Del trio de marres no es pot aprofitar tot, com dels porcs, però una mica sí. I és que malgrat l'anterior entrada vull dir que no puc evitar que em despertin un punt de tendresa. Serà pel seu voluntarisme i dedicació a la tasca blogaire i el punt de complicitat; per la pietat i el perdó dels ensenyaments evangèlics -i mira que ens provoquen quan provoquen- ; o perquè en el fons són entranyables? Potser hi ha un component d'admiració o veneració, davant jo que no sóc ningú?
No els conec, però el Vidal fa cara de bon jan, el Puigcarbó em sembla inefable i entranyable, i l'Ibañez un corder -com diuen allà-...amb pell de cabrit. Però no els acabo de quadrar, ni interpretar, ni conèixer el seu misteri ni l'origen dels seus vòmits.
Com m'agradaria saber la raó -si no és que són maçons- de la seva gran fobia. Perquè tontos no han de ser-ho. Serà Nichtitis? hahaha, (em fa riure poca cosa)
No els conec, però el Vidal fa cara de bon jan, el Puigcarbó em sembla inefable i entranyable, i l'Ibañez un corder -com diuen allà-...amb pell de cabrit. Però no els acabo de quadrar, ni interpretar, ni conèixer el seu misteri ni l'origen dels seus vòmits.
Com m'agradaria saber la raó -si no és que són maçons- de la seva gran fobia. Perquè tontos no han de ser-ho. Serà Nichtitis? hahaha, (em fa riure poca cosa)
3 comentaris:
et vol vendre la burra
Què dius, Puigcarbó?
El P, ja sap el que diu. Quasi sempre.
Publica un comentari a l'entrada