dimecres, 25 de juny del 2008

Especificació important i resposta a Deyza

He volgut fer aquest post al company DEYZA , perquè a primera vista m'ha semblat que aquest xicot té fusta, com tots els que passeu per aquí -ehem-, però aquest té 17 anys i crec que mereix atenció.

Deyza, és normal que no t'hagis llegit tots el comentaris però haguessis vist que jo no he atacat mai els ateus i agnòstics de bona fe, o enganyats, jo critico les desinformacions i calúmnies cap a l'Església. O sigui que no parlavem de teologia. Tot i això et dire que desconec la doctrina de Zeus, tot i que no crec que sigui "res de l'altre món". Si no puguessis creure -encara- en el Déu cristià, creu en la doctrina de Jesús, home. Només has de comparar la civilització cristiana -tot i els conflictes- amb les altres. És una qüestio de fe, és clar, però si et tanques a ella -de moment-no hi ha res a dir,

Tampoc he amagat que alguns elements d'aquesta institució hagin fet animalades. Però ho hauries de situar en el temps corresponents, on la sang era el pa de cada dia i a vegades l'Església no podia fer altre cosa que seguir la bèstia governant de torn.

No acabo de enquadrar-te i això és bona senyal. Jo diria que ets de casa boneta i d'educació privada, possiblement catòlica. Una mica antisistema, crític. Diria que ets com un cadell espavilat que surt del cau i mira d'anar ensumant el món. En política no hi creus gaire. Res de l'esquerra clàssica. Voldries corregir-me i dir-nos si he dit massa disbarats com a Holmes? Deyza, ets una perla en brut -em sembla pel teu blog- i si el pensament progre no t'espatlla i tens mestres nobles i honrats -ehem- tiraràs lluny. Creeeu-me.

12 comentaris:

Deyza ha dit...

Vaja un post per a mi, no sé si m'hauria de sentir afalagat per això de cadell que surt del cau. No penso que l'edat sigui un factor vital en debats i discussions racionals, m'estalvio de donar exemples.

En primer lloc comentar que he cursat educació pública tota la vida i que el proper septembre ingressaré a una universitat també pública; de casa bona? Tota la meva familia treballa homes i dones i m'incloc. Ara bé tot això ho considero del tot irrellevant en la discussió.

En part entenc que pretenguis atacar certs dogmatismes de l'esquerra, però els substitueixes per d'altres - no si intencionadament.
En la meva opinió cal combatre els dogamtismes vinguin d'esquerra o dreta, cal raonar sempre, simplement pensar per un mateix.

Espero doncs, que un dia proper si acceptis parlar de teologia, així, et proposo una pregunta de l'índole de la de lúltim comentari: Per quin motiu ens hauriem de creure la Biblia enlloc de l'Alcorà? No n'hi ha.
No cal dir que és totalment fals que l'alternativa al cristianisme és el caos.

Si en els moments que tu justifiques pel context històric hagúés triomfat l'església viuriem en un món completament diferent, sense anar més lluny la terra seria plana.

Et repto a que contestis a les preguntes que tu has anomenat "teològiques".

albucassí ha dit...

deyza, en primer lloc, en la Bíblia no s'hi creu: es llegeix i es medita i, finalment s'accepta per seguir un camí de "veritat". En segon lloc, "creure" no és una qüestió racionalista: la fe és un abandonament en el misteri més sublim, però compte no renuncia mai a la raó i a la ciència d'ara. Potser la ciència d'ara serà ridícula d'aquí 2000 anys, no pas la fe autèntica. La fe no s'imposa però s'estén com una boira benefactora matinal que ho amara i ho amoroseix tot i la verdor sorgeix triomfant quan el Sol diví ens il·lumina. Una abraçada.

Anònim ha dit...

He estat fora. Per algun dels teus grups favorits hauria d'haver suposat que ets de la pública, però bé , és irrellevant, cert. Preguntes sobre la Bíblia i l'Alcorà i et respons tu mateix? La resposta ocuparia molt, però de moment et diria que crec que en totes les grans religions hi ha alguna cosa de la revelació divina,però només l'Encarnació ens portà la veritable essència de l'ànima humana, l'amor com a qüestió fonamental.
Albucassi és un mestre a seguir, gràcies per les teves sàvies paraules. Ens has explicat què és la fe, segur que això no t'ho havia dit ningú, Deyza. T'equivoques quan pontifiques que l'alternativa al cristianisme no és el caos. O s'està amb la doctrina de Crist o s'hi està en contra. O l'amor universal o el caos absolut i total. I mira, de pífies de la ciència te'n diria dues mil i sàpigues que en la investigació científica foren protagonistes els religiosos i després els jesuites. Això tampoc ho ensenyen. Ara bé certament no podrem demostrar mai l'existència de Déu com un problema matemàtic. Però tampoc al revés. Ho ha dit Albucassi: el què has de fer és deixar-te anar a la fe vivificadora.

Anònim ha dit...

Creia que tenia un esborrany de noves perles progres, però la tinc a un altre lloc i ja la penjaré aviat.

Noctas ha dit...

Una bona perla aquest Deyza. Felicitas Deyza i Pafiam segueix amb el blogg, no paris mai..saludus

Deyza ha dit...

I per què no preconitzar l'amor? Tan sols l'amor doncs, si és això el que defenses quina necessitat hi ha de miracles, de cel, d'infern? De Déu mateix? Bé podríem viure en amor i prou.

Així, volent l'amor universal i prou, i havent vist que l'església se n'ha desviat en moltes ocasions, per què no fugir de l'església i abraçar l'amor?

Elogio la dedicació dels religiosos que afavoriren la ciència i el progrés, de la mateixa manera que rebutjo els que els perjudicaren.

Albucassí, l'atractiu de la fe és, precisament, que no ens deixa dubtes, existeix una sola veritat que ho explica tot; la ciència en canvi, per més que la treballem mai ens donarà una revelació definitiva.

Ningú m'ha contestat encara que té el cristianisme que el fa més creible que la mitologia grega (Pafiam certes deïtats clàssiques estaven dedicades a l'amor com ja deus saber).

PS: què opineu del pastafarisme?

Pafiam ha dit...

Has tingut una petita relliscada, ja que és la ciència que amb la cosa aquesta tonta que en diuen "mètode científic" ho vol demostrar tot sense possibilitat d'error. La ciència no té dubtes, ho sap o no ho sap.
Hi han molts escrits que tracten de la coherència del cristianisme enfront les altres creències. Ja en parlarem, és llarg, tot això de la revelació progressiva, l'instint religiós, etc. De moment només et diré que no siguis tan racional i fes cas a Albucassi.
L'amor, si senyor, aquí rau tot. I de moment jo no sé pas ningú -no hi és- que n'hagi parlat amb tanta radicalitat com Jesús i els cristians.
Si et va el tipus d'humor pastafari, ja em deceberies. Segur que l'inventor és una desferra humana, o un gai que no s'ha assumit.

Pafiam ha dit...

Endavant Noctas!

Anònim ha dit...

El graciós que es va inventar això del Pastaffari tenia 24 anys. És probable que el seu humor entre cometes estúpid i tonto a rematar fes gràcia a joves i tontets. Va ser la clàssica fogarada d'Internet.

Deyza ha dit...

Desconec si fou ell l'inventor, però un professor de física dels EEUU va utilitzar el pastafarisme com a protesta per l'ensenyament en l'educació pública de la teoria creacionista al mateix temps que la evolucionista, al·legant que el pastafarisme era tan demostrable com el creacionisme cristià (referint-me en aquest cas a interpretacions literals de la Biblia per part d'alguns petits grups protestants).

Cal dir que certament, és igualment demostrable (malgrat que no s'ensenya, com és?) ja que la doctrina consisteix en la substitució d'elements bíblics per diversos plats gastronòmics pel que tinc entès.

PS: estem graciosos amb el tema edat eh.

Anònim ha dit...

Si no tinc mal entés és el mateix tio, professor i de 24 anys.
Insisteixo, les religions -tot i que es puguin raonar- són qüestio de fe! Per tant per definició son indemostrables. D'altra banda vull recordar-ho per si algú no ho té clar: la teoria de l'evolució té alguna llògica i te quelcom de cert, però és una teoria, tampoc ha estat demostrada! Hi han molts punts que no quadren!

Anònim ha dit...

Et volia deixar això al teu blog però no m'ho agafa

Delicte o falta, el que és segur que és un problema. Mentre no s'arregli la situació en origen caldrà fer alguna cosa. Us felicito per la vostrs sensibilitat. Tot i que crec que alguna mesura dura serà inevitable.
Una qüestió tècnica: Com es poden colocar el llistat de les etiquetes a la plana principal del blog? No ho trobo.Merci