Em sap greu pels lectors nous i per tots els qui agradadava llegir les meves coses, però el pallaso Pafiam penja el nas vermell. He dit prou com per a que els que m'havien de llegir m'hagin llegit; per a que els convençuts es reafirmessin, -i sovint es divertissin- ; per a que els que amb la boca em negaven en el fons del cor els nasqués el dubte, i els cagadubtes ho veiessin clar: totes les malvestats possibles; tots els errors brollen quan s'abandonen els sagrats valors i tradicionals principis. Ha restat prou clar.
ACOMPLIMENT DE LA MEVA MISSIÓ. LA LLUITA CONTINUA I L'ESPERANÇA NEIX
Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria de les meves seleccions perlíferes sense avergonyir-se, emprenyar-se , sovint deprimir-se; sense deixar de veure la nostra degradació, fruit d'aquest falaç progresisme i l'abandó dels nostres valors tradicionals.
Quan vaig començar, tot el que no fossin els conceptes buits de progressisme, modernitat, tolerància, interculturalitat, etc era sobrer; la nostra fe i Església era diana de vexacions i calúmnies constants; només existia el pensament únic progre PUP). Com han canviat les coses! Progre avui és ja sinònim de simplesa mental i fins el polític més idiota parla de regeneració moral i tolerància zero. La histèria i insults que provocaven els primers escrits -encara més esvalotats- s'han desinflat progressivament, aplastats pel pes de l'evidència, la vergonya i la raó.
Manifesto la meva convicció que aquest pobre pallasso ha aportat més d'un gra de sorra en aquest canvi; que cap de les milers de visites n'ha sortit indemne, i puc afirmar amb rotunditat que bloggers influents han fruitat amb la meva saó. Ara ells continuen, a qui no he obert els ulls l'he posat ulleres, i a alguns he retornat a la fe dels pares. Amb el PUP mig kaputt s'albira l'inici d'un evident canvi en el va i bé del pèndul. Llavors escampades, moltes germinades; objectiu acomplert.
COMIAT, COMPROMÍS I BRINDIS
Jo he encès una flama que ha portat llum al que la buscava; que ha enlluernat els malignes i mamons. Continuem tots plegats posant en evidència, incordiant els executors de la debacle moral i nacional i fent pedagogia pels mamons que els segueixen. Feu-ho amb menys desmesura que la meva, per la que demano perdó als qui -segur que després d'algun moscatell- he pogut ofendre.
I gràcies a tots als que m'heu llegit i sobretot animat -no em vull deixar cap nom, ja ho sabeu vosaltres -. Estic segur que ens trobarem en altres ocasions, sense el nas de Pafiam però lluitant en la defensa dels excelsos ideals que compartim. El nas vermell no el llenço encara, respondré els comentaris,
Companys, discrepants, tots m'heu honorat amb la vostre atenció, i en aquesta despedida, que ha de ser alegre; amb la copa de vi català que tinc davant: BRINDO PER VOSALTRES! Espero que sigueu partíceps d'aquest primer brindis virtual i m'acompanyeu alçant la copa. I amb els meus vull fer-ho també en comunió mística, compromesos, i al CRIT de: DÉU, PÀTRIA, AMOR, ORDRE I TRADICIÓ!!
Una abraçada ben forta.
ACOMPLIMENT DE LA MEVA MISSIÓ. LA LLUITA CONTINUA I L'ESPERANÇA NEIX
Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria de les meves seleccions perlíferes sense avergonyir-se, emprenyar-se , sovint deprimir-se; sense deixar de veure la nostra degradació, fruit d'aquest falaç progresisme i l'abandó dels nostres valors tradicionals.
Quan vaig començar, tot el que no fossin els conceptes buits de progressisme, modernitat, tolerància, interculturalitat, etc era sobrer; la nostra fe i Església era diana de vexacions i calúmnies constants; només existia el pensament únic progre PUP). Com han canviat les coses! Progre avui és ja sinònim de simplesa mental i fins el polític més idiota parla de regeneració moral i tolerància zero. La histèria i insults que provocaven els primers escrits -encara més esvalotats- s'han desinflat progressivament, aplastats pel pes de l'evidència, la vergonya i la raó.
Manifesto la meva convicció que aquest pobre pallasso ha aportat més d'un gra de sorra en aquest canvi; que cap de les milers de visites n'ha sortit indemne, i puc afirmar amb rotunditat que bloggers influents han fruitat amb la meva saó. Ara ells continuen, a qui no he obert els ulls l'he posat ulleres, i a alguns he retornat a la fe dels pares. Amb el PUP mig kaputt s'albira l'inici d'un evident canvi en el va i bé del pèndul. Llavors escampades, moltes germinades; objectiu acomplert.
COMIAT, COMPROMÍS I BRINDIS
Jo he encès una flama que ha portat llum al que la buscava; que ha enlluernat els malignes i mamons. Continuem tots plegats posant en evidència, incordiant els executors de la debacle moral i nacional i fent pedagogia pels mamons que els segueixen. Feu-ho amb menys desmesura que la meva, per la que demano perdó als qui -segur que després d'algun moscatell- he pogut ofendre.
I gràcies a tots als que m'heu llegit i sobretot animat -no em vull deixar cap nom, ja ho sabeu vosaltres -. Estic segur que ens trobarem en altres ocasions, sense el nas de Pafiam però lluitant en la defensa dels excelsos ideals que compartim. El nas vermell no el llenço encara, respondré els comentaris,
Companys, discrepants, tots m'heu honorat amb la vostre atenció, i en aquesta despedida, que ha de ser alegre; amb la copa de vi català que tinc davant: BRINDO PER VOSALTRES! Espero que sigueu partíceps d'aquest primer brindis virtual i m'acompanyeu alçant la copa. I amb els meus vull fer-ho també en comunió mística, compromesos, i al CRIT de: DÉU, PÀTRIA, AMOR, ORDRE I TRADICIÓ!!
Una abraçada ben forta.
11 comentaris:
Trobaré a faltar els teus posts. :-(
Que se't vegi per la catosfera. :-)
És una llàstima, perquè la teva veu ha estat molt diferent de les altres, interessant i necessària. Porto 2 anys (?) seguint el teu blog, i fins i tot vaig guanyar-hi una vegada un premi :-). No sé si ha arribat el moment de plegar, però m'alegro d'haver-te conegut. Has estat martell de bruixes i flagel de la corrupció moral. Gràcies a tu, hem après veritats reveladores (El Chumino Negro, per exemple, o els maçons amagats entre els nostres polítics). Sens dubte, seria interessant coneixe't personalment, potser un cafè, però també entendria que això no pogués ser.
Com l'Idale, espero que se't continuï veient per la catosfera. Aquesta "guerra", no exempta d'ironia i bon humor, no s'ha acabat.
Adéu Pafiam. Malgrat les posicions ideològiques força llunyanes puc dir amb seguretat que he après força dels teus escrits (sobretot dels menys incendiaris).
Personalment penso que has estat una mica generós cap a tu a l'hora d'atorgar-te tant de protagonisme en aquest suposat canvi de tendència moral.
En fi, que tinguis sort i que trobis tot el que t'ha mancat ahir com diria en Llach.
PS: potser un dia ens trobem al tren i tot que també soc del vallès!
Que vagi molt bé.
Gràcies Idale.
Gràcies Lycaon, per la teva fidelitat animosa, ets un home de bé, brillant i valent. Certament el Chumino encapçala el ranking :) Potser aquest estiu si estàs pel poble, algún dia que vagi per Osona no descarto passar a saludar-te. I de passada et seria revelat el "misteri" de la meva personalitat, i també és possible que et decebés :)
Gràcies Deyza. T'honora molt -i a tots els discrepants que m'heu llegit- no tenir manies en llegir-me alguna vegada, tot i que jo només feia de cronista del que -en general- se us escapava.
Deyza: Tu saps perquè va perdre Napoleó una batalla? perquè els hi mancava un clau, per tant una ferradura, per tant un cavall, el de Napoleó. Jo he estat el CLAU DE NAPOLEÓ. No és una batalla el que hem guanyat amb aquest blog, està clar, però crec que hem estat un ingredient necessari per l'aparició d'una nova voluntat de canvi a casa nostra : Catalanista i Moral. Valent -tot i l'anonimat necessari, de moment-.
Darrera de les grans accions, sempre hi han uns elements ocults i a priori insignificants, igual que darrera un gran foc hi ha un misto.
(Et podria donar més dades del perquè ho deia, però és millor callar)
Gràcies també als que llegiu això encara que no escrigueu.
Brindem per suposat, però collons ens abandona un dels millors blogs collons...¿perquè sempre marxeu els millors...? En Fi Pafiam, pel que a mi respecte, m'ho he passat d'allò més bé amb els teus posts. Si tornes a la batalla ja m'ho faràs saber.,...saludus crack
Gràcies per les informacions i pels teus comentaris sempre sucosos. Com diuen els companys però, la lluita no ha acabat.
Noctas, també recordaré les teves paraules sempre amables i la sinceritat quan m'has dit que no estaves d'acord en alguna cosa.
Gràcies Creuat i amunt l'espasa dels nostres ideals.
Bé, tot i que algun cop ens les hem tingut, tot i que pel meu gust les has fotut una mica massa pel broc gros, tot i alguna important discrepància de fons... admeto que en tu s'hi entreveu un sentit del fair-play força noble i generós quan cal.
Sense discrepància, què seria d'aquest curiós país? De qualsevol país?
Sort i que segueixis lluitant pel que creus amb tota llibertat.
Salutacions cordials.
Jaume, al menys em reconeixes fair play, que ja és molt.
Et dic lo mateix, lluita pel que creus, tot i que no sapiguem massa en que creus.
Una salutació cordial.
Ja han dit més amunt que és una llàstima, hi estic molt d'acord, no fa pas massa que passo per aquí però m'agradaven d'allò més els teus escrits. Et mantindré a la llista per si algun dia tinc ganes i temps de llegir molts dels escrits encara per llegir i segur que interessants que se m'han quedat pel camí.
Salutacions i amunt la copa!
Gràcies, Efrem. Et considero una promesa bloguera, no ens decebis, no t'apartis del recte camí.
Publica un comentari a l'entrada