dimarts, 9 de setembre de 2008

Mandra

Mira, m'ha sortit un altra ma! I serà per alguna cosa. Certament la mandra és un gran enemic de l'ànima, sobretot la de pensar.

Volia dir que tinc una mandra immensa de destapar la caixa dels trons, montar altre vegada l'artilleria, ja que posar en evidència l'estupidesa dels estúpids i mamons; proposar pensaments assenyats -més si es llencen amb una certa vehemència- no sols no serveix de massa, en aquesta societat constituïda per més borregos que mai a la vida, sinó que encara ets tu que quedes per tonto. Poquet a poquet.

Nocta:) Acabo de trobar la etimologia de mandra: ve de l'italià ramat, dropo. Increïble!

2 comentaris:

Lycaon ha dit...

Ben cert que ara tens MANDRA, com en tenim tots els que tornem de les vacances i sofrim d'aquest malanomenat estrés post-vacaional. Però d'aquí un temps tornaràs a tenir AVORRIMENT i INDIGNACIÓ, que són uns dels motors del món, i que et portaran a tenir cada cop més ganes de tornar a destapar la referida capsa dels trons.

Pafiam ha dit...

Indignació! Just, aquesta és la paraula, el sentiment que hauria de posseir a tots els homes de bona voluntat i amb una mica de sang a les venes.