divendres, 29 de juny del 2007

Els "liberals" eren els dolents

La Sara em dóna peu a aclarir una cosa: els progres ens han arribat a fer creure que els "liberals" del segle passat eren els bons -i ara els abominen!-.

Els liberals estaven a l'Espanya estricte -miserable- del centre i sud- La majoria dels seus soldats eren mercenaris africans. Per qui encara no ho sàpiga: els que defensaven una descentralització de l'estat, l'identitat, la llengua, lleis i la tradició catalana eren els carlins. Les diferència entre els liberals del XIX i dels de després -que hi és- no la tinc tant clara i ho deixo obert.

Això és perquè us aneu fent càrrec de que dels progres no se n'ha de fer massa cas, jo calculo que un 10 o 20 per cent del que diuen.

Ja tinc llest el Decàleg del liberal.

dimecres, 27 de juny del 2007

Portabella o la dignitat dels micos

Un tret dels progres és l'equiparació de persones i bèsties, per allò del ADN, de l'evolució, i tal. Em ve a la memòria la mort del Floquet de Neu i en Portabella prohibint dissecar-lo per una qüestio de "dignitat" del digne finat. Serà goril.la el tio!

La zoologia, la cultura, i les futures generacions han perdut la possibilitat de tenir a l'abast -encara que fos embalsamat-un exemplar animal irrepetible, i carismàtic.


dimarts, 26 de juny del 2007

Puigcarbó, Ibañez i Vidal no són porcs

Del trio de marres no es pot aprofitar tot, com dels porcs, però una mica sí. I és que malgrat l'anterior entrada vull dir que no puc evitar que em despertin un punt de tendresa. Serà pel seu voluntarisme i dedicació a la tasca blogaire i el punt de complicitat; per la pietat i el perdó dels ensenyaments evangèlics -i mira que ens provoquen quan provoquen- ; o perquè en el fons són entranyables? Potser hi ha un component d'admiració o veneració, davant jo que no sóc ningú?

No els conec, però el Vidal fa cara de bon jan, el Puigcarbó em sembla inefable i entranyable, i l'Ibañez un corder -com diuen allà-...amb pell de cabrit. Però no els acabo de quadrar, ni interpretar, ni conèixer el seu misteri ni l'origen dels seus vòmits.

Com m'agradaria saber la raó -si no és que són maçons- de la seva gran fobia. Perquè tontos no han de ser-ho. Serà Nichtitis? hahaha, (em fa riure poca cosa)


diumenge, 24 de juny del 2007

Puigcarbó, Vidal i Ibañez. El triangle amaçonic

Vaig tornar alguna visita al Puigcarbó i em trobo la desagradable sorpresa del seu atac foll -no n'encertà ni una-. Així mateix un que li deia el nom del porc. D'això el post aquest.

Puigcarbó I Vidal insulten i calumnien l'Església des de l'estil clarament maçonic i l'Ibañez pel mateix preu insulta també els creients des de la brutalitat nietzschiana. El Carbó també es declara seguidor del brètol. Amb el que diu no m'estranya.

És el triangle de xoc que lluita per exterminar aquest perillós enemic de la humanitat que és el catolicisme, sobretot als llocs de misèria, ja que amb les vides que salven amb la seva tasca les entitats eclesials, fan que hi hagin més boques a alimentar i la gent tingui accés a la sempre perillosa cultura.

Sincerament, no sé com es pot atacar d'aquesta manera la saviesa i la bondad. Vull creure que serà ignorància , per fer-se el progre o seguir el discurs al ramat induït.

Un consell: no us en fieu mai del tot de gent tan anti.

dilluns, 18 de juny del 2007

"ÉS HORA DE XISCLAAAR!!" Saramago

La Providència va possant pedretes per a que vegi que vaig pel bon camí. Deia aquí que no és moment de banalitats i l'endemà al diari trobo en Saramago que diu que "...és un moment en que no es pot qüestionar la democràcia...És el moment de xisclar". El que jo deia. Segur que amb el "comunista" Saramago no compartiríem les solucions, però és una persona sensata i coincidim plenament en el diagnòstic i en les ansies de xisclar als quatre vents.

Després d'intentar consolar els afectats pel final de lliga dient que de les coses dolentes hem de treur'en ensenyaments, em trobo al Full dominical un escrit amb una cita de Ciceró que diu : "Hem de valorar les coses dolentes...per trobar-hi alguna cosa positiva". Cadascú que hi trobi la seva i si la vol compartir, que ho faci.

dijous, 14 de juny del 2007

"El liberalisme és pecat"

Aquest és un blog antiprogressista i antiprogre. Més antiprogressista que antiprogre. Hi ha però un tipus de progre fins i tot entranyable, en la seva inocència, amb les mans plenes de lliris. Evidentment no és el progre instal.lat -en el carro dels "triomfadors"- que ens vol donar lliçons de no sé què.

Com a petit desgreuge al progre de barba, pancarta, protectora o parròquia, tan ple de bona fe com manipulable pel pensament únic del sistema, vull manifestar que m'he adonat que els liberals representen un perill per a la humanitat tan important com el progressisme destructor. Ho explicaré pròximament. Els liberals, a l'igual que el típic esquerrà pijoprogre, encarnen el pitjor de la "dreta" i de "l'esquerra".

Estic confeccionant el decàleg del liberal, al igual que vaig fer el del progre.

Cal remarcar que avui però, quasi tothom tira cap el liberalisme. Fins i tot els xinos.

Per cert, he de llegir el llibre de Sardà i Salvany del títol.

diumenge, 10 de juny del 2007

Porca misèria humana

Es pot saber quan deixareu tots plegats, tot el món,de parlar de banalitats? Que no sabeu fer un altra cosa? Que és que ho feu per fugir de la misèria que ens envolta, del futur que ens espera? O és que no el veieu? Porca misèria humana. Tal com està tot, considero banalitat fins i tot esmerçar la major part del temps parlant d'art, gastronomia, etc., coses excelses que certament podrien ser considerades signe de refinament en temps de no urgència ni compromís. Ara és secundari.

Potser és que ja està tot dat i beneït. Beneïts sigueu, beneits. La degradació de l'home i de la natura sembla no tenir aturador i tothom rient. Pitjor que els cafres.

pafiam.blogspot.com

dissabte, 9 de juny del 2007

Pla s'em comunica. Providència (IV)

El mateix dia que vaig escriure l'entrada d'abaix, llegeixo , al vespre, això d'en Pla:

"Fot fàstic tot plegat, això no té remei"

"I al costat d'això hi ha el mèrit de l'Església catòlica, que ha entès la relativitat de la gent... la poca cosa de la gent"

No coments. En tot cas, els lectors.