dimarts, 26 de juny de 2007

Puigcarbó, Ibañez i Vidal no són porcs

Del trio de marres no es pot aprofitar tot, com dels porcs, però una mica sí. I és que malgrat l'anterior entrada vull dir que no puc evitar que em despertin un punt de tendresa. Serà pel seu voluntarisme i dedicació a la tasca blogaire i el punt de complicitat; per la pietat i el perdó dels ensenyaments evangèlics -i mira que ens provoquen quan provoquen- ; o perquè en el fons són entranyables? Potser hi ha un component d'admiració o veneració, davant jo que no sóc ningú?

No els conec, però el Vidal fa cara de bon jan, el Puigcarbó em sembla inefable i entranyable, i l'Ibañez un corder -com diuen allà-...amb pell de cabrit. Però no els acabo de quadrar, ni interpretar, ni conèixer el seu misteri ni l'origen dels seus vòmits.

Com m'agradaria saber la raó -si no és que són maçons- de la seva gran fobia. Perquè tontos no han de ser-ho. Serà Nichtitis? hahaha, (em fa riure poca cosa)


3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

et vol vendre la burra

Creuat ha dit...

Què dius, Puigcarbó?

Pafiam ha dit...

El P, ja sap el que diu. Quasi sempre.