diumenge, 15 de juliol de 2007

BIG PAFIAM'S GREAT SHOW IS OVER (I)

He pensat si pagava la pena dedicar uns minuts a despedir-me, amb alguna reflexió inclosa, i la resposta ha estat no. El grau de submissió al PUP (Pensament únic progre) hores d'ara és impossible canviar-lo, i cap esforç serveix , és com picar amb ferro fred, l'únic que es fa és soroll. Bé en farem una mica. I ho faig també per respecte a les algunes dotzenes -creixent-, de visitants asiduos i algúns més d'ocasionals. Suposo que no són masses en el món dels blogs, però també us dic que vosaltres valeu per diversos milers. En el terreny moral ja en parlaríem.

He generat crispació, he rebut insults i poc recolzament. Vaig dir que els meus eren pocs, després vaig veure que sóm exactament dos, l'altre és el Sostres, tot i les divergències en algunes sortides d'olla seves. Més tard encara, al respondre un comentari sol.lidari Anònim la crida al meu SOS tres podria ser el número. A no ser que fos el mateix Sostres :) Amb aquest exèrcit no es pot guanyar res tot i que l'adversari sigui caparrut i mediocre.

Tanmateix potser sí que ha servit per alguna cosa: amb el que ha llegit aquí algun lector potser tindrà sinó vergonya una certa cura a adoptar postures de ramat o bilioses davant les creençes i la visió tradicionalista, transcendent i reaccionària -ho dic per epater una mica, d'acord- de la vida. Només poder haver canviat un dos per cent la seva ment ja seria un exit. Per alguna cosa es comença. Al menys per a mi però m'ha servit de molt: per a mesurar fins on ha arribat la nostra societat; per veure que el meu concepte del que és imbecil.litat ha triomfat arreu, i per no perdre més el temps.

I Sostres, tu no et desanimis, tot i que és difícil: escrius millor que jo i a sobre tens una bona claca, fins i tot alguns lectors intel.ligents que et recolzen, i els mitjans. Et quedes sense aprenent, hahaha. Però no et facis massa il.lusions: dius que manen les minyones, cert, però també el PUP. Units amb els qui ja saps ho maneguen tot. A més, tu vols salvar, Salvador, només Catalunya. Jo era més agosarat i -a la meva capçalera ho diu- volia salvar el món. Tens menys feina.

Ja és molt haver aconseguit que progres, materialistes, algun filonazi, liberals calentorres, etc. hagin passat per aquest blog modest i tronat. No és plat de bon gust el que no et ve de gust. Gràcies doncs.

Com el pagés que resta immòvil veient cremar els graners després d'haver-los intentat apagar amb galledes d'aigua, així jo. La diferència és que el graner és el de tots.

Tan difícil és entendre-ho, tot plegat? Veure el grau de degradació moral i ambiental, banalitat, estultícia a que hem arribat amb el collons de modernitat? No? Doncs vinga i bingo, endavant amb el PUP fins que això foti un PAFF!. Ah, i hi ha carcúndia que no és millor, però ara no és el perill.

Sou una mica durs? oi?

Fi del primer epíleg

Pafiam.blogspot.com




7 comentaris:

Severí Vinyoles ha dit...

Trobo que ets massa dur amb tu mateix i massa pessimista. Jo he visitat regularment el teu bloc, com segur molta altra gent, i la veritat és que m'ha resultat molt interessant trobar algú que defensi la moralitat tradicional i la religió de forma raonada i amb arguments de pes. En el món del "políticament correcte" i del "pensament únic", és interessant una veu original com la teva: la defensa dels fonaments civilitzatoris d'Occident i del nostre país, que sovint semblem oblidar.

Em sembles una persona intel·ligent i culte i, com ja et dic, quan he entrat al teu bloc, he après algunes coses i m'ho he passat bé llegint les entrades. Em sap greu que tanquis la barraca, però, en fi, si al final és així, et desitjo sincerament molta sort. Al món, hi fa falta persones que vagin contra corrent. Al final, potser seran aquestes persones les úniques que el riu no arrossegarà fins al mar.

Pafiam ha dit...

Si la reflexió final és teva, felicitats, fantàstica, i sinó també. Gràcies. No ho sé...deixarem passar l'estiu, em fastigueja bastant la calor, i això que no en fa massa.

Francesc Puigcarbó ha dit...

adéu. fins i tot em sap greu que ens deixis.Sigues fidel als teus principis, no et servirà de res, però almenys, encertat o no seràs tu mateix.-

Pafiam ha dit...

Donava un valor afegit als meus lectors i ho demostreu, per les reflexions del Severí i la caballerositat -anava a escriure cavallositat- del Puigcarbó,tot i que la teva dèria anticatòlica em resulta imposible d'entendre. Serà per la monja alféres?
M'agrada que el Severí digui que ha après algunes coses, crec que és fonamental en un blog.

Fidel als principis que em van ensenyar -no com altreeees- sí que ho seré, ara bé, ser tradicionalista aquí té menys futur que el cristianisme a l'Arabia. El cretinisme modernista però , obviament caurà pel seu pes i pesadesa. Què vindrà després?

De totes maneres el més important ara és que plogui.Podeu pujar-hi de peus.

Perot lo Lladre ha dit...

espero amb candeletes una entrada sobre la utilitat de les formigotes filles de puta

Pafiam ha dit...

Que recordi: les formigues oxigenen el terreny,combaten els efectes del pulgó i altres plagues d'insectes, disseminen llavors i desfan la carronya. N'hi han més. És clar que això,comparat amb el Tirsa..., que quasi ningú sap el què és i viu tan tranquil sense saber-ho...
La veritat que fariem bé tots de deixar aquesta conyeta urbanita i la falera d'urbanitzar el camp i acabar amb les "molestes bestioles". Cap gràcia.

Perot,tens però sentit de l'humor, Jo també espero amb candeletes alguna entrada al teu blog, del què sigui. Ho tens bastant aturat no?

Pafiam ha dit...

Tornant al tema he de dir que els que trobeu que sóc pesimista, és que sou més joves i us creieu que la societat sempre ha sigut així, quan en realitat estem en un tobogan Khan.
I els mes grans perquè estàn enlluernats amb la tecnologia moderna.