( Comentaris OBERTS pels dos darrers posts i en general) )
He vist que el comiat era incomplert sense deixar-vos les meves directrius.
Com preparar el futur
- Buscar i trobar d'una vegada, formes i plataformes d'acció per lluitar pel redreçament moral i nacional del nostre país -i d'arreu, perquè no?-
- Buscar, aglutinar gent culta i decent, amb cara i ulls, i els mínims polítics professionals possibles, que deixant personalismes i minúcies situin per davant de tot els ideals i encapçalin un projecte NOU per a un NOU país.
No és senzill, mai no ho ha estat enlloc, per això ens hi hem de posar ara mateix.
La missió del blog era fer-vos prendre consciència de la degradació de tot tipus que ens envolta, el missatge que ara vull deixar és que HA ARRIBAT EL TEMPS D'ACTUAR.
La meva crida patriòtica, més que antiturística del DON'T COME TO CATALONIA anava per aquest camí. Podia haver estat una espurna, que fracassà -de moment-. No tinc por de dir que fruit de la miopia col.lectiva. Cap alternativa -de lluita- hi fou formulada, i així seguim impertèrrits, tot i que cada vegada siguin menys els que neguen la realitat d'un país i un món que s'enfonsa en la mediocritat i la corrupció de tota mena.
I a cadascú de vosaltres : treballeu, lluiteu cada dia per a què vosaltres mateixos i el món siguin millors. Sereu més feliços.
7 comentaris:
Com que has passat per casa i m'has deixar el teu comentari em plau tornar-te la visita i felicitar-te per la feina feta al teu blog-
Llàstima que pengis el nas com tu dius, però he anat entenent amb els anys que la vida és una cursa amb etapes. Inexorablement , volent o per força les etapes es van acabant... es passa d'una situació a juna altra... S'acaba un projecte i en comença un altre.
És llei de vida... i no té perquè ser negatiu, ans al revés: sovint és el que cal fet, justament.
No m'atreveixo a jutjar el teu comiat... no cal dir-ho...
Però et diré, aix`po sí que espero que sigui això que dèiem, el comiat al PAFIAM per endegar-ne un altre de tan positiu o més encara.
Com a mínim aquest és el meu sincer desig. Endavant amb força!
Ben amistosament
Sani
Amic Pafiam,
Ja pots renyar-me bé per no haver-me passat abans per aquí. Té raó Sani al comentari anterior: la vida és una successió d'etapes. Jo fa sis anys vaig tancar-ne una per encetar l'actual.
El teu estil no deixa indiferent, és cert. T'has atrevit a ser políticament incorrecte i això és un testimoni que la gent no accepta qualsevol cosa i que no ha de callar davant les bestieses. Tan de bo ho sapiguem fer entre tots.
En Miró i Ardévol, crec, comenta que una de les lluites que cal fer és la lluita cultural. Potser aquest és un primer pas.
Per cert, el teu blog fou també un dels primers on vaig participar, quan tot just era un novell (i porto amb prou feines 2 anys i mig en el tema!).
Déu i Tradicjavascript:void(0)ió!
Coincido en lo que usted llama la degradación, la mediocridad y la miopía. Disiento en que se esté ya tocando fondo, todavía queda un largo trecho de hundimiento antes del "redreçament".
M'ho he passat molt bé llegint el teu blog i espero que ens poguem continuar llegint.
Com molt bé dius a la Crida, ara hem de passar a l'acció...
Gràcies Sani, has entès molt bé el comiat.
Gràcies Home tranquil, com et vaig dir, a part que conectem més o menys, en el teu blog sempre aprens alguna cosa cultural, que ja ens convé. Òbviament amb tots els que m'heu visitat tinc coses en comú i són tots blogs aconsellables.
Sarpullido, no sé si domina el catalán peró para ahorrarle el traductor le digo así, que esperamos no sabe como que empieze su blog y disienta ya en cantidad -ahora bien, si nos hundimos más ya llegaríamos a Australia-. Grácias amigo.
Lycaon, confio amb tu, tu que pots -al partit- i en saps.
adéu....no ha estat un plaer però si ha estat distret a vegades. Que et vagi bé i no oblidis que només ets un home i l'home un per un és el Déu...
Gràcies Francesc. T'he de dir però, que el fet de que "no sigués un plaer" per a molts, és el que exactament pretenia.
Publica un comentari a l'entrada