Aquest blog m'agafa una deriva potser massa transcendentalista (jo que sóc un ingenu carrincló) i amb curiositats sorprenents.El camí el deu marcar la Providència. Mireu el que diu l'artista Mitoraj , fet venir per una Caixa i el tripartit: "Faig art figuratiu, que és sumament difícil com a resposta a l'art modern, perquè em situo a l'extrem contrari. Als Estats units em consideren avantguarda perquè no faig el què s'esta fent..." En aquest blog he proclamat que la transgresió és la tradició.
Segona.- Tenia un post al cap per avui on volia dir que la música - l'art- és per a molts una cosa de l'ànima, intangible, i per altres és cosa de l'intel.lecte, i que això marca una diferència -o divisió- fonamental entre els éssers humans -pensants-, potser més que la diferència entre fe i ateïsme. En la mateixa entrevista al diari trobo que diu en Mitoraj: "Hem oblidat que l'art antic tenia ànima".
Avui em poso un 8'5.
Segona.- Tenia un post al cap per avui on volia dir que la música - l'art- és per a molts una cosa de l'ànima, intangible, i per altres és cosa de l'intel.lecte, i que això marca una diferència -o divisió- fonamental entre els éssers humans -pensants-, potser més que la diferència entre fe i ateïsme. En la mateixa entrevista al diari trobo que diu en Mitoraj: "Hem oblidat que l'art antic tenia ànima".
Avui em poso un 8'5.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada