dilluns 24 d’agost de 2009

Quim Monzó m'ha copiat descaradament!!!


Quantes guarrades veig que queden impunes sense mí! Malgrat tot s'em va llegint.

Comentaris oberts

-Llegiu els dos post de comiat. Van després d'aquest-

(Com que el Monzó encara no m'ha dit res us deixo l'enllaç on es demostra que és un plagiari www.plagiosdequimmonzo.com/ )

EL POST

Tot i que amb traïdoria, ja tinc un adepte mediàtic al meu manifest DON'T COME TO CATALONIA! Això és el què ha escrit al Magazine de la Vanguardia, per a tot Espanya!!


Ell diu: PLEASE, DON'T COME TO BARCELONA-PLAGIO-

" Nunca en mi vida hubiese pensado que llegaría un día en el que sería turistófobo militante, pero vivr en Barcelona me ha llevado a ello. Los rebaños de guiris asolan esta ciudad que un día fue de los que vivíamos en ella. La han desnaturalizado hasta convertirla en una caricatura ridícula. Desde las altas tribunas mediáticas, día si, día también, nos sermonean y nos advierten de que no debemos despotricar de esa fuente de ingresos. "El turismo nos beneficia a todos", sentencian. Mentira. El turismo sólo benefcia a aquellos a los que beneficia.
Entre el diseño, Gaudí, las playas, los bares, la vida nocturna y esos buenistas de U2 -"encantados con Barcelona"- y Harrison Ford -"refugiándose en Barcelona"- y Woody Allen -"enamorado de Barcelona"- y John Malkovich -"loco por Barcelona"-, esto no hay quien lo aguante. Si usted no vive aquí, dé gracias a Dios por ello. Al Dios que sea, incluso si no cree en ninguno. Pero dé las gracias en voz baja, porque está muy mal visto quejarse. Tertulianos y columnistas orgasman cada día por la efervescencia mediàtica de la ciudad, y dan mil volteretas cada vez que algún genio del chimpampún anuncia su amor por la ciudad. "¡Barcelona está de moda!", escribe uno. "¡Barcelona, en primera línea mundial!", babea otro. Algunos llegan al súmmum: "Por el bien general, hay que dejar al margen los intereses individuales y pensar en el bien colectivo". En este caso, colectico quiere decir de los hoteleros, de los restauradores y, supongo, de los carteristas de importación, que desvalijan a los turistas más zoquetes.
El otro día vi en un farol un cartel de tamaño DIN A4. Se leía: "Warning. Tourist area". Lo firmaban unas siglas desconocidas para mí: CGNAI (Comando Guillem Nas de Acción Inmediata). No había oído nunca hablar de ese grupo, pero, investigando en el nomenclátor de la ciudad, veo que Guillem Nas fue un naviero de finales del siglo XIV que dio nombre a una calle que, por degeneración, ha acabado llamándose Gignàs. Está en el centro de la ciudad. Sus habitantes explican que ya no pueden más, que no los mueven intereses políticos ni comerciales, sino el cabreo y las ganas de dormir en paz. Están hartos de que el Ayuntamiento permita que los turistas vomiten, meen y bereen en las calles, a la hora que sea, sin tener en cuenta que en esas casas tan auténticas hay personas que viven y trabajan. Explican que el Guillem Nas intentará que los turistas entiendan que esto no es un parque temático. Su lema consta de tres frases: "I'm not a tourist. I live here. Give me a break!". Si conociese a alguien de Guillem Nas, les propondría una campaña de spots - colgados en YouTube y plataformas similares- para disuadir a los que quieren venir a Barcelona, a hacer el turista. "¡ Por favor, id a Croacia, a París, a Florencia, adonde sea! O quedaos en casa, importunando a vuestra familia. A nosotros dejadnos vivir en paz". Por si acaso ya he reservado una dirección electrónica:dontcometobarcelona@mail.com


Nota. Envieu-li cartes!


Nota pels nous. L'antepenúltim post és la justificació del comiat de penjar posts i el penúltim las directrius que proposo per un futur digne.

diumenge 31 de maig de 2009

CRIDA AL MÓN TRADICIONALISTA I PATRIÒTIC

( Comentaris OBERTS pels dos darrers posts i en general) )

He vist que el comiat era incomplert sense deixar-vos les meves directrius.

Com preparar el futur

- Buscar i trobar d'una vegada, formes i plataformes d'acció per lluitar pel redreçament moral i nacional del nostre país -i d'arreu, perquè no?-

- Buscar, aglutinar gent culta i decent, amb cara i ulls, i els mínims polítics professionals possibles, que deixant personalismes i minúcies situin per davant de tot els ideals i encapçalin un projecte NOU per a un NOU país.

No és senzill, mai no ho ha estat enlloc, per això ens hi hem de posar ara mateix.

La missió del blog era fer-vos prendre consciència de la degradació de tot tipus que ens envolta, el missatge que ara vull deixar és que HA ARRIBAT EL TEMPS D'ACTUAR.

La meva crida patriòtica, més que antiturística del DON'T COME TO CATALONIA anava per aquest camí. Podia haver estat una espurna, que fracassà -de moment-. No tinc por de dir que fruit de la miopia col.lectiva. Cap alternativa -de lluita- hi fou formulada, i així seguim impertèrrits, tot i que cada vegada siguin menys els que neguen la realitat d'un país i un món que s'enfonsa en la mediocritat i la corrupció de tota mena.

I a cadascú de vosaltres : treballeu, lluiteu cada dia per a què vosaltres mateixos i el món siguin millors. Sereu més feliços.

dijous 30 d’abril de 2009

MISSIÓ ACOMPLIDA, el pallasso Pafiam penja el nas vermell

Em sap greu pels lectors nous i per tots els qui agradadava llegir les meves coses, però el pallaso Pafiam penja el nas vermell. He dit prou com per a que els que m'havien de llegir m'hagin llegit; per a que els convençuts es reafirmessin, -i sovint es divertissin- ; per a que els que amb la boca em negaven en el fons del cor els nasqués el dubte, i els cagadubtes ho veiessin clar: totes les malvestats possibles; tots els errors brollen quan s'abandonen els sagrats valors i tradicionals principis. Ha restat prou clar.

ACOMPLIMENT DE LA MEVA MISSIÓ. LA LLUITA CONTINUA I L'ESPERANÇA NEIX

Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria de les meves seleccions perlíferes sense avergonyir-se, emprenyar-se , sovint deprimir-se; sense deixar de veure la nostra degradació, fruit d'aquest falaç progresisme i l'abandó dels nostres valors tradicionals.

Quan vaig començar, tot el que no fossin els conceptes buits de progressisme, modernitat, tolerància, interculturalitat, etc era sobrer; la nostra fe i Església era diana de vexacions i calúmnies constants; només existia el pensament únic progre PUP). Com han canviat les coses! Progre avui és ja sinònim de simplesa mental i fins el polític més idiota parla de regeneració moral i tolerància zero. La histèria i insults que provocaven els primers escrits -encara més esvalotats- s'han desinflat progressivament, aplastats pel pes de l'evidència, la vergonya i la raó.

Manifesto la meva convicció que aquest pobre pallasso ha aportat més d'un gra de sorra en aquest canvi; que cap de les milers de visites n'ha sortit indemne, i puc afirmar amb rotunditat que bloggers influents han fruitat amb la meva saó. Ara ells continuen, a qui no he obert els ulls l'he posat ulleres, i a alguns he retornat a la fe dels pares. Amb el PUP mig kaputt s'albira l'inici d'un evident canvi en el va i bé del pèndul. Llavors escampades, moltes germinades; objectiu acomplert.


COMIAT, COMPROMÍS I BRINDIS

Jo he encès una flama que ha portat llum al que la buscava; que ha enlluernat els malignes i mamons. Continuem tots plegats posant en evidència, incordiant els executors de la debacle moral i nacional i fent pedagogia pels mamons que els segueixen. Feu-ho amb menys desmesura que la meva, per la que demano perdó als qui -segur que després d'algun moscatell- he pogut ofendre.

I gràcies a tots als que m'heu llegit i sobretot animat -no em vull deixar cap nom, ja ho sabeu vosaltres -. Estic segur que ens trobarem en altres ocasions, sense el nas de Pafiam però lluitant en la defensa dels excelsos ideals que compartim. El nas vermell no el llenço encara, respondré els comentaris,

Companys, discrepants, tots m'heu honorat amb la vostre atenció, i en aquesta despedida, que ha de ser alegre; amb la copa de vi català que tinc davant: BRINDO PER VOSALTRES! Espero que sigueu partíceps d'aquest primer brindis virtual i m'acompanyeu alçant la copa. I amb els meus vull fer-ho també en comunió mística, compromesos, i al CRIT de: DÉU, PÀTRIA, AMOR, ORDRE I TRADICIÓ!!

Una abraçada ben forta.

dilluns 20 d’abril de 2009

El rei de l'escorrialla televisiva i altres porqueries

Benvolguts amics i lectors en general, aquí van quatre tonteries.

- Xavier Sardà, el rei de l'escorrialla i la basura televisiva, ha tornat, amenaçant trencar la tranquilitat de la llar amb la visió de la seva pudent figura satànica. Però alegrem-nos, he llegit que el seu nou programa, tot i ser una merda punxada d'un pal, no és tan fastigós com "l'altre", però sobretot alegrem-nos perqué ha quedat el darrer en audiència. La seva deposició ha punxat.

- Durant mitja Setmana Santa, amb perversitat maçònica, TV3 ha programat una bona sèrie que durava del cafè fins al sopar -Ana de les teules verdes-. Just per a què molta gent es quedés a casa enganxada tota la tarda; com a eina dissuassòria de participar a les celebracions religioses. Digueu-me malpensat però els conec com la mare que els va parir.

- Mathew Tree diu que s'hauria de prohibir la religió a les escoles. Qui collons és ell per dictar lleis a casa nostra? -encara que molts pobres desgraciats pensin igual-. Em sap greu que un que defensa Catalunya, que fins i tot sembla simpàtic digui aquestes coses. Dins la classificació MAMAMAMA, aquest estaria entre els marietes -a més es alcohòlic, el pobre.

- La màxima autoritat sobre drogues, Escohotado, no es cansa de repetir que darrera el tràfic de drogues hi han molts estats. A Sevilla acaben de desaparèixer cents de kilos de cocaïna -sabem per la Cope, és clar-. I al port de Barcelona els polícies estaven involucrats en el tràfic de drogues, i de putes.

dimarts 31 de març de 2009

Mestres pederastes i algunes perletes



Potser no és una selecció massa espectacular, però en canvi dona explicació d'alguns temes, i des d'un angle que el sistema progre amaga o manipula.

- Una xarxa de funcionaris de la Barcelona socialista estan acusats de col.laborar amb la prostitució a l'antro més gran de l'estat a castelldefels. La inútil oposició calla.

- El viatge apostòlic, portador d'esperança i sol.lidari del Sant Pare, la xusma dels mitjans l'ha reduït a
una discussió sobre la puta goma. Han desfigurat i manipulat les seves paraules. És certíssim que a la lluita contra la sida el primer que cal és fidelitat, i no sucar a les primeres de canvi, COM LES BÈSTIES. A més, les gomes no són garantia total.

- Un mestre -un de tantíssims, mireu, mireu- ha comés abusos sexuals a una escola de St. Cosme. Si hagués estat un capellà no haguessin amagat la notícia a un racó dels diaris. I les sectes progres no haguessin parat de parlar-ne.

- L'Om sempre que el miro en fot una, ja n'he posat alguns exemples: l'altra dia va fer una enquesta i tertúlia sobre
a quins llocs havien cardat els preguntats. I unes rises que feien els desgraciats -en el sentit compassiu de la paraula- . Fou a l'hora de la Nocilla dels nens. Quin país construeix gent així? I la Terribes fent l'egipci. Aquest Om -i la Terribes- ens han tingut enganyats. Té lo necessari per ser un bon presentador però fa coses que l'invaliden. Allò de riure de " la puta Espanya penjada pels collons" és una de tantes mostres de poca professionalitat i rigor.

Confidències

- Potser algú encara no sap que a les presons fan la vista grossa amb la droga per a tenir quiet el prsonal. Sapigueu també que el tràfic de porros al carrer persisteix perquè també interessa tenir el jovent apàtic. El tràfic d'altres drogues té causes encara més perverses.

- No entenc de drogues, però a vegades surten polítics, gent d'altes finances, etc. que jo diria que parlen sota els efectes de la cocaína. Sé que hi han uns símptomes delators i estaria bé que algú els fes públics.


divendres 13 de març de 2009

Quatre perlotes i una retirada

El Ramon Colom va sortir una mica trasbalsat, segur que sap del post -anterior-. He retirat alguna expressió perquè ja en té prou, pobre. Que n'aprengui. Amb la ràbia que em va agafar i amb mala llet sibilina que gasta contra els catòlics encara penso però, que no és excessiu haver-li dit piranya bullida i demés. Ens hem de distingir però de la xusma progre que insulta, i a sobre calumnia! -ai, he dit xusma-.

- La Demi Moore, la que va sortir despullada abans de parir, en portada, em cau fatal apart de ser desagradable. Els seus fills es diuen Rumer, Scout la Rue i Tallullah Belle! Acabo de sentir que els joves de noms rars tenen més possibilitats de convertir-se en delinqüents, segons estudis. Visca el Santoral catòlic!

- La simpàtica i progre -però ja menys- Loles León diu que a la movida va viure una època extraordinaria, tot estava permès, però ai, aquest tot va portar els estralls de la sida -diu-, i va tornar a viure com cal. Aixi mateix diu que ella acostumava a anar amb chulazos que la treballaven, però ai, se'n va adonar que tots s'aprofitaven d'ella i va acabar enfastiguejada, i ara ja busca un senyor normal. Total, un fracàs.

ESTIC CONTENT

- Qui mal va mal acaba. Estic content perquè el cine espanyol ha tornat a perdre molts espectadors. Ja ni els progres s'empassen les seves porqueries.

- Estic content perquè la premsa escrita ho passa molt malament. Apuntats al discurs progre, privant de la veu al pensament catòlic, seguint els dictats del poder, manipulant, ara es troben que la gent passa dels diaris. Tenint Internet ja em direu! Molt més content, però molt, perquè el grup Prisa, l'encarnació del mal, està a un pas de la fallida econòmica. Tot l'imperi Polanco s'enfonsa. Les accions que valien 40 o 60 euros en valen dos. Bravo.

A tot plegat, tots hi hem ajudat.

diumenge 8 de març de 2009

Ramon "piranya" Colom

Començo per dir que el Mil.lenium és dels programes que a vegades aprens alguna cosa a TV3 -de fet és quasi l'únic-. A pesar del Colom.

Quan el convidat és progre o reconegut l'escolta amb beatífic somriure. Però no falla, cada vegada que surt algún catòlic se'l mira amb cara de pal, escèptic, com dient: me la bufa. I quan més savi és el discurs més se li arruga crispat el front sempre.

Aquesta vegada els hi va parar una trampa a la ingenua gent de Montserrat. A l'Abat Bardolet el va sotmetre a un tercer grau. I a una monja beneta la va enfrontar a un progre de SOS racisme -papeles pa tós- per "demostrar" que és una bestiesa professar de monjo ja que es pot treballar per la gent sense ser-ho. Ja ho sabíem, dropo -tot i que hi haurien coses a matisar-. El progre aquest era bastant prepotent i irrespectuós, com sempre són els progres.

Per acabar, va deixar com un drap brut la música del Pare Jhony. Segur que li molesta la seva mera existència.

Segons el principi MAMAMAMA, situaria Colom en el grup dels marimaçons.

dimecres 4 de març de 2009

Endevineu el fragment d'aquestes cançons?

I...t...e..., t...i...t...e...m...f...

Canço dels Doors



A.., c...e...a...m...

Tango de Gardel

dilluns 23 de febrer de 2009

Enemics de Déu, putasses sueques, imbècils, cabrons, i altres animals

RELIGIÓ

Parlava dels menjadors de l'Església a Madrid i per això faig l'afegitó. Han dit que a Barcelona també estan treballant a tota marxa, i acollint els marginats que el govern oblida.

Aquests enemics de Déu han aconseguit que ens considerin "el matadero abortista" d'Europa.

Aquests bèsties i els animals que els recolzen han de saber que qui més es juga la pell als barris, són els "curas antimafia", que són la majoria -la por és lliure-.

POLÍTICA

- Amnistia Internacional informa que a Xina estan violant TOTS els drets humans, en un informe de 80 planes. Presó per dissidents, condemnes a mort a qui xerra massa, algunes d'elles a catòlics; tortures i negació de qualsevol llibertat. El comentari seria: Calia perdre tan temps en un informe aixi?
És el comunisme!!

Obama per la seva part, com que els xinos tenen un fotimer dels bons públics, no n'ha dit res, calla com un puta.

DELINQÜENCIA

- El director de Google marxarà content de la fashion Barcelona. Li han fotut de la butxaca el seu últim invent revolucionari, cosa que podria significar un daltabaix a l'empresa. Així mateix cada dia del món sentim que Barcelona és guapa i turística, quan en realitat és la ciutat més corrompuda d'Europa. Màfies, drogues, delinqüencia, proxenetisme, polítics, etc.


Feminisme
guarro

- Una putassa sueca que fa pornografia, llicenciada en no sè què-això sí- se la vol promocionar com a l'altra puta fina la Tasso. Surt arreu, fins el Monzò en parla.

Ha dit: "
Les feministes hem d'inventar un nou erotisme" Quèèè? Us imagineu un erotisme feminista? Un home de veritat una de les dues coses que no faria mai sexualment és trincar una feminista.

Famosets

- La Beth, la nostra progre-pija-alternativa -ara surt al programa de la neu de TV3 esquiant- ; la que es masturba al teatre; la que deia que mai aniria amb un home que visqués amb la mare -i si vivís amb un mico?-, aquesta pobreta mamona, en definitiva, apareix retratada en moltes joieries com a imatge de marca d'una important empresa joiera, amb les seves raspes. I un penjoll d'Àfrica, això sí.

Política, religió

- A Ventdelplà hi surt el mestre, l'alcalde, el doctor, el cafeter, el veterinari, però es veu que al pervers i malèfic Benet i Jornet li feia nosa la figura d'el rector de la parròquia. Segur que va veure que és impossible pintar un capellà malèfic -com voldria- i que fos creïble.

- Em rellisca la Chacona, i Rubianes amb allò de "fotre los cojones en el campanario de España" què sé jo. Però a algú li interessarà saber que la Chacón va ser de les que es manifestaven cridant "
Jo també sóc Rubianes". Abans de manar l'exèrcit, és clar.

- A la Noria, Verstrynge va malparlar amb un odi boig que no havia mai vist cap a l'Església: nazis, "ordenan matar", partidaris dels camps de concentració, etc. Partint del principi mamamama, tinc la convicció que aquest li correspon la ma de maricon. No sembla maço ni marxista, ni mamon. Per cert, a la seva juventud se'l va acusar de nazi, crec recordar.

- Al Catalunya opina, del Canal Català hi surten elements extremadament fastigosos, quasi tant com el Sopena i la Iglesias de la Noria. Surten un parell de comunistes: un gras calb l'altre del foulard, i les femiroges Falcón i Carme Freixa. Comunistes i progres, per tant feixistes: són els que menys deixen parlar.

A més sels hi envà l'olla. La rojigualda no és la meva bandera, però dir -com la Falcón i el calb- que és una bandera asesina, fascista,
trapo asqueroso, etc. és de fanàtics perillosos. Del tipus dels assassins republicans de monges.

- A l'altra banda de la xusma roja hi han els menjadors socials dels catòlics madrilenys -i arreu- que parla la COPE , que donen de menjar gratis a una immensa munió que creix , de desarrapats, però també d'ex-executius, als menjadors de Carites -de la mateixa manera que els monjos dels monestirs ho feien segles passats-, i més que ho hauran de fer. I els polítics xupant de tots.

Si algú doncs, malparla dels capellans digueu-li:
De part del Pafiam, o ets un imbècil o un fill de puta. I si cal, afegiu: I jo ho subscric.




diumenge 15 de febrer de 2009

Mamelles, mamons i altres perles

SEXE

- Aquesta notícia és de les que no s'entén. El Cabildo de la Palma proposa el negoci de rentat de cotxes amb dones en topless. Suposo que encara millor que els freguin amb baieta. Ding, dang.

- Al Banc D'Anglaterra obliguen a les empleades a portar perfums suaus i faldilles al genoll "per a que no semblin putes". Bé pels lords.

IMMIGRACIÓ

- Jordi Petit -mai encerta en res- lider dels maricons catalans -no pas dels homosexuals- diu a 20 minutos que els emigrants han fet el país fort, que troba bé que obrin els diumenges i que és mentida que tinguin beneficis fiscals.

- Corbacho, el senyor ministre, diu que "un país amb tres milions d'aturats no pot seguir contractant treballadors fora". I amb dos milions i mig sí? No puc arribar a entendre el que diuen.
(Espero N. que no t'ho agafis malament, parlo només de quan les coses es fan malament en aquest tema.)

ÓSCAR EL NINOT

- Al final es va descobrir. A Can Om al del Jueves se li va escapar que li agradava quan a Can Barça "n'hi ha marro", o sigui que vagi malament. Laporta es referia - al loro!- a gentota com ell o el Sergi Màs, que es fan passar per barcelonistes. Aquest tipo va dir que "els del Jueves abans estàvem per la revolució però ara bevem Ribeiro". Sinceritat no n'hi falta no.

CATÒLICS, HOMOS

- Per TV3 van dir que Al Bano es va "portar cruelment" amb els homosexuals, total perquè va dir que tot respectant-los els aconsellava que no cal presumir de gai.

- M'agradat llegir que l'aventurer De la Quadra Salcedo, home de bé i valent, s'hagi declarat catòlic practicant. També el modisto Custo i la bona persona de Joan Pera. A l'altra banda d'aquestes persones hi trobem els Zerolos, Zapateros i totes les perles.

- Al 33 passaren un documental d'un capellà de la Garriga que porta 40 anys al Camerun que ha fet una obra immensa i a qui tenen com un rei. Hi va qualsevol dels nostres polítics mamons i anticapellans i amb 4 dies torna a portar els negres a la misèria.



dilluns 2 de febrer de 2009

Barbuts cardant per la tele i altres herbes

NEUS BONET I HOMOS

- Un altra vegada la tia aquesta. Es va posar com una moto, com si li anés la vida, perquè a la RAI van suprimir escenes de Broke Back mountains on dos barbuts es donen pel sac. Es creuen que a RAI és com la Corporació, ha ha ha. Si aquesta paia està al capdavant del prime time de la ràdio nacional, ja podeu comptar quin país tenim.

- Afegeixo. Caducada la notícia de les escoltes del PP la tia hi obre i dedica programa. Jo vaig posar-la per sentir que deien els seus progres de la mani anticomunista contra Cuba. Ni mu.


SEXE I FEMINISME

- Alguna persona honrada ha promogut que els guionistes de Hollywood -en vista del drama de tantes malalties sexuals,embarassos i avortaments - exposessin a les sèries les conseqüencies funestes del sexe banal. Una bandarra de Ràdio 4, una tal Rosa Diego, va dir que res, que els nanos ja s'espabilen a una edat i que això era limitar la "llibertat d'expressió i de creació". No hagués perdut un minut amb la tia aquesta si no fos pel gust de dir-li tia bandarra i deixar-la en evidència.

- La sèrie Cuentame ha passat un minicicle d'instrucció progre. Ara ha tocat el torn al feminisme. La Merche donant classes de feminisme militant. Patètic.

- M'estranya que no s'hagi parlat més de lo bé que està la Sarah Palin. Si hagués estat demòcrata segur que sí. Bé, de, he de reconèixer que molts antiPP reconeixen que la Nebrera els posa.

MITJANS, CINE, POLÍTICA, COPE

- A TV3 van dedicar una llarga estona a una obra de teatre de València. Qué és tanta propaganda? vaig pensar? Era una obra que s'en fotia dels catòlics. La mateixa estona van dedicar a una cosa de cançons republicanes. Barricades i mandangues.

- TV3 donava informacions sobre el gorila Chaves on es veia que no li tenien simpatia. Estrany en una tele progre. Seguint la meva teoria que per saber si algo és bo, només cal saber si TV3 ho dona per dolent, Chaves no deu ser tan dolent, al menys comparat amb lo que hi ha al seu país.

- L'Om va portar una tiaputa que feia pelis porno que havia escrit un llibre on introduia les dones a aquest art. Bona la tele nacional.

- El corresponsal de TV3 Paris, el socialista aquell, se'l veia content per les manifestacions a França, deia que contra la mala gestió de Sarkozy. Després ens hem enterat que era una mani de funcionaris (!) endollats que protestaven per la futura liquidació de molts xupópters d'aquests .

- Un altra bona informació COPE: abans del règim comunista cubà, el país era el més ric de sud amèrica i el més alfabetitzat.




dissabte 24 de gener de 2009

La notícia més increïble que he sentit mai

CUNÍ, DELINQ.

Aquest procador mereixeria un monogràfic. En sap molt però no l'aguanto. Va sortir un noi que li havien robat tres vegades la botiga amb l'allunatge, i el cunill aquest va estar tota l'entrevista atacant-lo encara a ell! Insistia que si l'havien robat és perquè no prenia precaucions. El noi el va tallar bastant bé.

MAÇONS, COPE

A Catalunya hi ha el moviment de lleure i esplais catòlics i l'altre, que és un conglomerat de grups bàsicament units pel "laïcisme", impulsat implícitament pels maçons i les seves plataformes, per tal d'influir en les noves generacions i apartar la canalla de la fe i tradició catòlica. Així de clar.

- Ho va dir la ràdio, ho va dir la COPE, és clar. En Vidal va exposar els deu punts centrals de la Educación de la Ciudadanía. Va demostrar amb precisió que coincidien amb els de la maçoneria. És per això que també escolto la COPE.

ANIMALS

No sé quina autoritat va dir que els aranesos "estaven indignats perquè un ós havia agredit un home." Sensacional. És com estar indignat perquè un lleó es cruspeix un negre o un toro clava un torero, o perquè el gos es pixa al llit. Hom no perd la dignitat per això, senyors! Sé que pot semblar una qüestio menor, però mostra el grau d'estupidesa a que hem arribat. Indignar-se amb una bèstia, Déu meu. He sentit també parlar de "l'assessinat d'un gos"

Al final un ecologista ha aclarit lo de l'osa. Va ferir sense voler al caçador mentre fugia. Mireu que fàcil, i com ho han manipulat la xusma periodística.

- Volen fer un nou monument a un "ciutadà il.lustre" sic. A D'Ors, que no en tenen cap? No senyors. A un mico! Un gorilot! Perquè era blanc! Perquè diuen que va fer guanyar molts diners!!

- Importen més gosos i gats que embrions humans. Han fet una llei que demostra el grau de supina i monumental estupidesa del nostre govern: "els gossos i gats abandonats, no es podran matar mai. Es guardaran en refugis fins que es morin". La llei es tan estúpida que no es pot aplicar. Ara s'han trobat amb un fotimer de bèsties acumulat. Solució salomònica: "la llei no s'aplicarà al Baix Llobregat", o sigui que allà es mataran.

A sobre, no han fet goseres i s'han de refiar de les privades. Passa com Carites, que resolen uns problemes que no són seus amb diners dels fidels. I a sobre que fem la feina al govern incompetent, la xusma diu que els catòlics som els culpable de tots els mals.

- Aquesta és potser la notícia més increïble que he sentit mai. A Barcelona han condemnat a 3 mesos un home, per matar un gat. Condemnat a conviure amb camells, violadors i assassins. Jo també sóc gaticida!!

dimarts 20 de gener de 2009

GOD BLESS AMERICA. HIMNE DELS EE.UU. IN GOD WE TRUST

Cada vegada estic més convençut que els Estats Units, els dels valors, són els bons, amb tots els seus defectes, i que hem d'estar al seu costat. Són els autèntics garants dels autèntics valors de PATRIA, FIDES, AMOR.

Hagués donat un ou per veure la cara dels Obamistes progres, els del bus ateu i tota la resta de pobre gent similar en veure com a la cerimònia, l'esperit religiós, d'amor i unitat, era el que transmetia tota la força als presents, i a tot el país. Que bonic seria que tota la nostra pobre gent que viu sense la llum de la fe busqués i trobés aquest camí.

HIMNE NACIONAL DELS ESTATS UNITS AMB TRADUCCIÓ A L'ESPANYOL

Star spanggled banner

O say, can you see, by the dawn's early light,
What so proudly we hailed at the twilight's last gleaming,
Whose broad stripes and bright stars, through the perilous fight,
O’er the ramparts we watched, were so gallantly streaming?
And the rockets’ red glare, the bombs bursting in air,
Gave proof through the night that our flag was still there.
O say, does that star spangled banner yet wave
O’er the land of the free, and the home of the brave?

Oh! thus be it ever, when freemen shall stand
Between their loved homes and the war's desolation!
Blest with victory and peace, may the heaven-rescued land
Praise the Power that hath made and preserved us a nation.
Then conquer we must, when our cause it is just,
And this be our motto: "In God is our trust."
And the star-spangled banner in triumph shall wave
O'er the land of the free and the home of the brave!

Himno de los Estados Unidos- Himno americano

La bandera de estrellas brillantes

?Oh, dime, puedes ver
a la temprana luz de la aurora,
lo que orgullosamente levantamos
a ultima hora del atardecer?
?Cuales franjas anchas y brillantes estrellas,
a traves de la peligrosa noche,
por encima del fuerte,
estaban noblemente ondeando?
Y la luz roja de los cohetes
las bombas explotando en el aire,
pudieron demonstrar al final de la noche
que nuestra bandera seguia alli.
Dime, ?esa bandera de estrellas brillantes todavia ondea
sobre la tierra de los libres y el hogar de los valientes?


¡Oh asi sea siempre, en lealtad defendamos
Nuestra tierra natal contra el torpe invasor!
A Dios quien nos dio paz, la libertad, y honor,
Nos mantuvo nacion, con fervor bendigamos.
Nuestra causa es el bien, y por eso triumfamos,
Siempre fue nuestro lema: "¡En Dios confiamos!"
¡Y desplegara asi su hermosura estrellada,
Sobre tierra de libres, la bandera sagrada!

Lo escribió Francis Scott Key durante la guerra de 1812. Fort McHenry estaba siendo atacado por barcos ingleses toda la noche, y al despertar, cuando vio que los barcos no habian podido llegar a la bandera sobre el fuerte, le vino la idea del poema, que escribio en 1814. En el, esta preguntando si la bandera ha podido resistir el ataque nocturno, y si aun permanace izada por la manana.En 1916 se hizo himno nacional.

dilluns 12 de gener de 2009

Cigales de plàstic. És de ser inútiles, i altres.

SEXE

- No diria res si la guarreta s'ho montés sola, però que ho pagui un Ajuntament no. Segons informa l'home tranquil, a Roses fan un taller. Ni de macramé, ni ceràmica ni polles. Bueno, de polles sí. Gilipolles. Ensenyen a fer-les amb plàstic i goma, a piles. Que quedi el nom del Regidor (de joventut!) per la història: Carles Ferrer. Li van?

La misèria d'aquest ajuntament es demostra comprobant en què han convertit el què era bonic poble de Roses. Fa fàstic de tant ciment, i histèria, ja que trigues un hora i mitja per atravessar-lo amb cotxe per les cues. Vaig decidir no tornar-hi.

- Percentualment les agressions de gènere a les parelles de fet són deu vegades -o més- superiors als matrimonis. I d'aquests estic segur que el religiós és molt més "segur" per a la dona.

- Dinio feia una actuació pornogràfica a una "selecte"casa de putes de Vic. A tal efecte hi havien cartells, al centre mateix. Com que estaven mal enganxats vaig poder arrancar-los. Digueu-me carca. Jo vaig disfrutar.

- Després de l'11-S va crèixer la meva admiració pels bombers i la seva heroïcitat. Últimament però, al menys els d'aquí, fan fàstic. Encenen rodes a les manifestacions, i aquest desfici per ensenyar el culot. A cada manifestació s'abaixen els pantalons, i als calendaris, com ara els de Granollers. Semblen xulopiscines.

HOMOS

La intolerància del lobby gai i progre s'ha demostrat en lo que han montat pel llibre de la reina. No diuen que ells han estat reprimits per ser diferents? -potser és cert- Doncs haurien de saber respectar més les idees dels altres.

RÀDIO, TELE, CINE

- És escandalós l'espai de propaganda gratis donat al cap de la Caixa, en Fainé, per la Melero. Fins li van preparar les preguntes: Quina és la caixa més sòlida? En que invertiria? Es tractava de salvar Criteria, que va de cul. De fet les seves accions van pujar bastant l'endemà. Per arreglar-ho va manifestar que els vins que li agradaven més eren: Ribera i Rioja. Patriotes de la pela.

- A tot Europa és lleven amb la llum i es retiren a la fosca. TV3 tripartita aquest any no ha avançat l'horari nocturn d'emissions. Per portar la contrària als "tristos" europeus, a qui no ens acostarem mai. I diuem que s'ha d'estalviar energia! Es de ser inútiles! La mare quets va parir!

- Tanco amb una bona notícia: El 2007 el cinema espanyol va perdre 5.000.000 d'espectadors! És cine subvencionat, sense valors artístics ni morals, cine progre i de partit, manipulador. Ja no ven. Bien! Tot i això un ramat de mamons considerable anirà a veure aquest pamflet antiopus del Fesser. Com a pamflet sectari no pot ser altra cosa que una merda de peli.

dimarts 6 de gener de 2009

"El bus ateo es de la masoneria" i l'acudit de l'evolució darwiniana

Sé per diferents informacions que els diners de la campanya mundial a favor de l'ateïsme, a dins de la qual hi ha la dels busos de Barcelona, està auspiciada i sufragada en la major part per la maçoneria mundial.

A casa nostra recolzen la campanya el moviment ateu català, que són maçons. El símbol dels ateus a nivell internacional és el del triangle, com el dels maçons. La pregunta és: per què, i a qui molesta un món cristià, fins arribar al punt de pagar diners perquè la gent deixi de creure?

Diria que és obvi que són idiotes que llencen els calers, a no ser que hi hagi més gent que es mama el dit -mamons- de la que em suposo. Daniel Arasa diu fins i tot que pot produir l'efecte contrari, ja que hi ha gent a qui farà plantejar-se la qüestió. No cal dir que això en aferma com a cristians, MÉS QUE MAI!

EL XISTE DE L'EVOLUCIÓ DARWINIANA
Algú es pensa que els evolucionistes són quatre mindundis fanàtics, amb armes sota el llit. Doncs res, informats i brillants.

L'EVOLUCIÓ. QUINA CASUALITAT!
:)))))))))

CRS - Creation Research Society)

La probabilidad de que sistemas complejos hayan aparecido gracias al azar son extremadamente reducidos. Sin embargo, cuando se nos enseña evolución no se nos dice que la evolución confía en que componentes sencillos se hayan hecho más y más complicados para dar raíz a procesos más y más complejos

Pero ayudemos al lector a entender a qué nos referimos y veremos cómo ayuda la ciencia verdadera a la evolución (que se dice ser ciencia):

Para el bien del esquema evolucionista, supongamos que tenemos a nuestra disposición un mar de componentes, cada uno ya capaz de desarrollar alguna función útil...

¿Cuáles son las probabilidades de que dos o más de estos componentes se unan y se combinen al azar, gracias a la mera suerte, y que ahora juntos, integrados, formen un mecanismo más complicado que funcione con mayor complejidad que como ellos funcionaban independientemente? Estos componentes los cederemos a los evolucionistas, ya que a algunos de ellos no les gusta que se les mencione de dónde podrían haber venido los componentes (de la Gran Explosión o del Big Bang).

Siempre y cuando el número de los componentes que tienen que combinarse para que el mecanismo funcione sea pequeño las probabilidades son razonablemente posibles.

Pongamos un ejemplo:

Supongamos que tenemos el componente A y el componente B y que estos dos componentes tienen la suerte de combinarse, unirse, asociarse... hasta formar el nuevo componente útil y funcional A-B. Ahora supongamos que el sistema formado por A-B, ahora un poco más complicado, funciona. Pero si la combinación resulta ser B-A, el mecanismo nuevo, no funciona. Eso significa que las probabilidades de éxito en este romance de componentes es de 50%. El nuevo componente tiene ½ probabilidades de funcionar.

Pero supongamos que se combinan tres componentes, digamos, los componentes A, B y C, y hay seis formas posibles de combinar los componentes ABC, ACB, BAC, BCA, CAB, y CBA.

Ya que asumimos que solamente una de estas combinaciones funcionaría, las probabilidades de que se dé la combinación apropiada para que el componente resultante sea útil, es de 1/6, o sea 16.6%. Por favor, note cuán drásticamente se redujo la probabilidad de funcionalidad con sólo agregar un componente a la fórmula: 2 componentes, 50%. 3 componentes, 16.1%.

Mientras más componentes agreguemos, menores son las probabilidades.

Pero vayamos a la explicación que los evolucionistas le han dado a la forma en que alegadamente se produjo al vida y la forma en la que subsecuentemente se produjo la alegada (pero nunca probada) evolución.

Tomemos un organismo integrado de apenas 100 partes (un automóvil tiene miles, un cohete espacial tiene millones). Recordemos que cada parte debe cumplir con una función única en el organismo y que existe solamente una forma en que estas 100 partes se pueden combinar para funcionar. Ya que después de todo, ¿Puede un coche correr sin una llanta? ¿Puede un motor funcionar sin una cigueñal? ¿Puede una transmisión funcionar sin un eje?

Las probabilidades de que estas 100 partes se combinen de la manera apropiada es de una oportunidad dividida entre 10, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000, 000. O sea 1/10158. .

Un reciente estudio llevado a cabo por NASA muestra que el tipo más simple de la molécula de proteína que se podría decir que está "vivo" está compuesto de una cadena de por lo menos 400 aminoácidos combinados y cada aminoácido es una combinación específica de cuatro o cinco elementos químicos básicos.

En realidad, no me gustaría colocar aquí el número de ceros que tendríamos que colocarle al lado al 10 en que tendríamos que dividir esa única oportunidad o probabilidad de éxito que tuvo que tener el misterioso fenómeno que colocó estos aminoácidos en la combinación específica en que hoy existen para formar la molécula de la proteína más simple que existe.

¿Quién pudo crear un mecanismo tan complejo?

La Biblia dice que un ser creó las moléculas de la proteína y con estas proteínas formó células y con estas células formó formas de vida complejas: Animales, plantas y seres humanos.

¿Tienen los enemigos de Dios y de su versión de cómo sucedió la vida en el universo alguna explicación alternativa que tenga más sentido y que tenga mayores probabilidades?

¡Ejem! No. La alternativa es la siguiente:

Hace mucho, mucho, mucho tiempo... tal vez más de dieciséis mil millones de años, no había nada. Es decir, existía algo, pero no era materia, sino antimateria. Es materia compuesta de antipartículas, es decir, aquella en la cual cada partícula ha sido reemplazada por la antipartícula correspondiente. O sea, había materia que no era materia. Había algo, pero era nada. Y eso... esa materia formada por su antimateria, que necesitaba partículas, formada por sus antipartículas... ¡explotó!

La explosión comenzó a producir las estrellas, los planetas, los asteroides, etc., etc., etc.

Así apareció la materia que hoy vemos. Un día, no se sabe cuándo, pero hace mucho, mucho, mucho tiempo, tal vez en el agua, o en algún otro lugar en un planeta que en vez de continuar alejándose del centro donde supuestamente ocurrió la explosión, decidió detener su trayectoria y comenzar a rotar alrededor de su eje y a trasladarse alrededor de una estrella llamada Sol. Pues ahí, en ese planeta, algunos elementos se comenzaron a unir y a combinar. Pero no están seguros que fue en la tierra. Este experimento pudo haber sucedido en algún otro planeta, a millones de años luz de aquí. Un día esta combinación de elementos químicos muertos, se unieron de la forma apropiada y surgió la vida.

La vida comenzó a hacerse más y más compleja mediante la unión de cientos, tal vez miles o millones de componentes (recuerde el número con los ceros de arriba) hasta formar organismos que fueron capaces de evolucionar al pasar mucho, mucho, mucho, mucho, mucho tiempo.

La idea es que una bacteria se convirtió en una rana, una rana en un cocodrilo, un cocodrilo en un dinosaurio, un dinosaurio en un ave, un ave... y un tipo especial de mono se convirtió en un hombre y en una mujer... y colorín colorado, este cuento se ha acabado. ¡Ja, ja, ja, ja, ja! (Discúlpenme, pero no puedo parar de reír. ¡Termino este cuento otro día!)

Este es el cuento que le enseñan a sus hijos en la escuela como "la verdad", la "verdadera ciencia", "la alternativa a las fábulas de la Biblia".

La verdad es que solamente las probabilidades deberían terminar el debate.

La evolución no sucedió, no sucede y NUNCA se ha observado. Todo está como cuando Dios lo creó. Han sucedido pequeños cambios, siempre dentro de las mismas especies para lograr adaptación a los nuevos retos del medio, pero eso es adaptación, no evolución. ¿Que un dinosaurio se convirtió en un ave? ¡Ja, ja, ja, ja, j

El Punset és un científic -no sé ni si ho és- fanàtic i materialista, i s'entesta en fer anar a la gent per on vol. Deixo algunes de les cites potents d'aquí, tant per a fanàtics darwinistes com per a cagadubtes.

CITES PRO DISSENY INTEL.LIGENT

Al considerar la forma en que la sopa prebiótica es mencionada en tantas discusiones acerca del origen de la vida como un hecho real ya establecido, produce un sobresalto darse cuenta de que no hay en absoluto prueba alguna de su existencia.»

Michael Denton, Evolution: A Theory in Crisis (Bethesda, Maryland: Adler and Adler Publishers, 1986), pág. 261.


«Por muy numerosas que sean, las mutaciones no producen ninguna clase de Evolución.»

Pierre-Paul Grassé [destacado zoólogo evolucionista francés]. Véase La Evolución de lo Viviente (Ediciones H. Blume, Madrid).


«La probabilidad de la formación de la vida a partir de materia inanimada es de uno entre un uno con 40.000 ceros detrás. ... es suficientemente grande como para sepultar a Darwin y a toda la teoría de la evolución. ... si el comienzo de la vida no fue al azar tiene que haber sido producto de una inteligencia con propósito.»

Sir Fred Hoyle, astrónomo, cosmólogo y matemático, Universidad de Cambridge. Véase su libro El Universo Inteligente (Grijalbo, Madrid).


Se nos dice dogmáticamente que la evolución es un hecho establecido, pero nunca se nos dice quién lo estableció ni por qué medios. Se nos dice, bien a menudo, que la doctrina está basada sobre evidencia, y que lo cierto es que esta evidencia está "desde ahora más allá de toda verificación, así como inmune a cualquier posterior contradicción por parte de la experiencia", pero se nos deja totalmente a oscuras acerca de la crucial cuestión: cuál es precisamente esta evidencia.»

J. Wolfgang Smith, Ph.D. en matemáticas, Universidad de Columbia. Profesor de Matemáticas, Universidad Estatal de Oregón, ex instructor de matemáticas en el Instituto Tecnológico de Massachusetts. Publicaciones en diversas revistas científicas. En Teilhardism and the New Religion: A Thorough Analysis of The Teachings of Pierre Teilhard de Chardin (Tan Books & Publishers, Inc., 1988), 248 págs.


El hecho de que una teoría tan vaga, tan insuficientemente verificable y tan alejada de los criterios que se aplican en la ciencia «dura» haya podido llegar ser un dogma sólo puede explicarse desde criterios sociológicos.

Ludwig von Bertalanffy, biólogo. citado por Huston Smith, Beyond the Post-Modern Mind (New York: Cross Roads, 1982), pág. 173.


Ya hemos tenido suficiente de la falacia darwinista. Es hora ya de gritar: «¡El emperador va desnudo!» (K. Hsu, geólogo en el Instituto Geológico de Zurich)

K. Hsu, «Darwin's Three Mistakes», Geology, Vol. 14 (1986), pág. 534. Citado por Wendell R. Bird, «The Antidarwinian Scientists», Impact Series n(o) 173, Acts and Facts (Nov. 1987), pág. IV.

Un article magnífic de Prada, on diu també que Darwin MAI no negà l'origen diví de l'evolució.

Darrera el bombardeig darwinista també hi han els maçons.


diumenge 28 de desembre de 2008

Algunes perles. Algunes bones

Tinc cosa acumulada i la vaig treient ara que hi ha més temps per llegir. Si n'hi ha cap massa fort per aquestes festes, disculpeu, ja els tenia escrits.

TURISMOFÒBIA I PÀTRIA

- Ha ha ha! Ha sortit un llibre que es diu Odio Barcelona, editorial Melusino, de Llúcia Ramis, que m'ha omplert de satisfacció. Va en la línea del manifest DON'T COME TO CATALONIA! Mireu que diu la gran Llúcia:
"Falta determinar porqué Barcelona atrae tanto a nivel internacional. No és excesivamente juerguista, y físicamente ha dejado de ser bella. Sus playas eficaces como parrillas para broncear, son bastante feas. No és especialmente tolerante, ni espectacular en lo que a oferta cultural se refiere". Jo et diria Ramis que és perquè la gent és molt simple, i aquí venen majoritariament horteres. En general però, la majoria -qué són com bens- busca les aglomeracions, i força gent, fins la suor els dona benestar, diria jo.

- Al Concert de Sant Esteve al Palau, en el vibrant moment que la gent es posava dempeus com a respecte a la Senyera, i durant tota la interpretació, la tele socialista no va enfocar al públic, cap ni un moment! Quan l'espectacle era la platea.

- El que podriem aconseguir tancat l'aixeta del turisme, ara potser ho aconseguirem amb la crisi: els catalans hauriem d'estar molt acabats si amb la crisi industrial i el consiguient empobriment -que s'accentuarà encara més a Catalunya- continuéssim deixant-nos parasitar per mantenir ganduls i lladres.

- Estan preocupats perquè els aiguamolls de l'Empordà tenen tan poca aigua que perillen. Doncs bé, sapigueu que és per la poca aigua de la seva conca de la Muga, que és desviada cap a la Costa Brava perqué milions de turistes la malgastin o la converteixin en pipí. I diner brut.

- La conxorxa anticatalana té un abast molt gran. Si la conxorxa fos contra aquesta Catalunya d'ara, bruta i mesella, m'enfotaria. Però això sembla anar contra l'ànima mateixa de Catalunya. Estan amagant els anàlisis d'ADN que demostrarien amb tota probabilitat la catalanitat de Colom.

LLENGUA, IMMIGRACIÓ, TELE

-Apart el munt d'anuncis fets en anglès, l'anunci de la Loteria Nacional està fet en argentí. Si no arriba a ser Nacional la fan en mandarí.

-A Mallorca un ciutadà ha formulat una demanda que ha estat admesa al jutjat perquè l'espanyol està discriminat. El home aquest és colombià! Anava de farlopa d'algun cartel? Em resulta incomprensible que algú, tantíssims forasters tinguin la barra de rebelar-se perquè parlem català.

-Vaig quedar parat quan vaig veure que en un programa que té l'Arús a una tele catalana, sortia el Victor Lamela -aquest tio de la meleneta, tan fi- parlant en espanyol tota l'estona. L'Arús també és un botifler de cuidado. Tots dos els trobo "repelentes niños Vicentes". Qualitats apart.

- Van titular-ho tal qual al teletext de TV3 : el català potencia el consum de drogues. L'explicació era que amb el fracàs escolar, produït pel desconeixement del català, els nois s'aboquen al carrer i això porta els porros. El que és fastigós és la manera de titular la notícia.

- Hi ha molta gent sobretot noies reticent a les dites parelles lingüistiques pels possibles equívocs i connotacions. Doncs bé, l'eslogan de la campanya és: A l'anunci es veu la poma d'Eva, i es llegeix "llençat a compartir la llengua sense vergonya" "llengua tímida busca companyia" i altres gracietes. Apropiadíssim pels reticents.

- El president de la FAPAC (APAS) : "a la classe en català i al pati en castellà. Està molt bé aquest poti-poti" digué. Òbviament aixó seria la fi del català. Vaja elements. Aquests són els representants dels pares a la pública.

- A Vic, els dies del ditxós mercat medieval hi havien cartells d'UNC : Parla català o fot el camp! És desafortunat, vale, i tonto -algún estranger sap que vol dir fot el camp?- Però compte, en aquest grup abunden els patriotes sans, i parlen clar.

dimarts 16 de desembre de 2008

Les forces negres, la tradició, i perles diverses



CIÈNCIA

- La gran acceleradora de partícules van dir que s'arreglaria en tres mesos, després sis i ara fins l'estiu de 2009. Ha! Què collons han d'arreglar. Que collons ha de trobar aquesta maquinota. Home modern, reverencia aquest nou profeta si vols, agenolla't si cal. Però a mi no m'atabalis.


MODERNITAT

- No us heu trobat que a les botigues de roba totes les dependentes us tracten de tu -potser perquè això fa jove i modern- però a l'hora de pagar, amb la venda feta, a alguna se li escapa: Ho pagarà amb targeta?

- Hi ha hagut quasi unanimitat: la cúpula de Barceló és una merda. Cara, i pagada amb el pa dels pobres a un fantasma. És un bri d'esperança, impensable fa uns anys. M'ha semblat sentir que es va desprenent?
O sia, la cúpula una merda, de retruc també Barceló, aixímateix l'art modern, i al capdavall tota la modernitat. Una gran enganyifa tot plegat, per consum de mamons -ja sabeu que mamón no ho escric amb acritud-.


MORAL

-Aquests de la Caixa de Catalunya són aberrants al màxim. Primer va ser allò :"Ho vull, ho tinc" -aíxi es van entrampar molts. Ara diuen que "tinc dret a anar al restaurant, a comprar roba a fi de més, etc." Aixó és propi d'una moral corrompuda, i corrompedora d'esperits ignorants, que es creuen que una caixota els atorgarà drets. Asseguts espereu, no drets.


RELIGIÓ

-Han passat un documental d'Haití i un altra de la illa de Pasqua. Coincidien en el paper central del capellà de torn, que era el que aglutinava qualsevol iniciativa; aconseguia l'ajut humanitari, etc. Recordo també en aquest sentit els capellans que apareixien al programa del Mikimoto. I els gossos bordant.

- La miserable professió periodista progre ens ha bombardejat amb el que h costat la "festa de Ratzinger" al seu germà. Els miserables van amagar que ho havien pagat fidels alemanys. Van pagar un concert que van gaudir moltes persones.


-Aquesta notícia del teletext no l'entenc. No sé a què vé ara que publiquin que no es pot demostrar l'autenticitat del Sant Grial conservat a València. Mai ningú l'ha "certificat", ja ho sabíem. El que volien és promoure una imatge de falsedat?


- Make love your gold, de Frankie goes to Hollywood, és una cançó extraordinària amb un video clip emocionant. En comparació amb altres videoclips el van passar molt poc. Per què: perquè les imatges eren de la Sagrada Família i els Tres Reis, d'una força espiritual fascinant. Ho dic perquè és la canço que han triat Il Divo per promocionar el seu darrer disc, de tan bona que és.


- En un marc d'aparent religiositat: "Busques un lloc on expresar la teva devoció?" I altres parides per l'estil. Amb un vitrall gòtic de fons. A la ràdio el passen amb música gregoriana. Més que irreverent és estúpid aquest slogan. És d'un centre que venen calçotets i camises que es diu Granvia. Afegeixen: "El temple de la moda" Devoció a la moda? Capsigranys!


EL DOLÇ TEMPS DE L'ADVENT

En aquest dolç temps d'Advent, preparació a la vinguda del Nen; dels dolços fruits de la tardor, els carrers tenen un caliu especial: llums, pessebres, nadales; apaivagament de passions estèrils. He estat a Sabadell i m'he emocionat de veure tanta gent, nens i grans, com s'aturaven a mirar o comprar a les parades de les figuretes i coses de Nadal; de veure com ja hom fruia les festes a l'avançada. I mira que lluiten fort per arrancar-nos tot això! Forces negres. No podran, si no ens deixem.

dimecres 3 de desembre de 2008

Perles politiques. Monogràfic PPP (Perles de la puta política) Entrada cansina


Tot i ser desvariejos del món polític, potser no m'ha sortit una entrada tan cansina com creia.

El festival, el tràgic vaudevil ibèric sembla inesgotable. En això té raó el fals -beu Vega Sicilia- de l'Oscar, el dibuixant: "aquest país és una vinya pels humoristes". Si fes la mateixa conya contra els rojos ja seria la pera, i no caldria que calumniés i insultés, com ho fa amb la dreta i la tradició.

ROJOS

- M'he assaventat que la majoria de nordamericans no sols no recolzaven la participació de brigadistes USA a la guerra del 36, sinó que eren mal vistos. Com collons havia de ser ben vista una gent que venia a recolzar una cosa com el Frente Popular, la nineta de Stalin!

- Qui més qui menys els jovenets indepentistes erem si no partidaris, comprensius amb ETA. Ara condemno fermament la barbàrie d'aquesta banda de criminals rojos. Tot i els maltractes que poguessin patir de la polícia és monstruós lluitar per la llibertat d'un poble fotent bombes a les universitats, com la de catòlica de Navarra, que ja n'havia rebut unes quantes abans. O lluitar contra les agressions a la natura amb un tret al cap. I per molt que ho amaguin els mitjans, ho sabem i cal que ho cridem: L'ETA NO ÉS DE DRETA! El virus comunista més primitiu impregna ETA. Eh? socioprogres?

POLÍTICA

- L'Ajuntament progre de Barcelona ha desmantellat en el curs dels seus mandats el Museu del Noucentisme de l'escultor Clarà, el museu militar de Montjuich, amb col.leccions fabricades a Ripoll úniques al món, ara està desmantellant el Museu Textil i de la indumentària, llegat Rocamora. Catalunya, país textil per excel.lencia es queda sense museu. Tots els modistos barcelonins ja han presentat un manifest en contra. El diari deia també que perilla el d'Història de Catalunya i l'Arqueològic. Però és que els barcelonins son estúpids o què?

-Uns grans capos mexicans d'un cartel, empresonats a Espanya, s'han deprimit a la presó. Pobrets. Els han enviat a fer teràpia psicològica a Mèxic, segur que pagant tots nosaltres. A qui haurien de tancar per vida és al jutge que els hi ha deixat anar.

- Del cotxe de Benach només vull dir que és un pecat simptomàtic però venial, de nou ric, res comparat amb lo que es malgasta. I, si posar aquells aditaments fou un pecat venial, treure'ls quan ja estan pagats ha estat una idiotesa major. La gent ha caigut de quatre potes seguint el joc interessat dels que esventaren "la notícia".

- Algú haurà d'esmentar la inutilitat de la ciència econòmica. Contra les persones no hi tinc res, però aquesta és una professió paràsita, i que ens està portant a la ruïna.

- Lo progre i modern és que els nois de ben joves abandonin la família i visquin sols a un pis. Adhuc hi ha una ajuda del govern per "l'emancipació". A banda de l'aspecte moral hi ha el problema de l'escassedat d'habitatge. Ara ens trobem que perquè els "nens visquin indepents" s'han ocupat uns pisos necessaris per a futures famílies, i s'ha encarit el mercat. Aquests bords no n'encerten ni una! El que cal saber és que això és una mesura amb uns fins diabòlics: Si el jovent viu sol és més manipulable per la propaganda d'aquests infams, no té el coixí de la família i gent adulta. A mi els pares i avis van ser els que m'explicaren p.e. el terror i atrocitats dels rojos a la guerra.

- Després de contemplar els documentals de Napoleó -tot i ser lights- deixeu-me confesar que si això són els valors republicans jo prefereixo la gleva. Es veia la xusma com era manipulada amb belles paraules o amb paraules verinoses, com al 31, el 36, com ara, com sempre. Aclarim, la xusma pot ser també gent de carrera.

- Han posat piscines a les presons. No Jutjo. Només voldria saber si això ho fan gaires països.

- 640.000 euros s'han gastat per celebrar l'aniversari de l'ICS. 50 alts càrrecs de la Generalitat han viatjat a Oslo per no sé quina cosa. Ja podeu comptar. A veure si es congelen i s'els queden una temporada.

N. A través de la Perez Oliva rebo moltes visites, ja que coincidim a la primera plana del Google.



dilluns 17 de novembre de 2008

UNA FIXACIÓ ANAL COM EXEMPLE PARADIGMÀTIC

Destaco aquesta perla perquè és paradigma del què tracta aquest blog. Evidencia més que cap altra la diferència que entenc jo entre plausible i rebutjable; entre una persona decent i no, en definitiva entre el pensament progressista (?) i el tradicional.

Una mestre d'una escola de Rojals (Rojales en diu 20 minutos) ha programat una "obra" teatral en la que el forat del cul -amb adjacents- sembla l'eix central; amb el llenguatge més brut possible, llenguatge que no l'he sentit en boca de la més malparlada de les putes. Una "mestra" ha estat sancionada i l'obra suspesa.

Que la substituta del Bassas, Neus Bonet, és un saldo tota la bona gent ho sabia. Però l'altra dia em va fer canviar d'opinió per un moment al dir que aquesta notícia superava tota capacitat de sorpresa i que era increïble. Ho deia amb una contundència i seguretat aplastant. Com jo! -vaig pensar-. Ooh, una gerra d'aigua freda. El que volia dir la molt bagassa és que era aberrant que suspenguessin a mestra amb tan altes inquietuds; que era absurd discutir una cosa així avui dia. Els tertulians li van donar la raó. El seu únic raonament fou : "Aquesta gent no saben quin vocabulari fa servir avui la canalla".

Aquest exemple extrem i diàfan delimita perfectament dues visions del món i podria centrar un debat -si en aquest país n'hi hagués, com a França-: És aconsellable, és normal, és bo, és indiferent, és nefast, que a nens i nenes de 14 anys s'els faci treballar a escola una "obra" que diu tota l'estona coses com "cortaré huevos y te coseré el ojete del culo mariconazo...lengua al culo...por el culo a tu padre...pito con mierda"? O en sentit contrari, és normal acceptar-ho com si res? Ho és rebelar-s'hi? Portaria de bon grat la Bonet un fill seu a l'obra? Em fa vergonya fins i tot reproduir les expressions.Els de la ràdio, malgrat tot i treient la última decència que els deu quedar,no van gosar pronunciar-ne cap.

Ah, com no podia ser d'altra manera la obra és d'un català, S. Berbel. Aquests són els fruits saborosos de la modernitat catalana, que ens envolta i penetra com un aire pútrid. A on hem arribat, pobre Catalunya.

El fet pot ser anecdòtic, però extremadament simptomàtic. I encara més, estem parlant nogensmenys del model moral que ha de prevaldre, de les normes morals amb les que ens hem de relacionar i creixer les persones i les societats; de com a alguns no ens passa pel cap que als 14 anys s'hagi de tractar a escola el sexe extrem, amb vocabulari de borratxo, i com d'altres no entenen que no ho entenguem. Algú està profundament errat. El que jo estic és completament desorientat.

La unànimitat i indignació en condemnar la sanció a la professora per part de sectors cults, i gent destacada -com la de la tertúlia de la Bonet- em fa sospitar definitivament que visc en la paranoia i que tot son manies meves, eh Lycaon? En aquesta ocasió vull demanar encaridament al lector de bona voluntat que passi pel blog que -encara que anonimament- em deixi un breu comentari al respecte -no ho he demanat mai ni ho faré més- i m'ajudi escatir per sempre si aquesta realitat ja no hi ha qui la canvïi, i que amb el fet de la mestra no n'hi ha per tant. Si amb els comentaris s'en deduís paranoia meva òbviament aquest blog ja no tindria raó de ser, i demanaria tractament.

Sexe. Anècdota de dissabte .

Deixem un moment la paranoia i riem: Vaig tornar a passar per davant de la disco Chumino Negro -veure post- i us ho creieu o no vaig estar a punt de veure un chumino negro! Hi havien a fora uns 20 xavals per tres ties, i aquestes anaven amb un fred que pelava amb minis i tops. Em vaig creuar amb una negra monumental d'uns 18 anys amb una faldilla dos pams sobre genoll, i al mirar-la, se la va aixecar una mica i se'l va rascar, però no vaig poder veure si el portava a l'aire, el chumi. Cert! Nota- Chumino al Google: Lycaon a la segona plana i per Chumino negro continua a primera.

dimarts 11 de novembre de 2008

Vergonya

Abans de penjar el pròxim recull -monotemàtic polític- vull destacar i alçar ma modesta veu contra l'atac del CAC a la llibertat, Llibertat escriuen ells.

El CAC ha suprimit la COPE a Girona i Lleida i alguna de Punto ràdio per "atemptat a la convivència". Això fa que senti vergonya d'aquesta Catalunya d'avui, fanàtica, a l'hora que immoral. Cada dia sento més vergonya de dir pel món que sóc català, en aquests temps.

Em fa mal al pensar que pensaran a fora, de nosaltres. A Anglaterra ens acaben de posar a caldo, i encara que en alguna cosa els traeix el seu imperialisme, hem de reconèixer que pitjor no ens podem vendre. Em fa encara més mal pensar que si a fora no trobem al.liats i generem antipatia no sigui per culpa nostra. Tanta unanimitat en contra és sospitosa.

Jo escolto algun programa de la COPE, àdhuc els de la parella Losantos-Vidal, ja que diuen coses que tothom calla. That's the question. Reconeixent els excesos de Losantos i Vidal, reconeguem també els nostres. El tema és gravíssim, frega el feixisme.

Nota. Dos blogs que he trobat d'angloresidents a Barcelona que tampoc ens poden veure: thebadrash.com i lifeincatalonia.com. Un exemple : In the nazi concentration camps the prisioners had to have a number printed on their skin - for being considered a genuine catalan you need to provide your catalan certificate in order to work. Could anyone tell me where are the differences? El que jo dic: Don't come to Catalonia. Es queden a emmerdar i ens insulten.

Els hi vaig enviar el manifest antiturístic i Unhab em va respondre això: Hey Pafiam, what's it like living with your head so far up your ass that people mistake the things you say for projectile diarrhea? It must suck! I'd be a bitter and ineffectual wanker too! Your father! per si de cas. No entenc alguna cosa , si algú ens pot traduir, endavant.