"Catalunya és un país de bandarres, i dispensi". Ara penso que això l'hi feia dir el menyspreu que va patir de les mamaroques de bona part de la intel.lectualitat catalana, essèncialment progre i barcelonina. Potser també al veure el declivi del país en tots els àmbits que comportà la "modernitat" , amb la gent i el territori venent-se per un plat de llenties.
El Premi d'honor de les lletres catalanes va néixer l'any 1969 i no se li ha concedit mai a en Pla, gran entre els grans de la literatura universal. Diuen que perquè era franquista. Trossos de dròpols.
Això és l'enèssima mostra de la misèria intel.lectual i potser humana de la progressia i que el pitjor d'aquest país és el pensament progre, i si ve d'intel.lectuals o polítics molt pitjor.
Si algú vol donar noms dels figures que el vetaven...o dels que ara el menyspreen...La informació es poder.
Montaigne seria del Pla (joc de paraules)
El Premi d'honor de les lletres catalanes va néixer l'any 1969 i no se li ha concedit mai a en Pla, gran entre els grans de la literatura universal. Diuen que perquè era franquista. Trossos de dròpols.
Això és l'enèssima mostra de la misèria intel.lectual i potser humana de la progressia i que el pitjor d'aquest país és el pensament progre, i si ve d'intel.lectuals o polítics molt pitjor.
Si algú vol donar noms dels figures que el vetaven...o dels que ara el menyspreen...La informació es poder.
Montaigne seria del Pla (joc de paraules)
2 comentaris:
Hola, mira, no se si era franquista o no en Pla, o si va fer veure que ho era per aconseguir ves tu a saber que, que no en fou pas ni el primer ni l'últim. Tambè ho era en Laureano Lopez Rodo i jo que el vaig conèixer i de franquista res de res, em va semblar sempre un paiomolt llest, molt inteligent i molt poc polititzat. Sort en varem tenir dels tres Lopeces que prepararen aquest pais atrassat i escadusser per apropar-se a Europa en el moment que faltes el dictador.Lopez Rodo quan era un nano de vui o nou anys deixava llibres a casa la meva iaia perque com es passava el dia llegint i estudiant els seus pares elrenyavem, i l'enviamen al càrrer a jugar, i ell se n'anava a casa la meva iaia a continuar llegint.
D'aixó en fa molts anys i passava al meu poble, pero aixi va ser.
D'acord.En López Rodó és el prototip de polític missaire: honrad seriós i treballador, con en Joan Rigol. Millor que dir polític,era un tecnòcrata, gent que en sap i passa de ideologies.
El Pla era conservador, i mal per mal va triar l'ordre franquista abans que la disbauxa . Saps que el volien pelar els rojos, no?
Siguent de St. Feliu, no anaves pas al Mus de la Garriga?
Publica un comentari a l'entrada