha anat de meravella: la gent , majoritariament, no ha anat a votar, però els socillestus; els seus votants sí! I vinga sociates per anys. La veritat és que els altres no són l'octava meravella, però una mica d'aire fresc...

Ho deia més avall : Catalunya estem bén fotuts.

Em sembla que la gent espera una espècie de salvador, no sé exactament què.

divendres, 25 de maig del 2007

El que Pla digué a l'Estapé

Em vaig fer un fart de riure. Imaginem primer la cara de l'Estapé amb aquells ulls petits i esbatanats. Diu que Pla triava els amics per raó de la capacitat de conversa i de beure -Fabià anava bén servit- i al Mas Pla li digué un dia: Si us voleu dedicar a la política, quan aneu a Madrid us poseu ulleres fosques, perquè amb aquesta mirada no fotareu res.

Quan sigui gran vull ser com en Pla, o com el Sostres -em refereixo a la capacitat de dir les coses tal com rajen-. Una mica menys virulent potser.

dimecres, 23 de maig del 2007

La música més tradicional de Catalunya és la rumba gitana?

Hi ha un munt de spots (sic) que posen com a fons el ritmillo d'una rumba gitana, sobretot els de l'Ajuntament de Barcelona. També alguna caixa d'estalvi. Ara ens matxaquen amb gitanades en la campanya oficial del PSC de Barcelona als spots electorals. Fer coses tradicionals catalanes és de pagès i carrincló, pels progres . N'arriben a ser... N'arribem a ser...

dilluns, 21 de maig del 2007

LA MORT DE CATALUNYA, Es com la del cagaelàstics

He parlat amb gent que acabava de venir del sud de França i em parlaven meravelles del civisme, ordre i encant d'aquell país; jo vaig estar per Setmana Santa per l'Espanya interior, i vaig tenir la mateixa sensació. Després de cada viatge visc l'impacte de retrobar-me amb el meu país desfet.

Potser influeix l'entorn dens, asfixiant i miserable on visc -l'àrea metropolitana del monstre barceloní- però no he vist al món civilitzat un lloc tant desplaent per a viure com a Catalunya.

El culte a la riquesa; la febre constructora, destructora de llocs i paisatges, ha convertit paradisos en llocs de malson.No sé si tenim més culpa els de casa o els de fora, però el cert és que amb aquesta passió per la modernitat i el progrés, amb aquest bandejament de la Catalunya tradicional hem esdevingut un país miserable i pudent. I lleig. També es abominable moralment; pel que fa a la cohesió social; mesquí... Ja ningú recorda les vinyes del Vallès, ni els pobles abans d'esdevenir ruscos de ciment i els rius clavegueres, ni els homes humans. Ja ningú recorda Catalunya.

No sé com collons tota la immigració del món vol venir a aquesta merda de país. N'han d'estar de fotuts.

PATRIA FIDES AMOR

dijous, 17 de maig del 2007

Una altra manifestació de la Providència

Anònim ha dit... Anònim va dir ahir...

No sé si val la pena escarrar-se Pafiam.Jo sóc més pessimista, crec que no sortirem del pou.
La societat està idiotitzada.

"Que no puguis canviar res, això et fa gran". Goethe. Dono la meva paraula que aquesta cita de Goethe la vaig trobar per casualitat l'endemà del comentari d'Anònim, en una plana, en un llibre que feia temps no mirava... La cita encapçalava un capítol.

Aquest pensament de Goethe em sembla grandiós, i segur que tan profund que no estic segur d'haver-lo entès del tot. Alguns lectors segurament l'entendran millor que jo.

dilluns, 14 de maig del 2007

Tres informacions bastant putes. "CATetas" marietes

- A la Trobada Catalana de corals infantils, en lloc de cantar un repertori infantil, tradicional, o adequat a ells, els han fet cantar una cosa d'aquest artista infumable d'en Brossa. I no ho dic perquè fos maçó. Algun dia hem de tocar aquest tema que ens tenen amagat.

- El molt català AVUI porta com a carta més destacada el diumenge, la d'un senyor que nega a un Bisbe el dret a dir que els partits més conseqüents amb la doctrina catòlica son els Carlins, La Comunió tradicionalista, etc. Un dels tres llibres recomenats era una apologia de l'ateïsme. Progres, tontos útils al sistema.

- Es veu que entre els ambients gais nocturns -sovint putrefactes- es parla essèncialment castellà. Els marietes catalanoparlants són anomenats LAS CATETAS.



dissabte, 12 de maig del 2007

Una altra vegada la Providència? Hi busco el sentit

Des que he iniciat el blog em trobo amb unes casualitats sorprenents. Un altre vegada em trobo el que dic al blog, als mitjans; en diaris antàgonics i impossibles -tots ho són per a mí però- . Luis Pliego parla a un diari barceloní de "EL COMPROMÍS, UN MOVIMENT CONTRACULTURAL, i que "EL FUTUR pot ser de la gent que accepti que la vida en general i les relacions particulars tenen un component de patiment , del qual s'ha d'aprendre per a madurar...que no serveix deixar-se la VISA a Guci ni evadir-se amb decibels."

Diu en Pliego que aquest compromís amb els altres -què és sinó el cristianisme?- "ESTA EN VIA DE NO SER TITLLAT DE CONSERVADOR SINÓ ABSOLUTAMENT MODERN". Lo que yo te diga, macho: que allò transgresor són els valors. (Em sap greu, Nich)

Potser és perquè estem en un canvi de cicle i cada vegada en som més que volem sortir del pou? Serà perquè el que dic va fent forat?

dimecres, 9 de maig del 2007

"Són tan bones les taques d'en Tàpies com un Velàzquez"Josep Pla

"L'art" modern és l'aixecada de camisa més gran del segle. Cretins els que l'admiren i cobards cretins els que callen.

Josep Pla se n'enfotia de "l'art modern", cosa inevitable en qualsevol persona que hagi fet la Primera Comunió .

Parlant de comunions avui he llegit que a Afganistan un grup de soldats ha fet la Primera Comunió, i un altre més nombrós encara, la Confirmació. De tant en tan una bona notícia.

No hi ha cosa més bonica al món que un nen o una nena -o un adult- fent la Primera Comunió
.

Que bo que és Internet que puc dir això al món sense que cap maleït diari progre ho pugui censurar.
Per cert, quin diari més fastigós el Periódico de Catalunya.

dimarts, 8 de maig del 2007

L'avantguarda és allò clàssic. I.Mitoraj. Diu -ell i prou- el mateix que jo!

Aquest blog m'agafa una deriva potser massa transcendentalista (jo que sóc un ingenu carrincló) i amb curiositats sorprenents.El camí el deu marcar la Providència. Mireu el que diu l'artista Mitoraj , fet venir per una Caixa i el tripartit: "Faig art figuratiu, que és sumament difícil com a resposta a l'art modern, perquè em situo a l'extrem contrari. Als Estats units em consideren avantguarda perquè no faig el què s'esta fent..." En aquest blog he proclamat que la transgresió és la tradició.

Segona.- Tenia un post al cap per avui on volia dir que
la música - l'art- és per a molts una cosa de l'ànima, intangible, i per altres és cosa de l'intel.lecte, i que això marca una diferència -o divisió- fonamental entre els éssers humans -pensants-, potser més que la diferència entre fe i ateïsme. En la mateixa entrevista al diari trobo que diu en Mitoraj: "Hem oblidat que l'art antic tenia ànima".

Avui em poso un 8'5.


diumenge, 6 de maig del 2007

Yo soy asín. Anècdota tonta

Possem-hi una mica d'humor, del real, que és el que m'agrada. Jo que sóc bastant criticon amb l'estupidesa, molt sovint tampoc no m'escapo a ella amb actuacions surrealistes involuntàries, com aquesta d'ahir:

Vaig trucar a un restaurant per a menjar vuit el diumenge i dic : Em podria reservar vuit taules? Vaig rectificar amb poca fortuna: Vull dir si em reservaria vuit cadires. Fins que la restauradora em va ajudar: Una taula per a vuit.

dissabte, 5 de maig del 2007

Premiats al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Josep Pla no, que era fatxa.



Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

dijous, 3 de maig del 2007

Josep Pla i els bandarres.

"Catalunya és un país de bandarres, i dispensi". Ara penso que això l'hi feia dir el menyspreu que va patir de les mamaroques de bona part de la intel.lectualitat catalana, essèncialment progre i barcelonina. Potser també al veure el declivi del país en tots els àmbits que comportà la "modernitat" , amb la gent i el territori venent-se per un plat de llenties.

El Premi d'honor de les lletres catalanes va néixer l'any 1969 i no se li ha concedit mai a en Pla, gran entre els grans de la literatura universal. Diuen que perquè era franquista. Trossos de dròpols.

Això és l'enèssima mostra de la misèria intel.lectual i potser humana de la progressia i que el pitjor d'aquest país és el pensament progre, i si ve d'intel.lectuals o polítics molt pitjor.

Si algú vol donar noms dels figures que el vetaven...o dels que ara el menyspreen...La informació es poder.

Montaigne seria del Pla (joc de paraules)


dimarts, 1 de maig del 2007

"Cada dia m'agrada més tractar amb capellans" Josep Pla

Us avanço post de tast d'un llibre rar de trobar on els amics del Pla del Motel Empordà - d'un Pla gran però més savi que mai- van recollir tot el que deia i feia: l'entrevista amb el Terradellas; visites de patums i reflexions diverses. Sorprèn la veneració especial per mossèn Modest Prats.

Aquest llibre; el que hi van recollir de Pla fot a terra tota la imatge d'un Pla materialista i racionalista.

De Nietzsche deia que era "una merda delirant" i de la deesa Raó que era una merda a seques.

Amb aquest Pla si que estic al.lucinant Francesc.

Diu pràcticament el que estic dient jo en aquest blog.

A vegades penso que jo hauria de prendre el relleu de Pla. Encara que també, com ell deia :"jo no sé res de res, senyoreta"

dilluns, 30 d’abril del 2007

És lliure una caixera? La llibertat dels miserables

Són més lliures una caixera del super, o de la Caixa -allà engabiada-, un peó d'una cadena, etc. en una democràcia que un pastor de cabres fregant la misèria a la república més fonamentalista?

La llibertat què té a veure amb la política? I la llibertat interior?

Com es pot explicar que la gent visqui disciplinada i feliç entre les parets d'un convent, en una presó, o com jo, quan estava en un internat religiós.

És possible la llibertat sense ordre, un ordre que la precedeixi?

En definitiva: Què entenem per llibertat?

diumenge, 29 d’abril del 2007

Súplica al món

Com m'agradaria estar equivocat i ser jo el que necessito ajuda! Com dec necessitar sentir la veu d'algun progre de bona voluntat que m'expliqui la vida i els meus errors de pensament i vitals!
No pot ser que tothom estigui errat menys jo.

Però molt em temo que no, que no erro,que no erro massa.

Help, I need somebody, Help

dissabte, 28 d’abril del 2007

TV3 TANT M'ÉS. Sexe tonto

TV3 és tan dolenta com el canal 9 Valencià. Si volen tancar-la, a València, és pel seu sectarisme ANTI PP. Perfectament llògic que la vulguin tancar. Si pots evitar que t'insultin... Per l'únic que sap greu és pel tema de la llengua.

El presentador del programa el vi de TV3 em queia bé. Fins que per pujar l'audiència va treure amb no sé quina excusa una puta en calces fent posturetes "excitants".

El Caçadors de paraules gran programa també, ara l'espatllen donant carnassa als taujans ensenyant quatre culs . Merda.

dijous, 26 d’abril del 2007

DECÀLEG DEL PROGRE - DECALOGO DEL PROGRE

DECÀLEG DEL PROGRE - DECALOGO DEL PROGRE

Cap el pensament únic progre (PUP)!

1. El primer manament és el REBUIG DELS VALORS MORALS TRADICIONALS I LA TRADICIÓ MATEIXA. (Aquesta oposició obssesiva a tot allò que es tradicional ha estat titllat per alguns psiquiatres com un "desordre mental".)

2. Posa en questió la FAMÍLIA TRADICIONAL; considera indiscutible anomenar matrimoni a la unió home-home o dona-dona i li semblen bé les "famílies" grupals , monoparentals, etc.

3. Defensa la caducació i "superació" de L'ART CLÀSSIC i l'academicisme.

4. Menysprea el sentiment de pertanyença a un país i el concepte de PÀTRIA.

5. No sols defensa obrir les portes a la IMMIGRACIÓ, sinó que veu LA BARREJA DE RACES com un ideal a assolir. Hi han grups que ja no només defensen el mestissatge sinó "una Barcelona bastarda".

6. Advoca per la generalització del SEXE "LLIURE" , l'HOMOSEXUALITAT i la PROSTITUCIÓ. Davant una relació sexual amb una persona afectada per la SIDA aconsella el condó, no pas l'abstinència. Considera el control de l'instint sexual com una repressió absurda.


7. Veneració per "la ciència". No es planteja problemes ètics davant ELS EXPERIMENTS AMB EL SER HUMÁ manipulant el nucli cel.lular.

8. Defensa la llibertat de circulació i venda de totes les DROGUES.

9. Nega o minimitza la INSEGURETAT CIUTADANA. Considera al DELINQÜENT de carrer víctima d'un sistema social injust. Al delinquent de corbata el considera un delinqüent. Diu que abans es delinquia més però no es deia.

10. I com a punt més important i nexe d'unió entre totes les families progres: el combat -amb calúmnies si cal- a LA RELIGIÓ i en especial a l'Església católica, com no podia ser d'altra manera, ja que és l'últim reducte de saviesa i moralitat.

Enfront això: PATRIA, FIDES, AMOR
-------------------------------------------------------------------------------------------------

El PUP, pel seu contingut hedonista i materialista es l'aliat imprescindible del sistema neoliberal i consumista.

-El PUP extén els seus tentacles en el món de l'ensenyament, les arts, l'Església, els mass media, etc.
La consecuència es l'evident degradació ètica, estètica i moral de la societat .

- Lluitem també nosaltres amb beligerància, intel.ligència i valentia en la defensa dels valors tradicionals de la nostra societat enfront l'ofensiva que ens vol diluir.

Nota.- Si us identifiqueu en dos o més punts del decàleg busqueu ajuda.

Vule vu le passer si vous ple, ce soir?
Pafiam.blogspot.com


DECALOGO DEL PROGRE - en castellano


Hacia el pensamiento único progre (PUP)!

1. El primer mandato es el RECHAZO DE LOS VALORES MORALES TRADICIONALES Y LA TRADICIÓN MISMA. (Esta oposición obssesiva a todo aquello que se tradicional ha sido tildado por algunos psiquiatras como un "desorden mental".)

2. Pone en cuestión la FAMILIA TRADICIONAL; considera indiscutible denominar matrimonio a la unión hombre-hombre o mujer-mujer y le parecen bien las "familias" grupales , monoparentales, etc.

3. Defiende la caducación y "superación" del ARTE CLÁSICO y el academicismo.

4. Desprecia el sentimiento de pertenéncia a un país y el concepto de PATRIA.

5. No sólo defiende abrir las puertas a la INMIGRACIÓN, sino que ve LA MEZCLA DE RAZAS como un ideal a lograr. han grupos que ya no sólo defienden el mestizaje sino "una Barcelona bastarda".

6. Aboga por la generalización del SEXO "LIBRE" , la HOMOSEXUALIDAD y la PROSTITUCIÓN. Ante una relación sexual con una persona afectada por el SIDA aconseja el condón, no la abstinencia. Considera el control del instinto sexual como una represión absurda.

7. Veneració por "la ciencia". No se plantea problemas éticos ante LOS EXPERIMENTOS CON EL SER HUMANO manipulando la célula

8. Defiende la libertad de circulación y venta de todas las DROGAS.

9. Niega o minimiza la INSEGURIDAD CIUDADANA. Considera al DELINCUENTE de calle víctima de un sistema social injusto. Al delincuente de corbata lo considera un delincuente. Dice que antes se delinquía más pero no se decía.

10. Y como punto más importante y nexo de unión entre todas las families progres: el combate -con calumnias si hace falta- a LA RELIGIÓN y en especial a la Iglesia católica, como no podía ser de otra manera, puesto que es el último reducto de sabiduría y moralidad.

Enfrente a esto: PATRIA, FIDES, AMOR ------------------------------------------------------------------------------------------------- El PUP, por su contenido hedonista y materialista se el aliado imprescindible del sistema neoliberal y consumista. -El PUP extén sus tentacles en el mundo de la enseñanza, las artes, la Iglesia, los mass media, etc. La consecuència se la evidente degradación ética, estética y moral de la sociedad . - Luchamos también nosotros con beligerància, intel.ligència y valentía en la defensa de los valores tradicionales de nuestra sociedad enfront la ofensiva que nos quiere diluir. -------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota.- Si os identificáis en dos o más puntos del decálogo buscad ayuda.


Vule vu le passer si vous ple, ce soir?

Pafiam.blogspot.com

dimarts, 24 d’abril del 2007

Hem sortit al programa del Bassas

Foix ha dit que al cap i a la fi el que ens emociona és allò carrincló, p.e. sentir l'Emigrant quan ets fora de Catalunya, Sanuy ho ha reafirmat. El comunista de llagostí i caviar, Portabella, ha dit que no, és clar, després de dir que el modernisme, pse!, qua a ell li molava la Bauhaus, com si l'arquitectura comencés amb la Bauhaus.

La canço progre sí que ratlla. Farts, tius.

dijous, 19 d’abril del 2007

Fragment del poema de Vicent W. Querol PATRIA ,FIDES, AMOR

L’Amor, la Fe i la Pàtria foren tres bones fades
que els bressols dels meus pares varen trenar llavors;
la Fe, ab les verdes palmes del martiri i la glòria;
La Pàtria, ab los que serva llorers eterns la història,
i ab la murta els Amors.

La Pàtria!... En corts o en lluites, ab sang o ab veu valenta,
contra els estranys la terra, los furs contra el dret real,
bé els defensà València, ab clar seny i ab mans fortes;
per ço el punyal d’En Pere gravà dalt de ses portes:
«Dues voltes lleal.»

La Fe!... De l’humil frare mestre Vicent encara,
ressò dels antics segles, retruny l’ardenta veu
que en lo Concili als Papes, als Reis davant sos nobles
i per les amples places cridà als estols dels pobles:
«Honra i temor a Déu!»

L’Amor!... L’ombra de N’Àusias a tan bell mot aixeca
lo front del llit de marbre, fixant los trists esguards,
i plany de nou les trobes de sa immortal ferida
ell, per qui fou la dona entre els dols de la vida
com un «lliri entre cards».

Jovent de Catalunya, nous trobadors, del nostre
sagrat avior sigau-ne, jo us prec, custodis feels.
Si l’arbre boscà aixeca fins al cel blau les branques
on los aucells s’aturen i esclaten les flors blanques,
és que enfonsa els arrels.

Mai com avui que Espanya obira envergonyida
trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang,
sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola,
mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola
ab les barres de sang.

Mai com avui que el dubte glaça los cors i brollen
pertot fonts d’impuresa on beu lo poble a doll,
mai com avui n’és digne qui diu l’oració tendra
i en les desertes ares, cobert lo front de cendra,
dobla el cap i el genoll.

Mai com avui que l’Odi esmola els ferests glavis
i ven a l’encant l’ànima sos sentiments per l’or,
mai com avui n’és digne qui l’olivera planta
i, coronat de roses, al món, trobador, canta
la dolça llei d’amor.

Any 1872

Mireu, a l'any 1872 ja se sabia i avui encara hi ha qui no ho sap.

El desconeixement i arraconament d'aquest gran poeta és una mostra de l'escomesa, quan no menyspreu, dels cretins i dels enemics dels valors autèntics de la societat.

dimecres, 11 d’abril del 2007

Coses que no agraden a progres i moderns. Lo carrincló és lo millor. Col.labora!


Carrincló és el terme que utilitzen la patuleia que es pretén moderna per qualificar
un pessebre clàssic amb la seva molsa i Anunciata; una coral de nens amb barretina cantant nadales; una noia que no permet que "l'empenyi" el primer galifardeu que passi o vol arribar sencera al matrimoni, etc.

Hi han moltes més "carrinclonades" i segur que n'hi han de més carrinclons que jo. Us demano que
col.laboreu tot afegint coses d'aquestes, per a molts entranyables, que creieu que la patuleia "progressista" considera carrinclones, els posa dels nervis i voldria veure extingides.

Deia Dalí -a qui també titllaven de carrincló quan feia pintura religiosa ortodoxa- que l'única cosa què hom no pot deixar de ser , facis el que facis, és modern.

Crec que el poble català ha estat bàsicament carrincló, -és acceptat que hem tingut més poetes per metre quadrat que cap altre poble- i tot i que a vegades no ho hem sapigut combinar prou amb la rauxa,
el millor de Catalunya és aquesta ingenuïtat, intel.ligent però. Amb ella han nascut la Renaixença, els Pastorets i s'ha bastit la Sagrada Família.

divendres, 6 d’abril del 2007

A tall de manifest. PATRIA, FIDES, AMOR


De ben segur que davant aquestes reflexions i per les coses que aniré publicant n'hi hauran que bordaran com gossos folls, els ignorants hi facin tentines i els cretins babarotes. Déu ens ajudi a tots.


LA TRANSGRESSIÓ ÉS LA TRADICIÓ



-Aquest text sembla llarg però és curt. Hi ha expresat el que he trigat molts anys a comprendre.

El postmodernisme ha instaurat les seves premises: ja és majoria qui considera en vies de caducació valors com la tradició, la identitat nacional, l'estètica i els valors clàssics, o la religió. Hom venera la tecnologia enfront allò manual. La postmodernitat també postula que és primordial satisfer l'ego i el cos, i de manera immediata.

És ridícul creure's transgressor -i valent- per transgredir, sovint amb patètica agressivitat, la tradició i les maneres antigues quan part de la mssa ho ha fet seu. Amb això hom ja no escandalitzarà quasi ningú, ans el contrari serà aplaudit, estarà dins la norma. Què enten per transgressió, per transgressió necessària, el qui ensenya el cul a un escenari o insulta el Papa, només pel gust de provocar o fer-se l'avançat?. És d'una evidència palpable que allò que ara trenca la norma i descol.loca a la plebs i il.lustrats és tot el contrari: transgredir no és p.e. atacar l'Església sinó dir que vas a oir missa cada diumenge que pots; no és dir que la pintura "d'avantguarda" és magnífica sinó el contrari.

El fals progressisme és acceptable com a pecat de joventud però pot arribar a patètic a una certa edat. Com patètica és la covardia del tradicionalista que amaga el que pensa, per no anar a contracorrent.

Hi ha la mala costum de situar la transgressió i el "compromís" a la banda dels "progressistes", com si una persona clàssico-conservadora no pugués transgredir la modernor i la seva parafernàlia i comprometre's amb els valors tradicionals.

Em resulta tan odiosa la provocació gratuïta com plaent la que resulta del que és dit amb sinceritat i sense ànim de provocar.

Els Jocs Florals, a proposta de Mila i Fontanals premiaven tres categories: PATRIA, FIDES, AMOR, valors que també es convertiren en el lema de la Renaixença. També són per a mí fonaments dels meus ideals, que aquí exposo per a que els feu també vostres.


PÀTRIA

El concepte de pàtria ha deixat de ser per a mí una cosa merament romàntica. Ans el contrari ara considero que el fet que la pertanyença un lloc i les arrels -o la manca d'elles- ens faci ser com sóm té uns fonaments bens reals; és una realitat palpable, potser fins i tot física: questió telúrica? genètica? quàntica?. L'obvietat d'aquesta influència - la del medi i la tradició sobre l'individu- és negada tossudament per la postmodernitat.

Sigui dit que ha perviscut la llengua però es van perdent els trets i el tremp d'aquella Catalunya esplèndida del romànic, de la Renaixença, dels grans reis... Cal reivindicar la Catalunya que hom anomena carrinclona, la pairal, la de Gaudi, Verdaguer, Torras i Bages, Guimerà, el Patufet...i el nacionalisme de campanar i espardenya. La Catalunya que ha fet gran Catalunya. Davant aquest país gris i buit del postmodernisme costa trobar l'orgull de ser patriota. Potser per això és pel que escric. Hi ha el consol que aquesta és la tònica que impera arreu els països.

La pàtria no és per a mí només un concepte cultural i social. La pàtria és també el medi físic. Per tant estimar la pàtria és també defensar el paisatge, el territori. Pocs països han malmès tant el seu espai físic. És dolorós per a qui l'estima i motiu de vergonya col.lectiva. Hem convertit la meravella que ens ha estat donada en un dels llocs més desagradables, desharmònics i pudents. Hem destrossat trossets de paradís. I a canvi de que? Qualsevol que hagi viatjat, si compara amb ulls desapassionats ho veurà.


FIDES

El fet catòlic és indestriable del naixement de Catalunya, jo diria que del mateix fet de ser català. Els monjos del Cluny van ser l'avançada que comença a colonitzar, artigar i tombar els terrenys del païs guanyats al moro ocupant: foren el factor civilitzatori determinant, tant espiritual com material. Fins que amb la desamortització les propietats foren expropiades i passaren als burgesos, creant els latifundis. El pagès pagava el delme -una dècima part de la collita- al monestir, a l'hora que aquest procurava diversos serveis el pagès. Amb la desamortització passà a pagar una tercera part al terratinent a canvi de res.

La fe catòlica m'ha arribat a través de moltes generacions, cada aconteixement important l'hem celebrat amb una cerimònia religiosa. No seré jo qui trenqui la cadena secular.

Igualment, darrera l'obra dels nostres homes més insignes sempre hi ha planat la busca d'allo transcendent, és des de la fe cristiana on es pot capir el seu llegat monumental: des del romànic al gòtic, i des de Llull a Gaudí, passant per Maragall. Repassant la història -no política- del nostre país hom s'adona que el sentit de pertanyença i fins i tot la militància cristiana és una constant en els nostres prohoms. Els focus de Montserrat i Poblet, però també tots els rectors que féren de les seves parròquies -aixopluc de demòcrates i comunistes i així els hi paguen-- dinamitzadores de tasques socioculturals, Així mateix les belles arts i la música d'inspiració religiosa arreu el món, constitueixen el patrimoni cultural més gran de la humanitat.

Perquè crec en el missatge transcendent dels Evangelis i en el valor civilitzatori de la religió, malgrat errors de la humana Església, a vegade injustos, a acusa de l'apropiació de molts dirigents polítics del nom de Déu i de les calúmnies de les forces anticristianes.

Perquè "Passen reis i revolucions, la creu queda".

Perquè "El cel i la terra passaràn però les meves paraules no passaràn".


AMOR

Amor és estimació, per tant comporta respecte i despreniment envers allò estimat. Hom estima les persones però també pot sentir-ne per altres coses. Fins l'enamorament -cosa en que cal posar-hi la justa mesura-.

Respecte, altruïsme, solidaritat, amor-enamorament, són diferents cares del que en diem amor. Totes elles sóns els fonaments sobre els quals cal aixecar la societat i les petites comunitats: laborals, familiars, ...

I l'amor necessari per a fer cadascú el millor que pugui allò que fa, ja que com deia en Pau Casals el món és una gran orquestra que faria un acord meravellos si tothom fes cada cosa el millor que sap, tot pensant que forma part de la gran orquestra del món.

L'amor tampoc s'acaba amb el proïsme: cal estimar i obrir-nos encuriosists a allò que de bo ens ofereix la vida material, intel.lectual i espiritual: l'art, la natura, la bellesa, la vivència religiosa, etc.

PASSA-HO I EN SEREM MÉS!



Autoria.-De moment em reservo l'anonimat. Allò que importa però és el pecat , no el pecador, i aiximateix en la virtud.