dilluns, 17 de novembre del 2008

UNA FIXACIÓ ANAL COM EXEMPLE PARADIGMÀTIC

Destaco aquesta perla perquè és paradigma del què tracta aquest blog. Evidencia més que cap altra la diferència que entenc jo entre plausible i rebutjable; entre una persona decent i no, en definitiva entre el pensament progressista (?) i el tradicional.

Una mestre d'una escola de Rojals (Rojales en diu 20 minutos) ha programat una "obra" teatral en la que el forat del cul -amb adjacents- sembla l'eix central; amb el llenguatge més brut possible, llenguatge que no l'he sentit en boca de la més malparlada de les putes. Una "mestra" ha estat sancionada i l'obra suspesa.

Que la substituta del Bassas, Neus Bonet, és un saldo tota la bona gent ho sabia. Però l'altra dia em va fer canviar d'opinió per un moment al dir que aquesta notícia superava tota capacitat de sorpresa i que era increïble. Ho deia amb una contundència i seguretat aplastant. Com jo! -vaig pensar-. Ooh, una gerra d'aigua freda. El que volia dir la molt bagassa és que era aberrant que suspenguessin a mestra amb tan altes inquietuds; que era absurd discutir una cosa així avui dia. Els tertulians li van donar la raó. El seu únic raonament fou : "Aquesta gent no saben quin vocabulari fa servir avui la canalla".

Aquest exemple extrem i diàfan delimita perfectament dues visions del món i podria centrar un debat -si en aquest país n'hi hagués, com a França-: És aconsellable, és normal, és bo, és indiferent, és nefast, que a nens i nenes de 14 anys s'els faci treballar a escola una "obra" que diu tota l'estona coses com "cortaré huevos y te coseré el ojete del culo mariconazo...lengua al culo...por el culo a tu padre...pito con mierda"? O en sentit contrari, és normal acceptar-ho com si res? Ho és rebelar-s'hi? Portaria de bon grat la Bonet un fill seu a l'obra? Em fa vergonya fins i tot reproduir les expressions.Els de la ràdio, malgrat tot i treient la última decència que els deu quedar,no van gosar pronunciar-ne cap.

Ah, com no podia ser d'altra manera la obra és d'un català, S. Berbel. Aquests són els fruits saborosos de la modernitat catalana, que ens envolta i penetra com un aire pútrid. A on hem arribat, pobre Catalunya.

El fet pot ser anecdòtic, però extremadament simptomàtic. I encara més, estem parlant nogensmenys del model moral que ha de prevaldre, de les normes morals amb les que ens hem de relacionar i creixer les persones i les societats; de com a alguns no ens passa pel cap que als 14 anys s'hagi de tractar a escola el sexe extrem, amb vocabulari de borratxo, i com d'altres no entenen que no ho entenguem. Algú està profundament errat. El que jo estic és completament desorientat.

La unànimitat i indignació en condemnar la sanció a la professora per part de sectors cults, i gent destacada -com la de la tertúlia de la Bonet- em fa sospitar definitivament que visc en la paranoia i que tot son manies meves, eh Lycaon? En aquesta ocasió vull demanar encaridament al lector de bona voluntat que passi pel blog que -encara que anonimament- em deixi un breu comentari al respecte -no ho he demanat mai ni ho faré més- i m'ajudi escatir per sempre si aquesta realitat ja no hi ha qui la canvïi, i que amb el fet de la mestra no n'hi ha per tant. Si amb els comentaris s'en deduís paranoia meva òbviament aquest blog ja no tindria raó de ser, i demanaria tractament.

Sexe. Anècdota de dissabte .

Deixem un moment la paranoia i riem: Vaig tornar a passar per davant de la disco Chumino Negro -veure post- i us ho creieu o no vaig estar a punt de veure un chumino negro! Hi havien a fora uns 20 xavals per tres ties, i aquestes anaven amb un fred que pelava amb minis i tops. Em vaig creuar amb una negra monumental d'uns 18 anys amb una faldilla dos pams sobre genoll, i al mirar-la, se la va aixecar una mica i se'l va rascar, però no vaig poder veure si el portava a l'aire, el chumi. Cert! Nota- Chumino al Google: Lycaon a la segona plana i per Chumino negro continua a primera.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Vergonya

Abans de penjar el pròxim recull -monotemàtic polític- vull destacar i alçar ma modesta veu contra l'atac del CAC a la llibertat, Llibertat escriuen ells.

El CAC ha suprimit la COPE a Girona i Lleida i alguna de Punto ràdio per "atemptat a la convivència". Això fa que senti vergonya d'aquesta Catalunya d'avui, fanàtica, a l'hora que immoral. Cada dia sento més vergonya de dir pel món que sóc català, en aquests temps.

Em fa mal al pensar que pensaran a fora, de nosaltres. A Anglaterra ens acaben de posar a caldo, i encara que en alguna cosa els traeix el seu imperialisme, hem de reconèixer que pitjor no ens podem vendre. Em fa encara més mal pensar que si a fora no trobem al.liats i generem antipatia no sigui per culpa nostra. Tanta unanimitat en contra és sospitosa.

Jo escolto algun programa de la COPE, àdhuc els de la parella Losantos-Vidal, ja que diuen coses que tothom calla. That's the question. Reconeixent els excesos de Losantos i Vidal, reconeguem també els nostres. El tema és gravíssim, frega el feixisme.

Nota. Dos blogs que he trobat d'angloresidents a Barcelona que tampoc ens poden veure: thebadrash.com i lifeincatalonia.com. Un exemple : In the nazi concentration camps the prisioners had to have a number printed on their skin - for being considered a genuine catalan you need to provide your catalan certificate in order to work. Could anyone tell me where are the differences? El que jo dic: Don't come to Catalonia. Es queden a emmerdar i ens insulten.

Els hi vaig enviar el manifest antiturístic i Unhab em va respondre això: Hey Pafiam, what's it like living with your head so far up your ass that people mistake the things you say for projectile diarrhea? It must suck! I'd be a bitter and ineffectual wanker too! Your father! per si de cas. No entenc alguna cosa , si algú ens pot traduir, endavant.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Els tradicionalistes també amb Obama

Fos qui fos el guanyador estaríem contents els tradicionals. Els dos candidats són homes de profunds valors, i religiosos. Cap d'ells està pel matrimoni homosexual, per exemple, cosa obvia però que aquí no s'en ha parlat.

El que no entenc és perquè els progres estan tant contents. Deu ser un altra mostra de la seva mamoneria.

Confi

La raó perquè els mitjans d'aquí promocionen les candidatures que els semblen més progres a les eleccions extrangeres és per fer campanya cara els residents d'aquests països a casa nostra. Res és perquè sí. (Amb els nostres diners)

dissabte, 1 de novembre del 2008

Raaaabia!

Mieoooo, tengo mieoooo! Els mamons- i mimats de l'Administració- de Port Aventura passen de castanyes i celebren el Jaluin. Ens n'assaventàren fins l'extenuació amb un insuportable anunci que es fot a les orelles com una mosca.

Els mitjans també segueixen modes. Ara es porten als anuncis les veus de tontetes i tontets, figaflors amb un to de veu de no haver trencat un plat -això dona confiança-. La més representativa és el to hipòcrita melós d'una toia -catalana- que fa molts anuncis, en recordo un que comença dient que no sé què li va ensenyar sa mare. Abunda també arreu -sembla que això és tendència- la pronuncia especial de la s. De forma rara tirant a pija. És la que empra el doblador de l'ensinistrador de gossos del programa de la Cuatro. No serà la versió de la z anglesa. Algú sap perquè en diuen Antz en lloc d'Ants a la peli de Disney?

Un altra anunci pel que es mereixeria cremar els publicistes és el de Carrefur i la seva puta musiqueta: Na, nànananà. Desenes de vegades diàries.

Abans de penjar més perles penjo això. Dieu-me tiquis-miquis, però pels que escoltem els mitjans sovint, aquestes capullades s'ens fan molt pesades. Insuportables.